IniciReportatgesRànquings: condicionen l’estratègia?

Rànquings: condicionen l’estratègia?

-

Com influencien els rànquings a les colles i als mateixos castellers. Els caps de colla condicionen els seus plans en funció d’aquests barems. Els castellers mesuren la seva satisfacció en funció de la posició de els seves colles. I més encara: els rànquings tenen validesa més enllà del Concurs? En parlem en aquest reportatge.

La creació de rànquings per ordenar les formacions, així com la puntuació de totes les estructures, planteja el repte de reproduir de la manera més fidel possible la realitat complexa que envolta cada colla i, alhora, ser conscients que la fórmula de càlcul escollida pot tenir incidència en la realitat. Ha de valdre igual el 4de8 dels Castellers de Mallorca, que el 4de8 dels Castellers de la Vila de Gràcia? Ha de valdre igual un 3de9f dels Castellers de Vilafranca al maig que al novembre, fet a casa o a l’Índia? S’han d’incloure les rondes de pilars als rànquings? Quina reducció de punts s’ha d’atribuir a un castell carregat? La reducció de punts pels castells carregats ha de ser igual per una estructura simple que per una estructura amb pilar?

El posicionament a favor i en contra dels rànquings –un invent relativa modern, ja que van començar a funcionar a mitjans dels noranta– el capitanegen els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, respectivament, però la discussió va molt més enllà d’una simple etiqueta cadascú fa el seu argumentari i dins de cada formació s’hi aprecien matisos, com dins la resta de colles del món casteller. Jordi Caus, membre dels Minyons de Terrassa, considera que “fer rànquings incita la competitivitat entre colles i el voler guanyar o aconseguir un premi o una suma de diners, i això porta a desitjar que les altres colles caiguin i a sotmetre’ns a situacions de risc innecessàries per treure castells poc assajats”, i afegeix: “M’encanten els castells, les cames em porten a donar un cop de mà a la pinya sigui del color que sigui, el valor el té la capacitat d’assolir els objectius de superació que toquen”.

stramon 064Toni Bach, dels Castellers de Vilafranca, assegura que “al món casteller el públic és part de l’espectacle, els hi hem de facilitar la comprensió de l’activitat, i els rànquings són una bona eina, però les colles no mirem els punts dels castells a l’hora de dur-los a plaça, ja que al final intentes allò que duus assajat. La gràcia és la capacitat de dur-ho tot assajat”. Un punt de vista que comparteix Pere Ferrando, historiador casteller i president del jurat del Concurs de Castells de Tarragona d’enguany: “el rànquing es una bona eina per a l’aficionat que segueix l’actualitat castellera i vol saber en quin nivell es troben la seixantena de colles existents, així com la seva progressió, tant al llarg de la temporada com en comparació amb la dels anys anteriors”. Josep Solé, de la Colla Vella, malgrat tenir clar que calen elements per apropar i simplificar el món casteller als aficionats, considera que “no caldria entrar en posar punts a cada estructura. Si compares quin castell ha fet i no ha fet cada colla, entre elles i en funció de temporades anteriors, ja et permet saber-ne el nivell i l’evolució”.

No obstant, Caus i Bach coincideixen, com també Carles Heredia, de la Colla Joves, i el mateix Solé, que “els rànquings no tenen protagonisme en el dia a dia de l’activitat; queden en la curiositat i l’anecdotari. Al final, les colles ens preocupem, per damunt de tot, d’assajar i fer cada dia millors castells”, segons el component dels verds.

Heredia reafirma aquest punt de vista destacant que les colles de Valls es guien més per les seves grans diades: “és on les dues colles ens enfrontem d’igual a igual, amb les mateixes condicions. També és així perquè no tenim capacitat de mobilitzar un gran volum de gent a totes les actuacions i, per tant, aquestes fotografies fixes descriuen més el nostre nivell que no el continu dels rànquings”. En referència a l’escenari vallenc, Jordi Bertran, director de les darreres Decennals i responsable del simposi casteller, apunta que “tant és així que més enllà de l’evolució d’una temporada, a Valls la triomfadora moral pot ser la que a fet millor diada de Santa Úrsula”. En el marc de les grans diades de la temporada, Jordi Caus reconeix que “és probable que als Minyons influeixi que no es compleixin els objectius previstos, si es dóna el cas, però també el quedar per sota d’una o d’altra colla”. No obstant, té clar que “la rivalitat és un element que és innat al món casteller vallenc, per la seva evolució històrica, però que no és extrapolable a la resta del món casteller”.

Així, els rànquings són eines que permeten fer una valoració al llarg de la temporada. En el cas del referent a dia d’avui, el que elabora el Consell Assessor del Concurs de Castells de Tarragona, amb el còmput de les tres millors construccions de les cinc millors diades realitzades per cada colla. “Crec que seria més interessant definir les places del Concurs en funció d’un castell concret, assolit o no assolit, més que en base a un rànquing on fas entrar en joc molts més factors no necessàriament justos”, planteja Solé.

En el marc del Concurs de Castells de Tarragona agafen més pes els rànquings i les puntuacions, ja que la classificació marca qui concursarà i qui no, i en amb el nou format, quines colles ho faran dissabte i quines diumenge. Amb aquest nou plantejament, són més de 30 colles que enguany estan pendents d’assegurar-se una plaça, a zones de la taula que fins ara aquest element no havia entrat en joc. “Espero que no influeixi excessivament en la seva activitat, ja que això desvirtuaria el món casteller”, apunta Solé, de la Colla Vella. Caus assegura que això portarà a veure “colles suïcides, fent castells per damunt de les seves possibilitats per tenir una plaça al Concurs”, entre les colles de la dotzena i de la trentena posició.

Puntuar les estructures.

05-9DE7Sigui com sigui, les classificacions estan sotmeses a l’atribució de punts que es fa a cada castell, un debat que resol i revisa el Consell Assessor del Concurs de Castells cada dos anys. Puntuar les estructures suposa aïllar-les del seu context i consensuar-ne la dificultat en funció de la resta d’estructures, tenint en compte la seva complexitat tècnica –i, en ocasions, el volum de gent que necessiten–, amb l’afegit determinades sumes de tres castells inferiors no poden donar un resultat superior que una estructura de nivell molt més difícil. i que les estructures inèdites es col·loquen enmig de les ja existents sense refer tota la taula. Ferrando, exemplifica que: “per incloure el 7de7 cal valorar l’opinió de les colles de gamma alta de 7 i bàsiques de 8, que troben el handicap d’aquest castell en el volum de gent que implica”.

Toni Bach, dels verds, considera que no és possible tenir en compte tots els factors que influeixen en l’elaboració d’un castell i que l’important és que siguin unes normes prefixades i conegudes per tothom: “els Castellers de Vilafranca fem molta feina per poder fer vint 3de9f a una temporada i malgrat el tenim consolidat, cada any requereix canvis. Un 3de9f és un 3de9f, el fem nosaltres o qualsevol altra colla”, un punt de vista que Carles Heredia de la Joves discuteix: “cada colla parteix d’un lloc diferent i el seu context influeix en el seu nivell, per tant les puntuacions dels castells són una bona guia, que té atracció per als no castellers, però que cal agafar amb molta cura”.

Un element que Pere Ferrando també posa damunt la taula: “entre els rànquings, el matís que més trobo a faltar és el fet de ponderar les construccions en funció del que costa a cada colla aconseguir-les. Té més valor recuperar el 3de8 després d’anys de no poder-lo fer, que fer-ne el cinquè una temporada que el duus molt bé”. A més dels condicionants de la colla que actua, un altre aspecte que crea controvèrsia és el valorar on s’ha fet el castell, ja que actuar a casa o fora i davant d’unes colles o unes altres modifica la pressió damunt de cada castell. Toni Bach considera que “tenir en compte aquest aspecte de rivalitat faria més real la taula de puntuacions”, matís que també considera Jordi Bertran: “sempre hem obviat, a l’hora d’atribuir punts als castells, que les colles s’enfronten a una plaça concreta i com això influeix en el resultat”.

Múltiples triomfadors en una diada

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Tots aquests elements que tant costa consensuar damunt del paper es respiren a les places, als esclats de joia o les cares de decepció en acabar cada castell o cada actuació ja posen de manifest que, més enllà de les actuacions aconseguides, els triomfadors d’una diada són aquells que s’han superat, que han assolit els reptes que s’havien plantejat, independentment dels punts que portessin atribuïts. Fins i tot, des d’aquest punt de vista, una diada pot tenir múltiples triomfadors, alhora que la colla que ha fet millors castells en surti decebuda. El Tots Sants del 2009 a Vilafranca els verds sortien de plaça amb gust agredolç de no haver assolir els objectius, després d’haver fet un intent de 3de10fm, descarregat la torre de 9fm i carregat el 4de9fa el pilar de 8fm, mentre que els Al·lots de Llevant, vinguts des de Mallorca, celebraven haver assolit el seu gran repte, carregar el 4de8. Igualment l’any següent, verds i Capgrossos compartien el triomf d’haver-se apuntat la primera torre de 8 sense folre uns i la seva primera torre de 9fm els altres, sense poder valorar quina de les dues colles en sortia més satisfeta.

En aquest sentit, Carles Heredia considera que “les colles no duen a plaça un castell pels seus punts. De fet en general no tens un ventall de gamma extra per triar, sinó que esculls aquells que et permeten evolucionar i motivar els teus castellers, m’atreviria a dir que, fins i tot, els verds ho plantegen així” i Bach, dels Castellers de Vilafranca, ho corrobora: “vulguis o no vulguis guanyar tiraràs a plaça el castell més gros que puguis fer, no mirem els punts, ja sabem les complexitats de cada estructura. L’únic moment en que ho plantegem és a l’hora d’escollir els pilars, per tal de completar grans actuacions, fer diades rodones, si està al nostre abast”.

Bach i Heredia coincideixen que entre els castells límit es plantegen les principals disjuntives de puntuació. “Al 4de9sf hi va influir que el moment en que es valorava la Joves i els Minyons el feien, però ara es veu menys”. A dia d’avui, entre les estructures que s’han arribat a carregar, s’han establert de més a menys puntuació com: 2de9sm, 3de10fm, 2de8sf, 4de9sf. Alhora, cal tenir en compte altres matisos, referents, per exemple, als castells carregats, ja que la diferència entre carregar un 3de9fa i descarregar-lo és molt menor que la diferència entre carregar un 3de9f i descarregar-lo, així la reducció de punts que suposa el castell carregat sobre el castell completat, hauria de ser inferior als castells amb agulla que als castells sense agulla. Bertran valora que “caldria incloure més jutges de pau que reequilibrin els interessos territorials o de colla, a l’hora d’establir puntuacions”.

AINA SERRA

[facebook][gplus][twitter]

Articles relacionats

Més de l'autor