Les plaques a ‘la més castellera’

7de9fEls vilafranquins presumeixen de comptar amb la plaça més castellera. La plaça de la Vila, antic carrer de la Cort, ha viscut grans moments de la història del fet casteller i des de fa dues dècades ho ha vist gairebé tot. La diada de Sant Fèlix, Sant Ramon i Tots Sants han proporcionat un seguit de pàgines d’or per al món casteller. La plaça les recull al seu terra en forma de placa: són els castells inèdits assolits a l’escenari dels somnis.

Cinc són les plaques que recorden castells assolits per primer cop a la història o a l’era moderna, tots castells de gamma extra dels verds. La darrera placa recorda el primer 7de9 amb folre que van aconseguir l’1 de novembre del 2012. També hi és la primera torre de 8 sense folre descarregada de l’era moderna (2010), el primer 3de9 amb folre i l’agulla descarregat (2009), la primera torre de 9 sense manilles carregada (2005) i el primer 3de10 amb folre i manilles carregat (1998).

La plaça és gran i hi ha lloc per a més plaques. Si la norma es manté (castells inèdits carregats o descarregats), hi tindria cabuda una placa per la torre de 9 sense manilles descarregada o per un nou castell encara per assolir: el 3de9 sense folre, inèdit en aquesta era moderna, o algun de nou mai vist com el 4de10 amb folre i manilles.

1995La plaça de la vila  deVilafranca compta, a més, amb tres plaques més de temàtica castellera. A la façana de la Casa de la Vila hi ha les que recorden dues dates. El 1990, quan els Castellers de Vilafranca van completar per primer cop al segle XX dos castells de 9 en una mateixa diada i una resum del 1995 en què els verds van fer uns registres impressionants. Una darrera placa, en una columna de les voltes del carrer de la Cort (a la part alta), resa el lema de “la plaça més castellera” amb la imatge d’un 4de8 de color verd.

És el teatre dels somnis, tal com es pregona enguany amb l’spot televisiu de la diada. Una plaça carregada d’història, molts d’aquests moment recollits per sempre més en el mateix lloc on s’alcen aquests extraordinaris castells.

CARLES ESTEVE