Els valors emergents

El moment actual d’absoluta eclosió castellera es manifesta en l’assoliment de les fites més grans de la història, en la creació del màxim nombre de colles que hi ha hagut mai i en la consecució dels nivells d’eficàcia més alta en els castells abordats. Però hi ha un altre element, tan important i crucial com els altres, que posa de manifest que el que s’està vivint aquests anys suposa l’obertura d’una nova era: es tracta de la progressió espectacular de colles que feia pocs anys no podien ni assajar un castell de 8 i que ara es plantegen els de 9; o bé, colles que han tastat el carro gros i que no fa pas gaire es movien amb construccions de 6. És la revolució de base del món casteller. Probablement, la dada més evident de l’expansió que viuen els castells en l’actualitat.

El 1992, just abans que el món casteller saludés la gamma extra, hi havia nou colles que feien el 4de8. Fa tot just deu anys, el 2004, el nombre de colles que havien firmat el carro gros era de 15; la temporada passada, en van ser 26, dues menys que l’any anterior, però una més que el 2011. Aquestes dades, de tipus quantitatiu, il·lustren el creixement espectacular que han registrat les colles de l’anomenada zona mitjana; és a dir, aquelles que no són grans, però que de cap manera se les pot considerar petites.

1 copiaEl boom de mitjans dels noranta va permetre el salt als castells de 8 a algunes colles que no passaven de la gamma mitja o alta de 7. Va ser el cas de colles que van registrar projeccions rellevants, especialment, l’atípic cas dels Capgrossos (ja a finals de la dècada), però també altres com els Bordegassos, els Xicots o els Xics. El nou estat al qual va accedir el món casteller va obrir les portes a algunes colles a fer-se (o en alguns casos, simplement a tastar) amb els castells de 8. No van ser, però, unes portes obertes de bat a bat, ja que el pas de colles de 7 a 8 no va resultar massiu; fins i tot, es pot considerar inferior al creixement proporcional que tenien els castells aleshores.

El boom actual, en canvi, s’ha visualitzat d’una manera molt més clara i evident entre les colles de la zona mitjana, que han fet un important pas endavant. Els casos dels Castellers de Sabadell, els Marrecs de Salt, els Castellers de Sant Cugat o els Nens del Vendrell, entre d’altres, dibuixen l’arribada d’un nou ordre en el panorama casteller. Es tracta de colles que no feien castells de 8 (o els feien esporàdicament) i que han passat en dues temporades a construir folres i no posar límits a les seves ambicions.

El salt d’aquestes formacions ha estat espectacular i ha qüestionat les tesis que aconsellaven una consolidació de les estructures bàsiques de 8, especialment el 4, abans de fer el salt al 2de8 amb folre. En alguns casos, fins i tot (Nens, Sant Cugat), van fer abans els folres que el 3de8.

I aquesta tònica és exactament la mateixa un pis avall. És a dir, colles que només feien alguns castells puntuals de 7 han passat a dominar les estructures de 7 de la gamma alta i plantar els seus primers 4de8. L’any 2009, els Castellers de la Sagrada Família només van fer un únic castell de 7, malgrat que ja feia set anys que s’enfaixaven. El 2012, van coronar el seu primer 4de8. Un cas similar és el dels Castellers del Poble Sec, que el 2008 només van poder descarregar set dels setze castells de 7 que van intentar, però que dos anys després aconsegueixen dominar la gamma mitja de 7 i que han arribat ja al 4de8 després de consolidar la gamma alta de 7.

L’assaig és la clau
Què ha passat aquí? Quina és la causa que ha propiciat aquest canvi radical en positiu? Com totes les preguntes que giren entorn dels castells, la resposta no és uniforme ni unidireccional. Però, sí que hi ha un factor que resulta clau i que dóna les pistes de la progressió d’aquestes colles: l’adaptació d’una nova cultura d’assaig.

De la mateixa manera que les colles de gamma extra que han implantat un tercer assaig setmanal (Castellers de Vilafranca i, parcialment, Jove de Tarragona) o consolidat el segon (les colles de Valls) han obtingut a canvi una recompensa evident en els resultats, les formacions de 7 i de 8 pisos que han aconseguit marcar un ritme, regularitat i, sobretot, compromís als seus assaigs han recollit uns fruits que potser no imaginaven que arribessin tan d’hora. En tots aquests casos, a més, hi han afegit un element de suport que ha ofert garanties: la xarxa, adaptada no únicament per a pilars i torres, sinó en molts casos per a més estructures.

La colla que va abanderar aquesta progressió i que va obrir el camí van ser els Castellers de Sabadell. El 13 de juny del 2010, és a dir, quan la temporada era encara en la primera fase, els del Vallès van sorprendre tothom descarregant el seu primer 4de8. El setembre, van acompanyar el carro gros del 3de8 carregat, que completarien setmanes després per primer cop. Dels tres 4de8 d’aquella campanya van passar a quinze l’any 2011, que van combinar amb nou 3de8. Els 24 castells de 8 que van atacar aquell any els van descarregar.

El canvi entre les temporades 2009 i 2010 va resultar decisiu per als saballuts. La colla va néixer el 1994 i, de seguida, va viure un creixement meteòric. Les temporades 1996 i 1997 va carregar un 4de8 en cada any, però la temporada següent, a causa d’una crisi interna, el projecte es va desinflar. Van tenir fugida de camises i van baixar el nivell fins al punt de perdre-hi algun any el 5de7. El 2005, però, van aconseguir una estabilitat en la gamma mitjana de 7 que seria la base del salt que van viure després. El 5de7 va esdevenir una construcció que van decidir portar a qualsevol actuació mitjana, encara que no duguessin els cordons necessaris. Aquest nivell d’autoexigència els va convidar a apostar per un tronc estable, que a mig termini els aportaria la base necessària per a plantejar-se fites superiors.

En aquesta empresa, l’enllaç entre les temporades 2009 i 2010 va resultar cabdal. Els del Vallès van optar per continuar assajant, amb una curta pausa per a les vacances de Nadal i poc més. I els fruits els van recollir en la campanya del 2010, en la qual van esdevenir la colla revelació. La continuïtat en el treball tècnic es va manifestar en la torre de 7: el 2009 només en van poder descarregar una de les set que van provar, just a l’invers del que farien el 2010 (sis descarregades i una coronada).

2 copiaLa fórmula d’ampliar la temporada durant l’hivern ha generat bons resultats a algunes colles, com és el cas dels de Sabadell. El rodatge que van acumular els de la camisa verda amb els castellers del tronc i la canalla va ser una garantia per començar les actuacions del 2010 amb la capacitat suficient per a abordar compromisos superiors. La colla va considerar que els resultava més propici adaptar les dinàmiques castelleres al ritme social i cultural de la ciutat que a la tònica tradicionalment castellera, en què la temporada comença a finals d’hivern i es tanca a mitja tardor. Si els esplais, les activitats escolars o acadèmiques i els calendari esportius i culturals funcionen de setembre a juny o de gener a desembre, perquè calia potenciar una variable de calendari (de març a novembre) en una ciutat sense tradició castellera?

La seva aposta els ha donat resultats positius. La canalla només s’atura quinze dies a l’hivern i un mes a l’estiu; és a dir, l’acumulació d’hores d’assaig que practiquen durant tot l’any és notablement superior a les que tenien abans de fer el canvi i, fins i tot, a les que sumen algunes colles grans.

En aquesta planificada estratègia per a pujar d’estadi, els saballuts van incorporar una tàctica que els va resultar decisiva per a la continuïtat de la seva expansió. Quan a finals del 2009 es van plantejar que el 4de8 hauria d’arribar abans de l’aturada de les vacances d’estiu per a assegurar-li una certa cursa, hi van afegir un altre element de gran importància i que els diferenciava de la resta de colles que fan l’assalt al carro gros: paral·lelament al 4de8 assajarien també el 3de8, amb l’objectiu que poc després que arribés el primer estiguessin en condicions d’atacar el segon.

El cas dels Castellers de Sabadell va ser estudiat de prop per la colla amb qui mantenen més rivalitat, els seus veïns de Sant Cugat. Els gausacs van carregar un únic 4de8 l’any 2007 i es mantenien amb la gamma mitjana de 7, però sense aconseguir fer el pas. Per a la campanya del 2011 es van plantejar consolidar la torre de 7, que només feien esporàdicament, i fer el salt definitiu de gamma.

3 copiaPer dur a terme la seva empresa, aquell hivern els de Sant Cugat gairebé no van parar i a començament de març ja van descarregar la torre. A la Festa Major, per Sant Pere, van descarregar el 4de8. El fet de fer el carro gros abans de l’aturada estival els va permetre repetir l’èxit tres cops (a més de passejar la torre arreu) i arribar al final de la temporada amb la sensació que tenien corda per a més. La temporada següent, just un any després d’haver fet el 4de8, es van apuntar la torre de 8 amb folre, que van completar al Concurs junt amb el 3de8 carregat. És a dir, en quinze mesos van estrenar tres castells de 8, una dada d’una rellevància extraordinària, ja que, com havien fet els Castellers de Sabadell, posava en qüestió la tesi que els grans castells arriben després d’anys de treball.

Compromís absolut

El que van demostrar els Castellers de Sabadell i els Castellers de Sant Cugat és que les grans fites, per excepcionals que siguin, s’aconsegueixen amb la sacralització de l’assaig. En aquestes dues colles, resulta impensable que un casteller del tronc hi falti un sol dia. No entra en la lògica ni en la dinàmica de la colla. El compromís és absolut i inqüestionable, també per a la gent dels primers cordons del peu i la canalla.

No és un invent nou. És simplement l’aplicació del sistema dels Castellers de Vilafranca a les respectives colles. És el mètode també utilitzat per les colles que en els darrers anys han fet els progressos més grans fins esdevenir colles grans, com els Capgrossos de Mataró o els Castellers de Sants. El model d’aquestes dues formacions és agafat com a referència, amb totes les distàncies que siguin necessàries, per a les colles que es plantegen folres per primer cop.

És el sistema aplicat pels Moixiganguers d’Igualada. Fa cinc anys, la temporada del 2008, la colla de l’Anoia només va ser capaç de descarregar dos 5de7 en tot l’any. El 2013 van completar vuit 4de8. La sensació als Moixiganguers és que tenen camp a córrer. L’any passat van atacar el 3de8, tot i que no se’n van sortir, però la fotografia actual d’aquesta colla –en resultats, dinàmiques d’assaig, nombre de camises i actitud– no té res a veure amb la de cinc anys enrere. Ningú no diria que és la mateixa colla.

Per a executar els seus èxits, les colles que s’han desvirgat amb els castells de 8 s’han dotat d’una arma imprescindible per assolir els seus respectius èxits: una Junta Directiva que treballa amb rigor i ambició. Paral·lelament a implantar mètodes d’assaig més avançats totes aquestes colles han sabut generar accions que incentivessin els seus castellers i en captessin de nous, dibuixar uns calendaris atractius, enfortir les relacions institucionals i organitzar activitats socials i culturals que han potenciat la seva presència a la ciutat, fent-se visibles arreu.

6 copiaLa fórmula ha estat aplicada també per dues colles de realitats castelleres absolutament antagòniques com són els Marrecs de Salt i els Nens del Vendrell, dues de les formacions candidates a trucar a la porta dels castells de 9. Els Nens, una colla amb enormes capacitats i recursos tècnics (capaços de renovar totalment la torre de 7 en un any), han tingut una entrada important de gent jove, que han aconseguit implantar una nova cultura d’assaig i trencar amb determinades dinàmiques. Qui es podia imaginar al Vendrell que els assaigs començarien al gener? Que disposarien d’un equip de comunicació i promoció capaç de generar campanyes –amb bon resultat– cada setmana en la recta final de la temporada? O, fins i tot, que tindrien de cap de colla una dona?

El mateix rigor és el que han adoptat els Marrecs de Salt, que també han protagonitzat un creixement per emmarcar, seguint un full de ruta perfectament planificat, on no hi ha res a la improvisació. Els setze castells de 8 descarregats el 2013 (sens cap caiguda) són la dada que millor il·lustra aquesta intensiva i efectiva manera de treballar i estimular els seus components amb castells grans.

Sagals d’Osona i Xics de Granollers són els següents candidats a folrar-se. L’any passat ja ho van intentar sense sort, després d’haver consolidat, i de quina manera, les estructures bàsiques de 8. Totes dues colles han patit uns anys de travessia en el desert, tot intentant mantenir els castells de 8 in extremis, i ara han demostrat que la nova cultura d’assaig implantada a totes dues colles els permet somiar, fins i tot, en millorar els anys de major esplendor.

SANTI TERRAZA

Article aparegut a l’Anuari Castells 2014

Foto 1: 4de8 dels Moixiganguers d’Igualada (2013)

Foto 2: Torre d e8 amb folre dels Castellers de Sanadell a Granollers, l’agost de 2013

Foto 3: Torre de 8 amb folre dels Castellers de Sant Cugat a Vilafranca, l’octubre de 2013

Foto 4: Celebració dels Nens del Vendrell en descarregar el 3de8, l’octubre de 2013 (Foto: Víctor Merencio)