Tomàs Gormaz, passió pels castells

1Tomàs Gormaz Grimaldos té 51 anys i tres filles de 22, de 21 i de 17 anys. És titular d’un un taller de xapa i pintura de reparació de cotxes. Li agrada fer esport: futbol, tennis, pàdel i natació. Forma part de la Colla Joves dels Xiquets de Valls des dels seus inicis i va ser cap de colla els anys 1999 i 2000. Enguany ho torna a ser. La seva gran obsessió era fer el 4de9 sense folre. El 1999 es va fer cap de colla amb aquest objectiu prioritari, i ho va aconseguir. Durant el seu mandat, la Joves va coronar el 4de9sf en sis ocasions, i un cop el va descarregar. Reconeix que només li quedava un repte pendent, que era fer-lo a Valls, i ho va aconseguir en la Santa Úrsula del 2013, descarregant-lo al terç.

CASTELLS | Quin és el teu primer record de castells?

GORMAZ | Diria que va ser quan vam descarregar el primer pilar de 5, l’any 1971. Jo era l’enxaneta. Tenia la particularitat que aquell va ser el primer fet íntegrament per gent de la Colla Joves. 

CASTELLS | Déu n’hi do: des dels inicis de la colla?

GORMAZ | Sí, hi sóc des del primer dia. Vaig fer els primers castells de 7 d’enxaneta, el 3 i el 4de7, però llavors vaig estar un any sense pujar perquè vaig agafar por. Allò era al principi, teníem moltes caigudes… Anava a la colla, però no tenia clar això de pujar. Llavors, vaig enredar mon germà Fede perquè vingués i vaig tornar a pujar. Ara sóc l’únic casteller en actiu que queda des de l’inici de la Joves.

CASTELLS | Aquella primera època, suposo que plena d’entusiasme a la Joves, et devia marcar molt.

GORMAZ | Sí, és clar. Recordo que vam descarregar el primer 4de7 la gent estava contenta, boja d’alegria, però jo no tenia gaire consciència de què era allò. No sabia perquè la gent estava tan contenta. També recordo molt les olors dels castells.

CASTELLS | Com? Els castells fan olor?

GORMAZ | L’olor de la roba de la gent, de les faixes, de l’assaig, del lloc on assajàvem… tot això, encara que sembli mentida, són unes olors que encara recordo ara.

CASTELLS | Què o de qui recordes ara haver après d’aquella primera època?

GORMAZ | Em vaig fer gran a la colla. El meu pare als castells va ser l’Andreu Montserrat, perquè a més dels castells, era aprenent seu a la feina. O sigui que amb ell vaig aprendre a fer castells i a fer el meu ofici. Em va felicitar perquè sóc l’únic que ha descarregat el 4de9 sense folre de quart i de terç… i jo li vaig agrair a ell, perquè va ser el culpable que ens agradessin els castells, que ens sentíssim com una família a la colla. Ens ho passàvem de conya.

CASTELLS | Què creus que és més important per fer els castells en la teva posició: físic, mental, assaig, experiència…?

GORMAZ | En la meva posició crec que l’experiència val molt. Ho has de veure venir abans que passi, i la calma i seguretat que transmets a la resta és molt important.. Tot i que també hi ha gent que no ho transmet tant i són igual de bons. 

CASTELLS | Però físicament el pas dels anys no perdona.

GORMAZ | Jo em cuido no sols pels castells, sempre he fet esport, i la veritat és que a mida que et vas fent gran, si vols seguir fent-ne t’has de cuidar més perquè sinó cada caiguda costa més de recuperar.

CASTELLS | Et veus amb corda de seguir pujant al màxim nivell?

GORMAZ | Preferiria que cada cop hi comptessin menys amb mi. Tot el que havia de fer com a casteller, ja ho he fet. Prefereixo que pugin uns altres. Ara, que quan em necessitin, allí hi seré.

CASTELLS | Tens sensació d’haver sacrificat moltes coses pels castells? 

GORMAZ | Sí, és clar, encara que sigui sense voler, els castells han tret temps a la família, i vist ara potser sí que en algun moment em vaig passar… però suposo que com a tots als qui ens agrada això dels castells.

CASTELLS | Quan el gaudeixes més el castell: abans, durant o després de la seva execució? 

GORMAZ | Quan gaudeixo més és quan l’hem fet al límit, i ho has hagut de donar tot, tot! Aquesta sensació de descarregar un castell al límit donant-ho tot, és brutal! 

JORDI ANDREU

(…)

Llegeix l’entrevista sencera a l’Anuari Castells 2014

Articles relacionats:

Francesc Piñas, història viva dels castells

Lluís Esclassans, el profeta dels castells