On són els límits dels castells?

La històrica actuació que van fer els Castellers de Vilafranca el 30 d’agost passat durant la jornada de Sant Fèlix ha tornat a plantejar la pregunta sobre el sostre d’una activitat que viu el moment de màxima expansió i projecció de la seva història bicentenària. No es tracta de la primera vegada que es planteja aquesta pregunta, però la gesta dels verds en descarregar en una mateixa actuació les dues construccions mítiques de la llegenda castellera (el 3de10 amb folre i manilles i el 4de9 sense folre) convida a desxifrar quines altres fronteres es podrien superar.
Els dos castells que van exhibir els de Vilafranca a la seva festa major tenen estructura, dimensions i característiques totalment diferents: mentre que el castell de 10 basa la dificultat en la gran quantitat de persones que es necessiten per dur-lo a terme i, sobretot, assajar-lo amb garanties (més de 600 individus), el 4de9 sense folre és una construcció d’accentuada precisió per a la qual es requereixen uns castellers amb enormes prestacions i aptituds tècniques. Fins ara, cap colla no havia aconseguit descarregar aquests dos castells en una mateixa actuació, si bé els Minyons de Terrassa sí que ho van aconseguiren una mateixa temporada, la del 1998.
El 3de10 amb folre i manilles i el 4de9 sense folre són, amb la torre de vuit sense folre, les construccions de més dificultat d’entre totes les que s’han aconseguit descarregar. Malgrat ser tres castells de tres nivells d’alçària diferent (10, 9 i 8 pisos, respectivament), la dificultat és extrema en tots els casos. Només a través d’un ritme de màxima intensitat en els assajos (en el cas dels Castellers de Vilafranca, tres dies a la setmana) es pot arribar a exercir un cert domini sobre aquestes construccions, que mai no és absolut, ja que en l’execució un mínim error es tradueix en caiguda.DSC_0192 copia
Seria possible alçar un castell d’11 pisos? Les contínues gestes i fronteres superades en els últims 15 anys constitueixen un motiu suficient perquè ningú no posi la mà al foc per res, però avui dia és una quimera pensar en un pis més al tres de deu. Per arribar a aconseguir-ho, hi hauria dos camins. Un seria fent créixer el tronc un pis més, però abans es necessitaria aconseguir el 3de9 sense folre, que fins ara no s’ha aconseguit mai (els de Vilafranca van estar a punt de fer-ho el 2005).
L’altra opció seria augmentar el castell per sota; és a dir, col·locant un altre pis de mans per sobre de les manilles, cosa que es coneix com a puntals. Però tampoc no s’ha aconseguit mai un castell amb quatre bases. Els Castellers de Vilafranca ho van estudiar el 2002 amb el pilar de 9, però va cedir just després que sonessin les gralles sense la més mínima opció d’èxit.
A més a més, perquè aquesta hipotètica opció es pogués dur a terme s’hauria de dominar el 3de10, un castell que, en el cas dels verds, només han descarregat una vegada de les 30 que l’han atacat (en set, l’ha carregat).
De la mateixa manera, resulta utòpic pensar en un 4de10 sense folre. El nivell de precisió que implica un quatre de nou sense folre està a l’abast de molt pocs castellers, de manera que costa imaginar-se com seria amb un pis més.
Els següents reptes, més enllà de consolidar els que ja s’han assolit –que ja desperta prou il·lusió–, passen per aconseguir el 4de10 amb folre i manilles (que els de Vilafranca volen provar l’1 de novembre); el 3de9 sense folre –castell del nivell del 4de9 i el 2de8, tots dos sense folre–, i pujar aquestes construccions per baix; és a dir, descarregar la torre de 9 sense manilles (carregada tres vegades pels de Vilafranca) i alçar el 4de10, també sense manilles.

SANTI TERRAZA

Articles relacionats:

La fi de la Història castellera