Un altre cop de ‘parranda’?

La Colla Joves va realitzar una fantàstica actuació de Sant Joan, el 24 de juny, i una fabulosa diada de la Firagost, el 7 d’agost, que va tenir continuïtat diumenge a Llorenç. Però, i entre mig? Què ha fet? Estaven morts o de parranda?

Mentre les colles punteres alçaven els seus castells de 9 a Terrassa (Minyons i Sants), Altafulla (Vilafranca i Vella), Torredembarra (Vilafranca i Jove), Sants (Sants), Mataró (Vilafranca i Minyons), Valls (Vella), Vilanova (Vilafranca i Jove) i Vilafranca (Barcelona), la Joves ha passat el període que va de Sant Joan a la Firagost fent el 4 i el 3de8. Durant aquestes setmanes, els de la camisa vermella han trepitjat poblacions com Banyeres del Penedès, la Riera de Gaià, Sant Vicenç dels Horts o Masllorenç, on, llevat d’algun cas concret (Xiquets de Tarragona), no han coincidit amb cap altra colla de 9.

Al carrer del Gassó es considera el mes de juliol com un mes habitualment fluix, sense grans actuacions. Després de l’esforç realitzat per Sant Joan i abans de l’arribada d’un intens mes d’agost que ja no tindrà aturada fins a final de temporada, el juliol s’entén a la Joves com una època rodatge i de treball portes endins.

Però realment és així i la colla en treu profit d’anar al ralentí? Aquesta pregunta tindria diverses respostes segons l’angle en què s’enfoqués. Efectivament, les setmanes de juliol permeten continuar polint la canalla i treballar algun possible recanvi nou al tronc. Sense la pressió dels resultats a plaça, els tècnics de la camisa vermella assagen castellers que en altres èpoques de l’any no disposen de prou proves per a evolucionar. De fet, és el període de l’any més prolífic en aquest objectiu, ja que al començament de la primavera els assaigs són de poca exigència, després estan enfocats a Sant Joan i, entrat l’agost ja només tenen el punt de mira els tres mesos finals –i més forts– de la temporada.

Per contra, però, aquest parèntesi excessivament llarg en l’exigència de compromís a la colla té, per als diables vermells conseqüències evidents: el poc nivell d’assaig (enguany, el descens d’assistència a alguns assaigs de juliol ha estat alarmant) impedeix dedicar-hi prou atenció a les construccions de gamma extra, ja que encara cal continuar treballant amb intensitat les bàsiques de 9 o les superiors de 8. Això els obliga a anar excessivament darrere de les altres colles punteres, que jan han estrenat o treballat construccions superiors.

La confecció d’un calendari estable d’un nivell i exigència superior és una mancança que fa anys que arrossega la Colla Joves, especialment en el primer tram de temporada. Un juliol com el del 2013 constitueix una pedra en les aspiracions per fer un pas endavant en la consecució de registres globalment superiors, ja que consolidar la gamma extra necessita d’un nombre suficient d’actuacions amb castells de 9. I, al seu torn, aquesta ha d’anar acompanyada d’altres exhibicions on alçar construccions altes de 8.

2 3d8 Banyeres copia

En els darrers anys, la Joves ha perdut ocasions per a reforçar el seu calendari. El 2009 hi van ser a Vilanova però sense continuïtat, el 2011 van tenir l’oportunitat –finalment desestimada per la pròpia colla pels resultats negatius acumulats– de compartir plaça amb Vilafranca, Vella i les dues grans de Tarragona a l’actuació prèvia de Santa Tecla; i ara han eliminat Sitges d’entre les seves places propícies. Mentrestant, les altres colles punteres han aconseguit que el període d’enguany d’entre Sant Joan i Firagost hagi estat el prolífic en castells de 9 de la història.

Des que el 1996, els components de la Joves entonessin el ja famós “No estábamos muertos, estábamos de parranda”, després d’una fantàstica actuació a l’Arboç i en haver estat exclosos de Sant Fèlix, la famosa estrofa de l’èxit de Los Manolos ha esdevingut una constant en moltes actuacions en què els diables vermells han aconseguit renèixer i demostrar la seva extraordinària capacitat. El problema que implica aquesta manca de constància –i, de per exemple, dotar-se d’un calendari del nivell de colla puntera o d’un pilar de categoria– és que el repertori de cançons esdevé repetitiu i deixa per a la memòria èxits de fa vint anys com el We are the Champions dels Queen.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Detall del 3de9 amb folre de diumenge a Lloremç del Penedès

Foto 2: 3de8 a Banyeres, el passat juliol