La Jove i el 5de9 amb folre

Hi ha castells que estan estretament vinculats a la trajectòria d’un colla. D’entre tots, probablement el més evident sigui el 5de9 amb folre i la Colla Jove Xiquets de Tarragona. És, fins al moment, el sostre de la colla lila, però al Cós del Bou el 5de9 amb folre representa molt més que això: des que se’l van plantejar per primer cop el 1994, ha estat el destí de reptes, il·lusions, somnis, frustracions i maldecaps. Avui, quan la Jove viu el moment més dolç de la seva història i exhibeix un guanyat i merescut múscul, el 5de9 amb folre lila escenifica com la fermesa, la fe i el treball constant acaben donant resultats.

La Jove va atacar el 5de9 amb folre per primer cop al Concurs de Castells de 1994. Amb el 3 i el 4de9 amb folre descarregats, els de la camisa lila van provar la colossal construcció com l’única opció per tenir la victòria amb el frec a frec que tenien amb la Colla Vella. El fet d’haver desmuntat el 4 els penalitzava i, malgrat fer els mateixos castells, el triomf se n’anava a Valls si la Jove no aconseguia un castell superior al 3de9 amb folre.

Parlem de 1994, quan ningú encara no s’havia inventat el qualificatiu gamma extra per a designar els castells superiors al 3de9 amb folre (o al 9de8, que aleshores cap somiador gosava imaginar-se’l). Els Minyons havien coronat el novembre anterior la primer torre de 9 amb folre i manilles de la història, gesta que havien repetit una setmana abans, a la diada de la Mercè. Per tant, imaginar-se un 5de9 amb folre era gairebé una quimera.

Però aquell 1994, la Jove enamorava. La seva ascensió havia estat constant des de començament de la dècada, i meteòrica des que un any abans van carregar el seu primer 4de9 amb folre i van completar el primer 5de8. Tot allò es que es plantejaven, ho assolien. I la gran quantitat de gent que vestia la camisa lila suposava un suport ferm per a qualsevol repte que es plantegés. La implantació d’un model social atractiu i suggerent, que combinava modernitat, cohesió social i tradició, havia convertit la colla en el nou punt de trobada de centenars de tarragonins, especialment joves.

Però el 5de9 del Concurs va cedir quan entraven els dosos. La Jove es topava amb una realitat superior i molt més difícil que el que havien resolt amb bona nota fins al moment. Amb tot, la colla exhibia corda suficient i els bons assaigs els van animar a convocar una diada amb l’únic objectiu de fer la que es començava a batejar com supercatedral o basílica. El que no sabia Ferran Ventura, el cap de colla, en el moment que van anunciar la diada és que no podria disposar del quart de la rengla del 5, ja que tenia una lesió a les costelles que l’impedia batre’s amb un castell d’aquesta envergadura. Tot i això, la Jove va mantenir ferma l’aposta i el 13 de novembre es va plantar a la plaça de la Font amb la intenció de tornar a atacar el 5de9 amb folre. Els dos intents que va abordar, però, també van quedar-se lluny de carregar-se.

El 1995 començava amb un repte intacte a les aspiracions de la Jove: el 5de9 amb folre. El món casteller començava a trencar sostres i tres colles ja s’havien apuntat el 2de9fm: a més dels Minyons, el va carregar la Joves i el va descarregar, per primer cop a la història, la Vella. Els castellers de la camisa lila figuraven entre les colles punteres, però s’havien adonat que al nou nivell al qual volia pujar tot era molt més difícil.

El 5de9 amb folre va ser l’objectiu de Santa Tecla. El castell va arribar en segona ronda, després de plantar el 3de9 amb folre, però la colossal construcció va cedir amb la canalla dalt. La caiguda va marcar un abans i un després en la trajectòria de la colla: el Jordi Anguera, que feia de segon lateral al folre, va patir una lesió medul·lar. La colla topava amb una realitat dura, molt dura.

Res no va tornar a ser igual a partir d’aquella Santa Tecla. La colla es va sumir en una forta depressió, que es va evidenciar en diverses esferes: el volum de gent va baixar, el nerviosisme s’hi va instal·lar i el nivell de castells no es va poder mantenir. L’endemà mateix, de fet, els Minyons de Terrassa aconseguien ser la primera colla en carregar el 5de9 amb folre al segle XX, durant la diada de la Mercè.

933984_499999793420286_2056195684_n

El 5de9 amb folre, però, es va mantenir entre les il·lusions d’alguns dels dirigents i massa social de la colla. El 1998, sota les ordres de Joan Ramon Ocaña, i després de fer la millor actuació de la colla a l’Arboç (3de9f, 4de9f, 5de8, pde6), la Jove va tornar a encarar el repte del 5de9 amb folre en una diada de Santa Tecla que es va haver de suspendre a la primera ronda per la pluja. El castell va tornar a quedar en intent

A partir d’aleshores, el 5de9 amb folre va desaparèixer de l’agenda de la Jove; fins el 2010 no hi van tornar. Va ser al Concurs, com a colofó a una temporada brillant. El castell, mancat de convicció, es va tornar a quedar lluny, però la colla havia aconseguit fer els deures per plantejar-se l’assalt definitiu a la supercatedral. Va ser per Santa Tecla del 2011, quan el van aconseguir carregar. L’any passat, al Vendrell, va arribar el premi més anhelat: descarregar el 5de9 amb folre i, ara sí, situar-lo sota els dominis de la colla.

L’actual Colla Jove té alguns paral·lelismes amb la de vint anys enrere: una gran capacitat de mobilització, una manera brillant de treballar i la sensació que el camp per córrer encara es gran. El que han fet aquesta setmana així ho confirma. El 5de9 amb folre del Catllar, sumat a tres 9de8 i els deu 3de9 amb folre acumulats aquesta temporada evidencien el seu excel·lent estat de forma. El repte se situa ara en ampliar la gamma per dalt i obrir les portes de noves construccions que reforçarien la seva solidesa actual.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Detall del 5de9 amb folre descarregat al Catllar vist des de dalt

Foto 2: 5de9 amb folre, ahir al Catllar (Foto: Castelística)

Articles relacionats:

La Jove prepara les manilles