IniciProtagonistes"La meva colla plega, però jo continuo”

“La meva colla plega, però jo continuo”

-

“Veure que la colla per la qual t’has deixat la pell es dissol et toca molt endins”, explica Miquel Arboledas, excapdecolla dels desapareguts Vailets de Ripollet i actualment destacat membre dels Castellers de Sabadell. “Després, entres a la dinàmica d’una altra colla i t’hi acabes sentit una part important, però sempre duré els Vailets dins el cor”, assegura.

Miquel Arboledas, davant l’Ajuntament de Sabadell, sosté la camisa de la que va ser la seva primera colla, els Vailets de Ripollet F. Lluís Llebot
Miquel Arboledas, davant l’Ajuntament de Sabadell, sosté la camisa de la que va ser la seva primera colla, els Vailets de Ripollet F. Lluís Llebot

Quan una formació tanca la paradeta la impotència envaeix els seus membres: “Hagués pogut fer alguna cosa més per manteniu viu el caliu?”. Tant els qui encapçalen el projecte com als que fa temps que se n’han desvinculat els sap greu, però si hi ha ganes de seguir fent castells acaben trobant la llum en una altra colla castellera. És el cas de l’Albert Canaldas, l’Imma Jansà, l’Ignasi Serrano, l’Anna Escoda i el Miquel Arboleda, membres de colles dissoltes que tornen a vestir camisa. “Tot i que primer penses: no tornaré a fer castells mai més”, assegura Arboledas.

“Ens agraden els castells, havíem de trobar una alternativa”, explica Anna Escoda, expresidenta dels Xiquets de la Vila d’Alcover (1984-2009) i que ara reneixen, que fa cada setmana almenys dues vegades el trajecte fins a Montblanc per assajar amb els Torraires. Escoda, després d’estar 12 anys fent castells a la seva vila, va canviar de formació mesos abans que es dissolgués la colla “perquè ja vèiem que no aixecaríem el cap”. Els Xiquets de la Vila d’Alcover van arribar a carregar el 2de7 i el 4de8 però van aturar l’activitat l’any del seu vint-i-cinquè aniversari, “era una de les entitats més antigues del poble, però la falta de gent desgasta i porta a malentesos que acaben amb la colla. Jo tenia la sensació d’haver-ho fet tot perquè funcionés, i no va funcionar”, una sensació que comparteix Arboledas: “va deixar d’entrar canalla, no hi havia un gruix de jovent que dinamitzés i la falta de renovació de càrrecs ens va acabar cremant, tot i que potser sí que al final ens van faltar dedicació”, reconeix.

Els Vailets de Ripollet (1996-2007) van descarregar el 5de7 i van intentar el 2de7, “però quan veus que ja no pots fer bé castells de 6 i que has de cancel·lar algunes actuacions per falta de gent, és clar que t’has de replantejar el sentit de seguir”, explica Arboledas, qui va formar part de la Junta en funcions que va encapçalar la colla temporalment, quan no es van presentar equips a la renovació: “fer la votació per la dissolució de la colla a l’assemblea va ser un moment molt dur”, recorda.

Albert Canaldas, al Mercadal, amb les camises dels Xiquets de Cambrils i els Xiquets de Reus
Albert Canaldas, al Mercadal, amb les camises dels Xiquets de Cambrils i els Xiquets de Reus F. Lluís Llebot

“Canviar de camisa, costa”

Una roda que també explica Albert Canaldas, membre de la Junta dels Xiquets de Cambrils (1993 – 2000) quan es van dissoldre: “No hi havia tradició al poble, llavors vam tenir alguna caiguda que va desanimar la gent i la cosa es va anar refredant sense que ningú no hi pogués fer res”, explica. Canaldas després de set anys fent castells a Cambrils i d’un any sabàtic, va optar per anar amb els Xiquets de Reus: “em va costar molt canviar de camisa, perquè la teva camisa és la teva camisa i això es porta molt endins”, però ha acabat essent també membre de la junta dels de color avellana, a més de pujar de segon i de terç dels principals castells de la formació. La colla de Cambrils va descarregar el 4de7a i tenia el 5de7 carregat com a sostre, fins la seva dissolució l’any 2000, que van aturar l’activitat, malgrat mantenir l’entitat per a seguir organitzant l’actuació de la Festa Major.

El suport municipal també és un important condicionant de l’èxit de les colles. L’Imma Jansà, membre de la Joves de Valls i fundadora dels Ganxets de Reus (1991-2005), destaca que “a Reus hi va haver poca implicació política amb els Ganxets, ens sentíem molt desvalorats enfronts els Xiquets de Reus, l’altra colla de la ciutat, i això et fa sentir impotent, perquè per molt que facis sempre estàs en segon terme”, afirma. Una relació tensa entre colles de la mateixa ciutat, que va suposar que a l’hora d’escollir formació Jansà optés per la Colla Joves, malgrat la mitja hora de cotxe. “Vaig estar dos anys que només els acompanyava, però ara pujo a sisens dels castells de 9 i a quints dels castells de 8 de la Joves”. També Canaldas, de Cambrils, considera que el suport institucional hagués estat un factor clau: “si haguéssim tingut un local d’assaig en condicions hagués estat molt més senzill”

Ignasi Serrano va deixar els Castellers de Ribes (1981 -1984) poc abans que es dissolguessin, quan ell encara era canalla: “vaig fer d’aixecador, d’enxaneta i de dosos, però sentia pressió a l’hora de pujar. M’ho passava bé però alhora ho passava malament i vaig acabar deixant-ho per fer-me diable”. Poc després es va dissoldre colla: “recordo que em va saber greu, però tampoc n’era molt conscient”, assegura. 19 anys després, Serrano es va tornar a posar la camisa, aquesta vegada la de la Jove de Sitges: “mai vaig deixar de seguir els castells, sobretot durant els anys 90, que era època de gran expansió castellera, però no va ser fins el 2003, que, motivat per uns amics, vaig tornar-me a posar camisa, la de la Jove de Sitges”.

Ignasi Serrano, al pati del Palau del Rei Moro, on assaja amb la Jove de Sitges i hi coincideix amb altres castellers de Ribes
Ignasi Serrano, al pati del Palau del Rei Moro, on assaja amb la Jove de Sitges i hi coincideix amb altres castellers de Ribes F. Lluís Llebot

Escollir la nova colla.

En tots els casos l’elecció de colla depèn de les amistats, fins i tot quan s’és reticent a tornar a fer castells, els amics acaben fent renéixer la guspira. Així ho explica Arboledas: “vaig estar més d’un any sense fer castells, a més tenia una lesió a l’espatlla, però molts amics havien anat a Sabadell, alguns també a Terrassa, i m’hi vaig acabar enganxant de ple, de fet ara sóc cap de tronc dels saballuts”, explica. Igual que Canaldas: “una amiga va marxar als Xiquets de Reus i cal cap d’un any, tot i que em va costar, jo també m’hi vaig decidir”.

En aquest sentit, Serrano és contundent: “em vaig fer de la Jove per una festa amb els amics, i ja porto gairebé deu anys. Vaig anar a un viatge de la colla i llavors els amics m’hi insistien. Sóc molt competitiu, així que quan m’hi vaig posar ja va ser a per totes, i vaig acabar pujant a terços i essent vicepresident”, afirma. Tant l’Imma com l’Anna van escollir colles amb qui les seves entitats d’origen tenien bona relació, i van marxar acompanyades de més castellers que s’havien quedat a l’estacada amb la dissolució de la colla: “la Joves eren els nostres padrins i era una colla que sempre havia admirat molt, varis Ganxets s’hi van acostar i jo amb ells”, explica Jansà. “Nosaltres buscàvem una colla propera i de dimensions similars, per mantenir el caire familiar dels Xiquets d’Alcover i per això vam ser nou castellers que vam anar a Torraires, amb qui sempre havíem tingut molt bona relació”, assegura Escoda.

Escepticisme.

A Alcover veuen renéixer la seva colla i a Sant Pere de Ribes n’ha aparegut també una altra, si bé, en un barri amb identitat i perfil propi (i EMD), com és les Roquetes. En ambdós casos es tracta de projectes nous, sense afany de vincular-se amb les colles inicials. Alcover –al cor de la zona tradicional– recupera l’esperit casteller, mentre que a Sant Pere de Ribes, els Castellers de les Roquetes no tenen cap vincle amb la colla ribetana de començament dels vuitanta (els componets de la nova colla que ja havien vestit camisa ho havien fet amb els Bordegassos o, sobretot, amb la despareguda Jove de Vilanova).

Sigui com sigui, tots els protagonistes viuen amb il·lusió però també amb escepticisme la possibilitat que les seves poblacions inicials tornin a tenir colla i comparteixen els forts lligams amb la colla que els ha acollit. Escoda: “nosaltres ja som Torraires, si cal els donarem un cop de mà, però no tornaríem a canviar de colla”; Jansà: “ara sóc de la Joves, no tornaria a fer castells a Reus”; Serrano: “els podria ajudar; de fet, la Jove de Sitges i els Castellers de les Roquetes tenim molt bona relació, però jo tinc clar que sóc de la Jove de Sitges i no em veig fent castells amb cap altra colla”; Arboledas: “em faria moltíssima il·lusió que un grup de gent jove reprengués la iniciativa però, malgrat que dins el cor sóc Vailet, ara em sento saballut”; Canaldas: “ja porto més anys a Reus que a Cambrils, em va costar molt acceptar el canvi de colla, no ho tornaria a fer, ara em sento dels Xiquets de Reus, no fotem!”.

 

[facebook][gplus][twitter]

 

Articles relacionats

Més de l'autor