El 3de10fm: la meta final

L’objectiu és, més que mai, el castell de 10. Els Castellers de Vilafranca s’hi han posat entre cella i cella derrotar enguany el colós. És la seva gran assignatura pendent i, bona part de la temporada ha estat dissenyada amb aquest objectiu.

Les extraordinàries campanyes dels últims anys, en què els verds han superat cada cop noves fronteres (descarregar la torre de 8 i el 4de9 sense folre, completar el 3de9 amb folre i agulla, inventar-se el 7de9 amb folre…), ha deixat encara una casella pendent: descarregar el 3de10 amb folre i manilles. Per als de Vilafranca, assolir aquesta fita ja és més que un repte o, fins i tot, una obsessió: és una meta final. Més, fins i tot, que el que va representar per a la major part dels seus membres descarregar la torre de 9 amb folre i manilles l’any 1995.

I és que la cursa de mitjans dels 90 cap a la torre de 9 i la que fa anys que han emprès cap al 3de10 hi mantenen alguns paral·lelismes. Ells es van inventar la torre de 9 amb folre i manilles, però van ser els Minyons els primers en coronar-la. I les dues colles de Valls també van plantar-la abans que els del Penedès.

Ells van ser els primers a creure-hi en el castell de 10, quan per Tots Sants de 1996 es van disposar a atacar un 4de10fm, que es va ensorrar dues vegades abans que sonessin gralles. El juliol de 1998, els Minyons van dur a plaça el 3de10fm, però els verds van ser els primers a dibuixar l’aleta, el 15 de novembre d’aquell mateix any, en una actuació organitzada únicament amb aquest objectiu. Una setmana després, els Minyons demostraven que eren els reis del castell de 10, al descarregar-lo per primer cop (després de desmuntar-lo amb l’aixecador col·locat perquè l’enxaneta havia relliscat en el moment de fer les tres passes finals).

Des d’aleshores, el 3de10 ha esdevingut gairebé una obsessió per als verds. Immens, gegantí, però només parcialment derrotat. Cap colla s’hi ha enfrontat tants cops: 7 carregats, 22 intents i 1 intent desmuntat; és a dir, 29 caigudes i un intent avortat.

Però en aquests quinze anys –o, fins i tot, en els darrers deu o vuit anys–, el panorama ha canviat substancialment. Els Castellers de Vilafranca ja no són la colla que col·leccionava castells límits només carregats i, especialment, des de la darrera etapa de Lluís Esclassans, són, d’entre les colles grans, la que té la fiabilitat i eficiència més alta, tot i ser la que dispara més amunt i es marca objectius més ambiciosos. Amb la torre de 8sf i el 4de9sf descarregats, els de Cal Figarot han reforçat, encara més, la seva sòlida autoritat i la seva ferma credibilitat per a descarregar també les construccions de màxim nivell i exigència.

1009849_10151539325876905_1922743228_n copia

Per aquest motiu, completar el 3de10 amb folre i manilles no és únicament omplir una casella en blanc o deixar de veure’s superat pels Minyons cada vegada que miren les estadístiques i veuen que hi ha una línia de l’Excel que és de color malva. Descarregar el castell  de 10, a més de tot això –i d’escriure una nova pàgina amb lletres d’or a la Història– és per als verds un capítol clau per a confirmar que, a més de la millor colla, és la que ha sabut arribar fins al final en tots els reptes que s’hi ha marcat.

Temporada feta a mida. L’èxit en la torre de 8 i el 4de9sf ha permès als verds concentrar totes les aspiracions en un únic objectiu. I en aquesta empresa s’ha dissenyat la temporada actual. Ja no els queden més urgències històriques que descarregar el castell de 10. Fins i tot, altres reptes –com completar la torre de 9 sense manilles o plantar el 3de9 sense folre– podrien quedar-se en llista d’espera, ja que no acumulen, ni de bon tros, les ganes i les ànsies per derrotar al colós.

En aquesta cursa, els Castellers de Vilafranca han dissenyat la temporada sobre quatre eixos. Dotar-se d’un 3de9 amb folre de postal, mantenir el nivell a l’hora de treballar les manilles de la torre de 9, convocar uns assaigs específics de 3de10 i compartir la il·lusió pel repte entre la seva àmplia massa.

Fins al moment, el full de ruta se segueix de manera estricta: el 3de9f que passegen ofereix plenes garanties i l’únic perill que presenta és que pot arribar a restar valor a causa de la facilitat amb el que fan; les dues torres de 9 alçades a Mataró i Vilanova han demostrat el seu potencial i la bona compenetració entre folre i manilles; els assaigs mantenen el nivell d’exigència i convocatòria requerit, i la seva gent demostren, repte rere repte, que no s’han cansat de guanyar.

Però ben és cert que res d’això és cap garantia. Els verds s’hi han donat prou cops de morros amb el 3de10, tot i haver fet els deures, com per tenir clar que la quimera amb la qual s’hi enfronten no permet cap marge d’error. Les tres setmanes que ens separen de Sant Fèlix permetran conèixer amb major precisió les possibilitats que tenen. I per aquest motiu, i conscient de l’empresa i la dificultat a la qual s’hi enfronten, Pere Almirall està imprimint la màxima intensitat a totes les proves que efectua.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Torre de 9 amb folre i manilles alçada a Vilanova el 3 d’agost

Foto 2: Prova de 3de10fm fins a sisens, el 10 d’agost davant del Figarot