Les manilles universitàries: optimitzar recursos

El passat dia 3 de maig, es va viure un moment històric per al món casteller universitari. Els Arreplegats de la Zona Universitària descarregaven el pilar de 7 amb folre i manilles per primer cop a la història, després d’haver-lo carregat tot just fa tres anys (i d’haver fet un intent el mateix dia dia 3). Com una colla universitària, amb un gruix de gent no massa gran i una limitació d’edat, pot assolir un castell emmanillat?

castells2Els Arreplegats, així com la resta de colles universitàries, tenen una limitació d’edat, pel que fa a la gent que forma part de la colla. Per adaptar-se a aquest fet, fan construccions diferents a les convencionals, afegint-hi un folre o unes manilles a castells que, a priori, no en porten, com ara l’esmentat pilar de 7 emmanillat, el 2de7 o el pilar de 6, aquests dos últims amb folre.

Per poder assajar aquest castell, des de la Tècnica havien de solucionar dos problemes. En primer lloc, la poca gent per poder fer un castell emmanillat, i la segona, que tothom es veiés capacitat per a afrontar aquest gran repte. Els dos problemes anaven lligats, així que si aconseguien que la gent es cregués el castell, aconseguien a la vegada, que tothom hi anés als assaigs, i fins i tot que hi pogués entrar gent nova.

castells3Els Arreplegats van descartar l’opció d’agafar vídeos de colles que fan el pilar de 8 amb folre i manilles i adaptar-lo a les seves necessitats, sinó que van dissenyar un estil propi que els permetés fer manilles amb pocs efectius i amb la màxima seguretat.

El primer pas per fer veure a la colla que el castell era possible va ser fer el pilar de 5, aguantat només amb quatre mans. Una per cada costat, una davant i una darrera. Aquestes van ser, conjuntament amb el nucli, les manilles del pilar de 7, reforçat amb un segones mans darrera. Més mans ja no podien treure, així que es trobaven a tres mesos de la diada i ja tenien el primer pas fet: fer veure a la colla que això era possible i disposar d’un pilar que s’aguantava amb quatre mans.

Com que disposaven de poca gent, van dissenyar un folre basat en una creu, on tothom que hi formava part, portava peu a sobre. Hi havien de posar el mínim de gent possible i aconseguir que hi treballessin sols, sense dependre del pit de darrera, o de l’espatlla del costat. Tothom que no hi anava al folre, era importantíssim a la pinya.

castells4

Finalment, van aconseguir un folre i unes manilles formats en total per 43 persones, incloent-hi una persona a cada formatget del folre, per donar solidesa al nucli i sobretot a la creu formada per les rengles de mans i les de laterals. Aquesta persona era clau perquè els primers cordons del folre s’hi poguessin recolzar, o si per cap motiu el pilar perdia la vertical i alguna persona de manilles necessitava posar el peu.

Quan van estar definides les posicions de folre i manilles, els Arreplegats van assajar tres cops per setmana, per formar a la gent i fer que tot plegat s’aguantés sobre pinya. El treball es va focalitzar al folre, ja que tothom havia de treballar per compte pròpia i aguantar-se dret. D’aquesta manera, i salvant les distàncies, només tocava fer un pilar de 5 aguantat amb quatre mans.

castells5

Dels tres assaigs que feien cada setmana, depenent de la gent i de l’evolució del castell, el treballaven de diverses maneres. Al inici i quan no eren gaires, assajaven mig pilar. És a dir, el baix s’agafava a les barres i lligaven mitja pinya contra la paret. La gent de colles grans en general acostuma a reaccionar d’una forma escèptica al veure aquestes proves, però veient els resultats que es va donar, tot indica que és una forma excel·lent per assajar folres o manilles, si no hi ha prou recursos. Si que és cert que al estar agafats a la paret, el nucli no té moviment, però el que volien era que els castellers de folre aprenguessin a treballar sols, gairebé com si fessin un pilar de 3 amb la persona que portaven damunt.

Aquesta era una de les tres parts de com assajaven el pilar de 7, treballant bàsicament el folre. Per assajar la part de manilles, el que feien era fer el pilar de 6 amb el folre a terra, així la gent de manilles aprenia a relacionar-se amb el folre i sobretot amb el quart del pilar, la persona que va sobre manilles. Van arribar a fer setze pilars de 6 amb folre a terra i manilles dalt, tots ells descarregats i, al final, tothom de manilles sabien quina era la seva feina, i va aprendre els vicis del pilar. Aquest vicis no eren més que saber que el pilar sempre anava més a un costat que altre, el terç només necessitava un pèl de pit del contrafort, els primeres havien de fer força en un determinat moment; tot plegat, eren moviments memoritzats per la gent de manilles.

Independentment de la gent que eren a assaig, sempre feien una prova gran, amb el nucli de la pinya, folre i el que podien de manilles a sobre. A mesura que passaven els dies, hi posaven més gent a sobre, però per petita que fos la prova, era una gran dosi d’experiència i aprenentatge per al nucli.

Les colles universitàries tenen l’inconvenient que els seus membre només en formen part quan són universitaris. Això ha fet que al llarg dels anys, hi hagi passat molta gent per Arreplegats i tot i que aquesta gent ja no estigui a la universitat, sempre hi van a la diada. Sens dubte que va ser un puntal molt gran que a plaça vingués molta gent que un dia o altre van fer història amb la colla. També va ajudar molt la col·laboració amb les colles, ja que al món universitari és quelcom que es té molt clar.

JAUME GALOFRÉ

Foto 1 (Ariadna Veas): Detall de folre i manilles.
Foto 2 (Andrea Martín): Assaig de manilles.
Foto 3 (Jaume Galofré): Prova a l’assaig.
Foto 4 (Artur Montcal): Pilar de 7 amb folre i manilles.
Foto 5 (Sandra Lacruz): El pilar vist des de dalt.