Sant Joan: història d’una diada

La diada castellera de Sant Joan a Valls és una de les més antigues del calendari actual, però no pas la més reculada ni la més tradicional: a Valls mateix existeix l’actuació de la Candelera –celebrada tots els anys acabats en 1­– que encara ho es més.

VellaStJoan48La notícia de la Festa Major vallenca amb castells més antiga l’havia donat sempre Francesc Ballester en el seu estudi Els Xiquets de Valls (1917), quan parlava que el 1845, amb motiu del trasllat de la imatge de la Mare de Déu del Lledó, es va provar un 3de9f que va caure i que no es va poder fer fins a Sant Joan. Però estudis més recents –com va apuntar Xavier Güell a El 3 de Vuit el 13 de novembre de 1998– ens han revelat que l’esmentat trasllat va tenir lloc l’abril del 1852. Per tant, el Sant Joan, amb castell de nou inclòs, havia de ser d’aquest 1852. Aquesta nova datació queda confirmada llegint la premsa del moment, que esmenta la consecució del primer castell de nou de la història per Santa Tecla del 1851 a Tarragona, i afirma que, després, es va fer a Valls i en algun altre lloc.

Aquesta, però, no fou la primera Festa Major vallenca amb castells. Del 1848 data la primera referència de la participació dels castells a la festa local. I ben aviat –el 1854– apareixen escrites les primeres conseqüències de la rivalitat entre les dues colles. En aquest cas, l’alcalde de llavors va haver d’intervenir i suspendre l’actuació després del primer castell, a causa dels aldarulls existents a la plaça. Uns aldarulls que es repeteixen onze anys després, el 1865, segons la premsa, per haver permés que les dues colles alcessin els castells les dues colles a la vegada (!)

La dualitat castellera a Valls, però, no és cap anomalia, al contrari, és l’expressió natural de la manera d’entendre els castells. Així, acabada la guerra carlina, el 1876, torna una dualitat que portarà a escriure diverses pàgines d’or del segle XIX. Sense arribar a consolidar-se en aquesta època d’esplendor, la diada de Sant Joan se celebra amb intermitències, que permeten assolir en diverses ocasions, castells de nou, com ara a les edicions del 1881, 1882, 1883, 1885 i 1886.

A partir d’aquí s’inicia una devallada que posarà, fins i tot, en perill la existència de la mateixa activitat. Posem un exemple: dels castells de nou del 1886 es pasa al 3de7 com a màxima construcció del Sant Joan del 1889. La mateixa Decadència provoca una situació inèdita en el món casteller: la creació d’una tercera colla a Valls, producte d’una escissió al si de la Colla Vella, per Sant Joan del 1895. Un panorama que duraria fins l’any 1901, amb el retorn de la dualitat.

Muixerra(b)En ple declivi, els castells acostumen a ésser contractats per l’Ajuntament per enaltir algun esdeveniment singular. Serien els casos del 1914, amb l’homenatge del general Comerma, o del 1918 amb la inauguració de la Biblioteca Popular. Entre aquestes dues dates, ens trobem amb temporades senceres sense castells a Valls i unes contundents cròniques a la premsa local criticant la manca de suport municipal cap als seus Xiquets.

La recuperació de l’activitat castellera a final de la dècada dels 20 consolida definitivament la diada castellera de Sant Joan. Des del 1929, quan es reprén el costum d’alçar castells per la Festa Major i fins l’actualitat, només han quedat en blanc els anys del 1934 i el 1936 i les dues edicions en plena Guerra Civil, el 1937 i 1938. En aquest període anterior a la guerra les dues colles vallenques ja van mesurar les seves forces durant la diada i es fan amb el 2de7 (la Colla Vella, el 1933) i el 4de8 (la Colla Nova, el 1935), dos dels màxims castells tot just recuperats de l’oblit feia poc temps.

La postguerra ve marcada per la existència d’una sola colla vallenca que aglutina els castellers de totes dues agrupacions. El baix nivell només es recupera amb la tornada de la dualitat el 1947, amb el 4de8 com a protagonista per part de la Muixerra, que l’aniria repetint en les següents diades de Sant Joan. Amb la devallada i posterior desaparició d’aquesta agrupació és la Colla Vella qui pren el relleu dels grans castells a la diada. El sostre del 4de8, però, es perd i no es torna a recuperar fins el 1969, en que ja mai més en cap Sant Joan s’ha baixat del llistó del “carro gros”.

La tornada a la dualitat de colles, el 1971, es trenca únicament en dues edicions, el 1988 i el 1989 amb l’aparició d’una tercera colla, els Xicots de Valls, d’efímera existència. La progressió de nivell en les diferents diades és el reflex de la situació que viu el món casteller, tal i com podem comprovar en el quadre adjunt. Amb tota lògica, però, la seva ubicació als inicis de la temporada han condicionat l’enlairament dels castells fita del moment. Per tant, és digne destacar l’actuació del 1987, amb dos 3de9 amb folre carregats per les dues colles, i en una època en que aquest era el sostre casteller. Les altres edicions que ressalten amb força són el Sant Joan del 1999, quan la Vella carrega el 5de9 amb folre i la del 2000, quan la Joves corona el 4de9 sense folre, els dos únics gamma extra assolits fins avui.

 Dades i anècdotes de Sant Joan:

-El segon castell de nou de la història es va fer per Sant Joan del 1852, despres de que el primer es va veure per Santa Tecla del 1851 a Tarragona.

-La primera referència a un assaig casteller data dels preparatius de les dues colles per alçar un castell de nou per Sant Joan del 1879, i que aquest assaig es va fer un diumenge a la tarda, obert al públic i anunciat a la premsa.

-La primera polèmica castellera entre dos cronistes data del Sant Joan del 1879, quan un d’ells va escriure que la Colla Nova havia alçat tres castells de nou i un col·lega seu d’un altre diari li va replicar que “Ni tal ‘Nova’ ni tales ‘tres castells'”.

-Per Sant Joan del 1883 un enxaneta va pendre mal en una caiguda. La circumstància va ser aprofitada pels detractors per denunciar una suposada connivència entre les autoritats i aquestes “costums anacròniques” que volen veure “amb gust desapareixer algun dia”.

-Al segle XIX només coneixem 18 festes majors vallenques amb castells. Tot i que poden ser més, queda clar que la diada no es va consolidar fins als anys 30 del segle XX.

-L’única edició en que la pluja va fer la guitza fou el 1988, ja que només es va poder fer un ronda.

-Des del 1996 la diada ha conservat la categoria “de nou”, ja que en cada edició s’ha fet algun castell d’aquesta alçada.

PERE FERRANDO I ROMEU

Foto 1: La Colla Vella ataca el 4de8 al sant Joan del 1948

Foto 2: 4de8 de la Muixerra el 1947

Articles relacionats:

Sant Joan de 9: el primer cara a cara

El 4de9 amb folre abans de Sant Joan

5 comments

  1. Pingback: A la manera vallenca | RevistaCastells.cat

  2. Pingback: L’Arboç, 1932 | RevistaCastells.cat

  3. Pingback: Sant Joan amb grans castells | RevistaCastells.cat

  4. Pingback: La Vella imposa autoritat | RevistaCastells.cat

  5. Pingback: Tres cites de 9 per Sant Joan | RevistaCastells.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *