Els Falcons de Vilafranca han celebrat les seves festes anuals aquest pont de la Immaculada, oferint la seva actuació el dia 8 de desembre. Com és tradicional, els falconers i exfalconers es van embolicar la faixa verda, que els distingeix en l’àmbit del falcons, i van fer l’actuació de final de curs. Junt amb la Festa Major de Vilafranca és el dia més esperat, o fins i tot, encara més.
La vuitantena de camises blanques van oferir un ampli repertori de figures, algunes a semblança dels castells com el 3de6 net o dos pilars de 5 aixecats per sota simultanis. Però sense cap mena de dubte el moment més esperat va ser l’escala d’11, una construcció que havien completat per primer cop a la darrea Festa Major. Els Falcons de Vilafranca van tornar a descarregar la monumental escala, d’onze components de base i coronada per un enxaneta que es posa dret amb els braços en forma de creu: l’aleta falconera. Va semblar fàcil d’execució, com la del 29 d’agost, però amb esforç durant la baixada al llocs del mig. Per realitzar la figura van participar 67 persones, unes quantes més vigilaven per darrera sense tocar. La majoria, membres actius de la colla i amb la complicitat d’excomponents, amb algun casteller en actiu. Els Falcons actuen tot l’any i vénen a ser “una altra colla” a Vilafranca; els seus membres no formen part de les tres colles castelleres de la vila. Si bé, n’hi ha alguns que acaben fent el pas: quan són veterans deixen la camisa blanca per vestir la castellera.
Els Falcons tenen un component familiar molt destacat. Hi participen pares i fills en gran manera. El seu públic també és així, el teatre del Casal acollia la darrera diada de l’any, ple de familiars i amics dels falconers. Les actuacions dels Falcons són molt àgils, al fer figures sense pinya, i són molt atractives en cercaviles. Els de Vilafranca tenen places destacades com Sant Quintí de Mediona on, a banda de Vilafranca, han completat en diverses ocasions el pilar de 6 aixecat per sota. El món falconer el composen una desena de colles, i els vilafranquins són els més avançats. El seu origen se situa a Txèquia, evolucionant amb figures pròpies, algunes similars als castells catalans o les muixerangues valencianes. S’acompanyen de gralla i tabal, amb repertori musical de cercavila, casteller i de la muixeranga d’Algemesí.
CARLES ESTEVE
Articles relacionats:
