Places per a tots els públics

Diumenge passat la plaça major de Vic va acollir la diada castellera de la Festa Major. Una diada amb escassa presència de públic, sensació agreujada per la grandària de la plaça.

L’escenari condiciona l’ambient casteller; en aquest sentit, la plaça també hi juga. Ambients recollits propicien un caliu casteller més gran i fins i tot un sensació virtual de seguretat a les alçades. Una plaça despoblada dilueix l’espectacle i pot deslluir el resultat.

048

Com són les places castelleres? N´hi ha de diferents tipus: quadrades, rectangulars, rodones… de les més grans a les més petites. Repassem alguns exemples d’indrets emblemàtics.

QUADRADES
La plaça Major de Vic és la plaça més gran del món casteller, amb una extensió d’uns 4.500 metres quadrats. La forma quadrangular, a més, produeix un efecte de grandària accentuat. Un cas similar és el del Mercadal de Reus, amb uns 2.500 metres quadrats. En ambdues places, les colles actuen davant l’Ajuntament, es una de les cantonades de la plaça.

RECTANGULARS
A Barcelona, la plaça de Sant Jaume veu acotada la seva gran dimensió amb l’escenari de la Mercè i no supera els 2.000 metres quadrats aproximadament, amb un estructura de recinte rectangular. Les colles hi actuen a un dels laterals, a la façana de la casa de la ciutat. Tot i la seva gran capacitat, a les dues diades de les festes de la Mercè s’omple al màxim. Tarragona té la segona plaça més gran, la que possiblement acull més públic en viu junt amb la de Barcelona. La plaça de la Font compta amb uns 3.800 metres Vila1905quadrats practicables. Les colles se situen a la façana de l’Ajuntament en forma de quadrat i el públic s’allarga plaça avall.

CARRER/PLAÇA
Vilafranca amb la plaça de la Vila, un tros de la de Sant Joan i el carrer de la Cort té una superfície òptima de visualització dels castells d’uns 1.300 metres quadrats. Les colles es disposen en paral·lel a la casa de la Vila. Aquesta plaça també s’omple fins al darrer espai per Sant Fèlix i Tots Sants. Antigament, la plaça no existia, amb la demolició de l’edifici central va donar lloc a la plaça actual. Un espai visible similar és el del Raval de Montserrat de Terrassa, tot i que en aquest cas els espectadors han de situar-se majoritàriament de forma lateral, amb les colles davant l’Ajuntament.

PLAÇA PETITA
Valls i el Vendrell tenen un espai disponible per a l’espectador similar i solen omplir-se a vessar per Santa Úrsula i Santa Teresa respectivament. Amb la particularitat del pendent a la del Blat i dels arbres a la plaça Vella. Uns 500 metres quadrats de capacitat amb una estructura rectangular. A Valls, amb les colles davant la casa de la vila i al Vendrell en línia, una darrera l’altra des de davant l’Ajuntament.

RECINTESDSC_0243 copia
Apuntem dos indrets més, dos recintes tancats de gran capacitat. La TAP a Tarragona (antiga plaça de braus) amb uns 6.500 metres qudrats de superfície, on se celebra el Concurs bianual. Finalment, el Camp Nou amb 45.000 metres quadrats i on més de 90.000 espectadors van poder veure fa uns dies un 3de9 amb folre, el castell vist per més persones en viu de tota la història.

SINGULARS
De llocs singulars i exemples n’hi han molts més. A Tarragona, per Sant Magí, les colles actuen a la plaça de les Cols i han de ocupar el lloc al centre de la plaça únicament durant l’execució del castell, el públic s’asseu a les escales de la Catedral en forma de grada.

CARLES ESTEVE

Foto 1. Plaça Sant Jaume (Barcelona)

Foto 2. Els Sagals, el passat diumenge atacant el 4de8 a la plaça Major de Vic

Foto 3. Torre de 7 d’una colla dels Xiquets de Valls a la plaça de la Vila de Vilafranca el 1905, abans de la remodelació

Foto 4. Plaça del Blat (Valls), amb un 4de9 amb folre de la Colla Vella (2011)