Creixement exponencial dels grans castells

Els estudiosos de món casteller, convocats pel Museu Castellers de Valls, van arribar a la conclusió que la història dels castells podria anomenar-se l’Era Moderna a partir del 1926. Amb els resultats actuals a la mà, se’ns convida a fer una revisió o, si més no, marcar noves etapes. Dins l’era moderna es produeixen fets recents molt rellevants: el 1981 s’assoleix el primer castell de 9 pisos; el 1993, el primer gamma extra, i el 1998, el primer castell de 10. Són fites destacades que amb una visió més àmplia del temps poden esdevenir noves marques per a l’estudi del fet casteller. Pere Ferrando, estudiós casteller i un dels erudits que va participar en el designi de les eres castelleres antiga i moderna, avala el nom d’època de platí a partir del primer gamma extra (el 2de9 amb folre i manilles carregat pels Minyons de Terrassa al novembre del 1993).

Eres i èpoques a banda, si analitzem els registres més alts, els castells de 9 i de la gamma extra, ens trobem en la quarta dècada des del primer castell de 9, l’any 1981. Un període amb un creixement exponencial dels grans castells, de colles i de places de la màxima categoria.

decadesAls anys 80, s’assoleixen un total de 34 castells bàsics de nou. Aquests s’alcen en 4 places: Valls, Tarragona, Vilafranca i Terrassa.

Als anys 90, es veuen 412 grans castells, 83 de gamma extra, repartits en un total de 27 poblacions.

Als anys de la dècada dels 2000, la xifra arriba al rècord de 923 grans castells: 230 de gamma extra, assolits en 38 poblacions diferents.

POBLACIONSA la dècada actual (del 2010 fins el 8 d’agost de 2013), s’han vist 496 grans castells, 98 de gamma extra. Unes xifres que, de mantenir-se, tornarien a ser de rècord molt abans del final de la dècada. En tres temporades i mitja s’han vist grans castells en 46 poblacions diferents, el registre més alt en una dècada. I no ens trobem ni a la meitat del decenni.