Els despenjaments, una llicència abolida

La doctrina de la praxis castellera no sempre ha estat la mateixa. Un dels recents canvis ha estat la no acceptació del despenjament d’un o dos castellers a l’hora de considerar un castell descarregat. Aquesta tesi trenca amb la dinàmica anterior, que considerava un castell completat si només queien dos components.

Aquest cap de setmana els Castellers de Sant Cugat han patit el despenjament d’un casteller en el 4de8 que han fet a Cornellà, sense més conseqüències que l’ensurt i la reobertura per enèsima vegada del dilema sobre si el castell ha estat carregat o descarregat. Alguns dels presents van donar-lo per completat segons el seu punt de vista. La colla l’ha donat com a carregat, encara que els hagi suposat apuntar-lo com el primer 4de8 només coronat des que el van recuperar l’any 2011. El segon carregat de la seva història. Una situació molt similar els va passar fa dos anys quan van l’any passat, quan van alçar la seva primera torre de 8 amb folre, que també van tenir un despenjament d’aixecador i enxaneta un cop coronada.

Ben sabut és que a plaça no hi ha res escrit, però si hi han unes normes bàsiques prou conegudes. En aquest sentit, el protocol de plaça del Concurs de Castells de Tarragona recull l’esperit del que es viu i es veu a les places. En l’article vuitè del seu reglament parla dels despenjaments, és el que podríem considerar com la norma que va abolir aquesta llicència. Aquesta nou esperit al Concurs va ser proposat fa dos anys pels Capgrossos de Mataró i va ser assumit per la Comissió Assessora.

VII. Descarregament del castell: Una construcció es considera descarregada quan tots els membres del pis que, amb la seva pujada, indiquen el començament del castell, baixen fins a arribar a la pinya, el folre, les manilles o els puntals, en cada cas.

El despenjament d’un o més membres del tronc del castell suposa que la construcció només es consideri carregada. S’entén per despenjament la caiguda lliure d’un casteller des d’un pis superior al que determina l’arrencada del castell, tal i com s’estableix a l’article II, fins a la base de suport del castell, sigui la pinya, el folre, les manilles i els puntals, en cada cas.

D’opinions n’hi han tantes com es vulguin dir, però, el redactat és prou clar. Aquesta és la guia de cara al Concurs i és també l’única referència escrita, que pot ser invocada en la resta de les diades. No és Concurs cada dia, però si existeix una norma consensuada hauria de servir per unificar criteris i eliminar dubtes.

CARLES ESTEVE

Foto 1: Els Castellers de Sant Cugat alçant la torre de 8 amb folre al passat Concurs