Les colles es multipliquen

On és el límit dels castells? L’extraordinari moment que travessa aquesta activitat, tant en el nivell de les construccions com en la seva expansió territorial, convida a allunyar encara més l’horitzó. Però fins on? Actualment ja ningú gosa fixar límits ni posar topalls. La realitat viscuda des de mitjans dels anys noranta -però de manera molt especial en els tres últims anys- convida a la prudència en les previsions i, sobretot, anima a gaudir d’aquesta època irrepetible, en la qual pràcticament totes les colles milloren resultats, sigui quin sigui el seu nivell.

La temporada 2014 ha començat superant registres malgrat que encara es troba en la seva fase inicial. Els bons resultats exhibits les primeres setmanes auguren que la collita del 2014 tornarà a ser excepcional i, si manté el ritme d’aquest brillant inici, podria superar la millor de la història, que va ser la del 2013.

La campanya arrenca amb més colles que mai: l’any passat es van crear 18 agrupacions noves. Es tracta d’una xifra que posa de manifest l’expansió actual: els anys anteriors es constituïen, a tot estirar, tres o quatre colles noves per temporada. Entre el 2002 i el 2007 no se’n va crear cap.

Ara les colles sorgeixen com bolets i ho fan repartides arreu del territori. Apareixen fins i tot en zones sense cap tradició castellera (com a les Terres del Ebre o al Prepirineu), però també al Barcelonès o al Baix Llobregat. Aquestes dues comarques, amb onze colles cadascuna, s’han convertit en les que aporten més formacions a la geografia castellera.

Les colles sorgeixen a petits pobles de l’Empordà, però també en barris de Barcelona, com Ciutat Vella, on s’està forjant la setena colla de la capital. Amb l’excepció de l’Alt Pirineu, ja no queda cap regió natural catalana en la qual no hi hagi colles castelleres, una fotografia que deixa el panorama dels seixanta -quan només es feien castells a les comarques del Penedès i el Camp de Tarragona- com quelcom de la prehistòria.

Els castells han sabut com poques activitats obtenir rèdits de la crisi econòmica. La majoria de colles no fan pagar els seus components i, a canvi, els aporten activitat castellera i social, en la qual transmeten valors com la solidaritat i el treball en equip, però també l’esforç i la competitivitat.

En el fenomen actual de crear colles a tot arreu es repeteix la mateixa seqüència: un grup de joves actius de la localitat o el barri, seduïts per la projecció actual dels castells (generalment només havent-ne vist més per la televisió que no pas en directe), que s’aventuren a provar sort en els seus respectius entorns. L’índex d’èxit és fins al moment elevat: dels gairebé trenta projectes dels últims anys, només quatre no han fructificat.

El model de les noves colles no sol ser les formacions de Vilafranca o Valls, situades a l’estratosfera del món casteller, sinó més aviat es tracta de colles petites o mitjanes que han aconseguit assolir cotes que fa uns anys ni tal sols somiaven. La tecnificació i el rigor en els mètodes d’assaig s’han traduït en resultats generals, i colles que malvivien alçant castells de 6 ja han assolit els 8 pisos. I no posen límit al seu creixement.
SANTI TERRAZA

MapaCatalunya

Article publicat al diari La Vanguardia, el 2 de maig de 2014

Articles relacionats:

Més crisi, millors castells 

El mapa s’amplia: més colles que mai

Entre Castellers i Xiquets, hi ha Carallots i Encantats

Colla nova, colla recuperada

Brivalls de Cornudella: orgull de poble 

Gelida reactiva la seva colla