No caure té premi, també econòmic

DSC_0517 copiaLa seguretat i efectivitat en els castells tindrà, a partir d’ara, un doble premi. A més de la satisfacció per la feina feta i els objectius assolits, les colles que no caiguin –i, per tant, no facin ús de la pòlissa de l’asseguradora– pagaran una quota inferior per pertànyer a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, organisme que agrupa totes les formacions. L’assemblea de la CCCC va aprovar el mes passat que les colles pagaran un fix (en funció del seu nivell) i un variable segons el nombre de caigudes que pateixin. No és tracta de penalitzar, sinó d’incentivar i conscienciar del benefici de no patir caigudes i fer-ne un ús responsable de l’asseguradora.

Amb aquesta mesura, la CCCC podrà donar resposta a l’important increment que ha patit la pòlissa de l’asseguradora, a causa de la incorporació d’un bon nombre de colles en els darrers anys. L’any passat es van crear divuit colles noves, que enguany ja fan ús de ple de tots els serveis de la CCCC, també els de l’asseguradora. Amb la quantitat que paguen les colles, no es cobreix el cost total de l’asseguradora i la Coordinadiora sempre necessita recursos propis i, especialment, la subvenció que atorga la Generalitat en aquest concepte. Però aquesta subvenció en els temps actuals no ha pujat com ho han fet el nombre de colles.

Això explica que, malgrat reduir-se l’índex de caigudes, que és el principal factor de risc de lesions, el cost de l’assegurança ha pujat en augmentar el nombre de colles, de castellers i de castells. Del 2013 al 2014, la prima ha augmentat un 35% i el nombre de castellers assegurats ha passat de 7.500 a 10.000.

CaigudaNensSegons González, “d’aquesta manera les colles volem demostrar que continuem treballant per disminuir el nombre de caigudes i estem disposats a fer dependre una part de la nostra quota a la CCCC del nostre grau de caigudes. Per tant, en cap moment es considera com un sistema de sancions o multes, sinó com un incentiu”. Amb les quotes es contribueix a finançar el pressupost global de la CCCC, “per tant la part variable de la quota no es destina específicament a pagar l’assegurança”, matisa el president .

El nou sistema de quotes s’aplica a partir de la quota 2014 en la seva part fixa. La part variable es començarà a aplicar a la quota del 2015 amb les dades del 2014. El que es farà és comunicar a principis de temporada a les colles la seva quota individual, calculada sumant la part fixa i la part variable calculada sobre les dades de l’any anterior. Per al càlcul es comptabilitzaran tots els castells que s’hagin fet en exhibicions públiques de les colles a partir de les dades comptabilitzades per la CCCC.

En la passada campanya van fer llenya un 3,2% dels castells a partir del pilar de 4. Es van provar prop de 10.700 castells i van caure poc més de 300.

Si s’analitzen les dades de les darrers cinc temporades (que permeten fer un terme mig d’evolució més enllà dels resultats d’un any en concret), es constata que dues colles de gamma extra encapçalen la llista de colles amb major nombre de caigudes: 59 i 56 respectivament. En percentatge no són les que tenen un índex més alt, però sí el nombre absolut. En l’altre costat –el de no caure– destaquen algunes colles mitjanes que, a més, sovint es troben en el seu millor moment. Marrecs de Salt tenen un sol intent caigut, abans de fer l’aleta, en les darreres cinc temporades. Un altre exemple són els Castellers de la Vila de Gràcia que han fet tan sols dos intents fallits, tot i estrenar nombroses estructures i fer un salt qualitatiu espectacular. L’any passat els Castellers de Vilafranca, en un any de somni, tan sols van caure en l’intent de 4de10 amb folre i manilles. Casos com aquests evidencien que és compatible la superació i el no caure.

En els primer compasos d’aquesta temporada, fins el 4 de maig, s’han registrat 35 caigudes. L’any passat, en el mateix període en van ser 31, tot i que en el mateix interval de temps enguany s’han provat 300 castells més. L’índex de caigudes és de l’1’8%, similar a l’1’7 de l’inici del 2013. Al final del curs va arribar al 3,2%.

CARLES ESTEVE

Articles relacionats:

Més castells grans, menys caigudes