IniciActualitatLa frontera es tenyeix de vermell

La frontera es tenyeix de vermell

-

El president Pujol va dir una vegada que per entendre Catalunya calia veure una entrada de Sant Fèlix amb tots els balls populars i els pilars de les colles exhibint-se alhora. Probablement, podríem afegir que per entendre els castells cal viure una Santa Úrsula des del cor de l’actuació: a la frontera entre les dues colles dels Xiquets de Valls. I avui la frontera ha estat el Checkpoint Charlie dels castells, un territori de màxima tensió i estratègia precisa, però –com a la Guerra Freda– d’escenaris sota control. Hi ha hagut nervis, però sobretot hi ha hagut una acurada estratègia per posar més nerviós al contrari.4de9sf copia

Les accentuades expectatives que acompanyaven la Santa Úrsula de 2013 feien preveure una doble pugna a plaça: a més de la pròpiament castellera hi hauria una pugna per uns quants metres quadrats. I totes dues pugnes han estat guanyades per la mateixa colla. La Joves s’ha endut la diada perquè ha fet, amb diferència, una millor actuació, però també perquè ha guanyat la guerra psicològica sobre la ubicació a plaça. I aquesta guerra no era pas menor, ja que en bona part podia condicionar el resultat de l’exhibició.

Fins a quint punt ha estat així? Òbviament seria agosarat afirmar que, si l’actuació hagués començat a l’hora prevista i sense els condicionants que han provocat l’endarreriment, el primer intent de 3de10 amb folre i manilles de la Colla Vella hauria tingut un final feliç (o, si més no, parcialment feliç). Però sí que és cert que bona part de la tropa de la Vella ha estat aquells vint minuts més pendent de guanyar espai per a que el 3de10 es pogués executar sense patir la pendent a tocar del carrer de la Cort que de mantenir la concentració davant un repte d’aquesta magnitud.

Peu3de10fm

Els metres guanyats per la Colla Joves han estat la primera victòria dels diables vermells a Santa Úrsula. Però, què hagués passat si la moneda s’hagués decantat a favor seu enlloc dels rosats, com finalment ha estat? O, més encara, i si la Vella hagués triat sortir segona i per tant poder recuperar aquells metres en el moment que la Joves hagués lligat el 5de9 amb folre?

L’estratègia en una actuació a Valls, especialment a Santa Úrsula (i molt més encara en la Santa Úrsula amb més expectació des del 1981), adquireix una importància cabdal, perquè les colles no depenen únicament d’elles mateixes, sinó també del que faci l’altra colla. L’esclat de joia al rotllo rosat quan han sabut que sortien primers ha estat significatiu, ja que eren consicients que si assolien l’èxit tenia doble efecte: sobre ells, i sobre els seus rivals. De la mateixa manera, com finalment ha estat, que l’ensopegada podia fer més mal, si finalment la Joves complia el seu guió.

A la frontera, la sang no ha arribat al riu. De fet, afortunadament, no n’hi ha hagut de sang. I això se sabia prèviament. Ni les pintades realitzades a la matinada –que situaven la frontera entre les dues colles a favor dels interessos de la Joves– ni la tensió a l’entrar a plaça, ni la magnitud del que es jugaven les dues colles han deixat d’estar mai sota control. Com a la Guerra Freda. Tant els dirigents de les dues colles com el mateix Ajuntament se n’havien preocupat que la situació no entrés en terrenys desconeguts. Les empentes, els gestos i, fins i tot, els esporàdics insults mirant els ulls del rival formen part de la gènesi i la passió que desprén l’actuació més important de l’any per als Xiquets de Valls i la millor exhibició per entendre què són els castells i com han arribat fins avui després de 200 anys. Santa Úrsula és incomparable pel que representa i simbolitza i perquè són dues actuacions en una. I a la frontera tot adquireix una visió i una passió extraordinària.

SANTI TERRAZA

Foto 1: El 4de9 sense folre de la Joves descarregant-se

Foto 2: El 4de9sf, majestuós, davant la façana de l’Ajuntament

Foto 3: Segon intent de 3de10 amb folre i manilles de la Vella

Articles relacionats

Més de l'autor