Quan tot va canviar

Dijous fa vint anys que es va asssolir el primer castell de gamma extra de l’era moderna. Els Minyons de Terrassa van carregar un 2de9 amb folre i manilles que va obrir la porta a una nova era, de la qual encara en fruïm cada cop més. Però, com van ser els mesos i l’any previ a l’arribada de la gamma extra? Com va ser el darrer any de la Segona Època d’Or?01 2d9 93red

Ara fa vint anys, el panorama casteller registrava un espectacular boom que va sacsejar la seva estructura i la va projectar decididament cap amunt. Res tornaria a ser com abans i els castells viurien un creixement i una evolució espectacular en tots els àmbits: registres, aparició de colles, implantació social i projecció mediàtica. La quantitat de castells de 9 en una temporada va saltar de la mitja dotzena als prop de cinquanta, el nombre de colles va doblar –i anys després, triplicar– la vintena existent aleshores, els castells van ampliar el seu radi d’influència i van seduir amplis sectors de la societat catalana –especialment els joves– i les retransmissions de les principals actuacions castelleres es van incorporar amb normalitat a la graella del Canal 33. Va ser l’inici del boom, que ens va fer a tots més grans i atractius. Els castells van realitzar un salt de dimensió, que els va situar en un estadi superior, el més important en els més de 200 anys d’història castellera.

El boom casteller comprén la primera meitat dels anys noranta. Des de l’inici de la dècada, temporada rere temporada, es van registrar capítols que  posaven de manifest el creixement continu i espectacular dels castells, i el 1992, per diverses raons, algunes de les quals evidents en aquell mateix moment i altres constatades amb la perspectiva del temps, permet situar-lo com el més proper a una frontera.

El 1991 s’havien estrenat dues agrupacions –que en pocs anys protagonitzarien un salt important–: els Castellers de Cornellà i els Xics de Granollers. El naixement d’aquestes dues colles evidenciava en aquells moments que la taca castellera s’ampliava a territori conquerit. En aquella època, el nombre de colles a la zona tradicional (les tres comarques del Penedès i les tres del Camp de Tarragona) era superior al de la resta del país i l’aparició d’aquestes dues colles al Baix Llobregat (on només hi havia els Castellers de Castelldefels) i al Vallès (on, llevat de l’efímera experiència de les colles de la Roca i de Montmeló, els castells només es podien fer a Terrassa i des de feia ben poc a Montcada i Reixac) va suposar la constatació que el fet casteller també tenia futur més enllà de la serra de l’Ordal i el massís del Garraf.

Nova fornada de collesInicis_de_la_colla copia

L’any, però, que el món casteller va experimentar una ampliació significativa va ser el 1992, confirmant la sensació ja viscuda la campanya anterior que quelcom estava canviant. Aquella temporada es van crear o es van gestar set colles. Dues van ser en poblacions amb presència castellera: el Vendrell i Reus. La capital del Baix Penedès recuperava la dualitat de colles (que s’havia manifestat amb accentuada intensitat a finals dels anys vint i començament dels trenta) i estrenava la Colla Nova del Vendrell, el naixement de la qual va estar, en bona part, influenciada per la crisi que van viure els antigament gloriosos Nens del Vendrell, que al Concurs d’aquell 1992 van caure de totes les construccions (de 7 i de 6) que van intentar i no van poder sumar ni un sol punt. A la capital del Baix Camp, els Ganxets de Reus apareixien –en bona part, per diferències personals– amb la intenció d’aplicar un model diferenciat del dels Xiquets (que estava inspirat en experiències d’èxit com el de la Jove de Tarragona).

També a la zona tradicional, en aquell 1992 es van gestar dos projectes que veurien la llum l’any següent. Per una banda, Sitges recuperava colla castellera després d’un breu parèntesi de cinc anys (els Castellers de Sitges, que el 1971 van ser la vuitena colla en actiu del país, van aturar l’activitat el 1988) i, d’una altra, Cambrils, una població sense tradició castellera, però situada en un dels extrems del triangle del Camp de Tarragona, saludava l’aparició dels seus Xiquets, com dos anys abans ho havia fet la veïna Vila-seca.

Per últim, el 1992 va ser l’any d’aparició d’una altra colla en territori nou: els Castellers de Mollet, que, amb la seva estrena aportaven, ara sí, una realitat castellera pròpia i estable al Vallès. Aquest nou focus casteller al nord (aleshores, abans de l’aparició de les colles gironines i de la Catalunya Central, el Vallès era la latitud castellera més septentrional) va ser aprofitat amb extraordinària habilitat per uns Minyons de Terrassa en contínua progressió, que van veure-hi la possibilitat de tenir colles amigues al seu voltant amb les quals poder-ne obtenir un benefici mutu. La Diada de Colles del Vallès va ser un dels resultats d’aquesta estratègia i va permetre que una plaça sense adn casteller com Mollet acollís un castell de 9 abans que ho fessin altres com, per exemple, Barcelona, Vilanova, Sitges, Altafulla, Torredembarra o Mataró.

L’aparició de noves colles castelleres ja no va tenir aturador i en els anys següents es va produir una explosió que va omplir el mapa de Catalunya de noves formacions. Els Tirallongues de Manresa (1993) van ser la primera experiència d’exportació dels castells a un territori verge fins aleshores i aquell mateix any, els irregulars Castellers de Sant Boi van contribuir a fer crèixer el Baix Llobregat, que en pocs anys esdevindria la comarca amb més colles castelleres. A Barcelona, el 1993 apareixia la primera colla de barri, els Castellers de Sants, amb un model allunyat del concepte tradicional i que, sobretot, en els seus inicis va basar la seva essència en un component marcadament festiu.

1218189933790_f

L’efecte olímpic

Fins a quin punt l’aparició d’aquestes colles va estar motivada per l’impacte dels Jocs Olímpics? Responent a la intenció de dissenyar una cerimònia d’obertura que tingués un perfil universal, però que inclogués també simbologies locals, el COOB’92 va apostar per incloure els castells en l’espectacle que donava la benvinguda als que serien batejats com els millors Jocs de la història. La cerimònia dirigida per Lluís Bassat va contemplar els castells dins el show sense que alterés la seva dinàmica ni el seu ritme. Els castells van aparèixer al final de la cerimònia posant de manifest el treball en equip i l’esforç que representava la Unió Europea.

Per a conèixer l’efecte que van tenir els castells als Jocs en la irrupció de colles noves, probablement la distància en el temps doni més pistes que les que es podien tenir a curt termini. No són pocs els castellers que en l’actualitat abanderen com un motiu d’orgull i prestigi el fet d’haver estat present a la cerimònia olímpica fent castells. Aquest record no és tan pronunciat o evident entre els castellers de colles grans –acostumats a omplir les seves memòries amb les brillants pàgines d’actuacions o castells històrics que aporten dimensió a l’èpica–, però en canvi sí que ho és entre components de colles menors, que tenen aquest episodi en la seva galeria de grans moments. El “Jo hi vaig ser a l’Estadi Olímpic” sovinteja més ara que, per exemple, deu o quinze anys enrere, quan l’abast del fet no havia adquirit la rellevància que li aporta el temps.

Sigui com sigui, l’impacte que els castells olímpics van tenir sobre la possible irrupció de colles no hagués estat real per si mateix sense un factor clau: la televisió. La cerimònica olímpica va permetre que els espectadors poguessin veure castells a casa (si bé, en aquest cas, els castells alçats simlutàniament no es van veure al complet, ja que la retransmissió conjunta de TVE i TV3 va aprofitar per a fer un tall publicitari), una possibilitat que tot just després Televisió de Catalunya, a través del Canal 33, va regularitzar de manera estable. El Concurs de Castells de Tarragona de 1992 va ser retransmés per la televisió catalana i va obrir la porta que les principals actuacions castelleres de la temporada següent formessin part de la seva graella en el format de fals directe. De fet, l’anterior Concurs també havia estat retransmés pel 33 i va permetre comprovar si un castell coronat in extremis havia estat realment assolit gràcies a la repetició de la imatge.

Les retransmissions televisives de les principals diades va ser un element decisiu en l’expansió territorial del fet casteller. Fins aleshores, habitants de Girona, de Vic, de la major part de les poblacions del Baix Llobregat o, fins i tot, de molts barris de Barcelona no havien vist l’execució rodada d’un castell, ni en viu ni per la televisió, i la seva visualització es limitava a fotografies aparegudes en diaris o llibres gràfics. La televisió va projectar els castells i els va fer entrar a cases de milers de catalanes neòfits en aquest món. En els quatre anys posteriors a l’inici de les retransmissons televisives apareixen a Catalunya prop de vint colles.

36005904

I darrere la televisió, la resta dels mitjans incorporen amb regularitat la informació castellera. Els diaris aporten continuïtat a les cròniques i en pocs anys apareixen els polèmics rànquings (el primer, va arribar de la mà del setmanari Presència, el 1995) i les ràdios també creen programes estables d’informació castellera, seguint les passes que feien des de temps enrere les emissores o les desconnexions locals de l’àrea tradicional.

El mateix 1992, com a conseqüència de l’interès creixent pels castells, Nou Diari, rotatiu de Tarragona i Reus que l’any següent es va ampliar al conjunt del país, va distribuir Els castells en fitxes, un col·leccionable amb totes les colles i uns pessics d’història i tècnica sobre el fet casteller del moment. A les acaballes de la temporada següent, el Magazine dominical de La Vanguardia va publicar un extens reportatge de Xavier Capdevila sobre la realitat castellera a partir dels retrats a diferents protagonistes de diferents poblacions que ocupaven totes les posicions possibles en una construcció: des d’enxaneta fins a graller.

L’any de la primera tripleta

I els resultats? La historiografia castellera situa el 1993 –any en què els Minyons de Terrassa coronen la primera construcció de gamma extra de la nova era– com un dels inicis de nous capítols, com abans ho havien estat el 1852, el 1881, el 1932, el 1969 o el 1981. Però la temporada anterior, la de 1992, ja va suposar un canvi en la dinàmics anterior.

concurs924x9fd

La campanya del 1991 es va tancar amb tres castells de 9 descarregats i tres més coronats. La temporada següent, el nombre de castells de 9 completats van ser catorze. Un salt espectacular. Gairebé la meitat (sis) van correspondre a una colla, que en aquells moments liderava el món casteller i mostrava una autoritat superior a la resta de formacions, sobretot, gràcies a la qualitat tècnica del seu tronc: la Joves de Valls. Els diables vermells van ser els primers, aquell 1992, en fer la tripleta màgica. Va ser al Concurs de Tarragona, on es van imposar amb claredat. Tres setmanes després, les dues colles vallenques descarregaven, totes dues, la mateixa tripleta a Santa Úrsula en una memorable exhibició que els diaris van qualificar com la Diada del segle. La sensació dels espectadors –i els mateixos castellers– que havien tingut la sort de presenciar les dues actuacions era que estaven vivint un moment històric, que els apropava als llegendaris episodis dels anys vuitanta de la centúria anterior, quan les cròniques indicaven que s’havien aconseguit construccions mai vistes per ningú viu en aquests finals del segle XX: el 5de9 amb folre, el 4de9 sense folre, el pilar de 8 amb folre i manilles…

En el món casteller existia una sensació de moment històric. Les tripletes màgiques, els castells emesos per televisió, l’aparició de noves colles… aportaven una dimensió significativa, que empenyia a gaudir del moment. Ara bé, ningú en aquell 1992 es podia imaginar el que es viuria en els anys posteriors, quan els castells van entrar en un estadi notablement superior a tots els nivells, superant fins i tot al de les llegendes del segle XIX.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Detall del primer 2de9fm dels Minyons (1993)

Foto 2: 2de9fm dels Minyons (21 de novembre de 1993), el primer carregat de la història

Foto 3: Inicis dels Xics de Granollers

Foto 4: cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, amb diferents castells simultanis

Foto 5: Portada del col·leccionable ‘Els castells en fitxes’, que va editar el ‘Nou Diari’ el 1992

Foto 6: 4de9 amb folre de la Colla Joves al Concurs de 1992, amb el qual va aconseguir la primera tripleta màgica

Articles relacionats:

La tripleta màgica és cosa de 9

7 comments

  1. Pingback: Quan tot va canviar | El Pati digital

  2. Pingback: Vint anys de gamma extra | RevistaCastells.cat

  3. Pingback: Ser el primer també te premi | RevistaCastells.cat

  4. Pingback: El 2de9fm: la porta de la gamma extra | RevistaCastells.cat

  5. Pingback: Quan l’impossible ha passat a ser el probable | RevistaCastells.cat

  6. Pingback: El pilar de 6 torna a plaça | RevistaCastells.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *