IniciPortada lateralSant Joan: història d'una diada

Sant Joan: història d’una diada

-

La diada castellera de Sant Joan a Valls és una de les més antigues del calendari actual, però no pas la més reculada ni la més tradicional: a Valls mateix existeix l’actuació de la Candelera –celebrada tots els anys acabats en 1­–, que encara ho es més.

VellaStJoan48

La notícia de la Festa Major vallenca amb castells més antiga la trobem el 1834, en el famós dietari de Marc Anton, escrit pel pintor i daurador vallenc Magí Gener Rodón (1801-1869), a qui la ciutat li té dedicat un carrer al barri del Carme. En ell podem llegir, pel que fa al 1834: “Els Menestrals varen fer sortir la gralla i feren castells, que, des de l’any 1819, no els havien fet, perquè els Batlles no ho havien volgut”. Magí Gener es refereix a la colla dels Menestrals que, pel que diu, no havien pogut sortir a la seva població des del 1819, quan es van produir uns greus incidents on es van veure implicats components de les dues colles castelleres locals, els Pagesos i els Menestrals.

El farmacèutic vallenc Francesc Ballester Castelló, en el seu estudi Els Xiquets de Valls (1917), parlava que el 1845, amb motiu del trasllat de la imatge de la Mare de Déu del Lledó, es va provar un 3de9f que va caure i que no es va poder fer fins a Sant Joan. Però estudis més recents –com va apuntar Xavier Güell a El 3 de Vuit el 13 de novembre de 1998– ens han revelat que l’esmentat trasllat va tenir lloc l’abril del 1852. Per tant, el Sant Joan citat per Ballester havia de ser aquest del 1852. Aquesta nova datació queda confirmada llegint la premsa del moment, que esmenta la consecució del primer castell de 9 de la història per Santa Tecla del 1851 a Tarragona, i afirma que, després, es va fer a Valls i algun altre lloc. Així doncs, la diada de Sant Joan del 1852 fou l’escenari del segon castell de 9 de la historia.

I ben aviat –(l 1854) apareixen escrites algunes conseqüències de la rivalitat entre les dues colles. En aquest cas, l’alcalde de llavors va haver d’intervenir i suspendre l’actuació després del primer castell, a causa dels aldarulls existents a la plaça. Uns aldarulls que es repeteixen onze anys després, el 1865, segons la premsa, per haver permès que les dues colles alcessin els castells a la vegada (!).

La dualitat castellera a Valls, però, no és cap anomalia, al contrari, és l’expressió natural de la manera d’entendre els castells. Així, acabada la Guerra Carlina, el 1876, torna una dualitat que portarà a escriure diverses pàgines d’or del segle XIX. Sense arribar a consolidar-se en aquesta època d’esplendor, la diada de Sant Joan se celebra amb intermitències, que permeten assolir en diverses ocasions castells de 9, com ara a les edicions del 1881, 1882, 1883, 1885 i 1886.

A partir d’aquí s’inicia una davallada que posarà, fins i tot, en perill la existència de la mateixa activitat. Posem un exemple: dels castells de 9 del 1886 es passa al 3de7 com a màxima construcció del Sant Joan del 1889. La mateixa Decadència provoca una situació inèdita en el món casteller: la creació d’una tercera colla a Valls, producte d’una escissió al si de la Colla Vella, per Sant Joan del 1895. Un panorama que duraria fins l’any 1901, amb el retorn de la dualitat.

En ple declivi, els castells acostumen a ésser contractats per l’Ajuntament per enaltir algun esdeveniment singular. Serien els casos del 1914, amb l’homenatge del general Comerma, o del 1918 amb la inauguració de la Biblioteca Popular. Entre aquestes dues dates, ens trobem amb temporades senceres sense castells a Valls i unes contundents cròniques a la premsa local criticant la manca de suport municipal cap als seus Xiquets.

Muixerra(b)

La recuperació de l’activitat castellera a final de la dècada dels 20 consolida definitivament la diada castellera de Sant Joan. Des del 1929, quan es reprèn el costum d’alçar castells per la Festa Major i fins l’actualitat, només han quedat en blanc els anys 1934, 1936, les dues edicions en plena Guerra Civil (el 1937 i 1938), i la del 2020 i 2021 per la pandèmia, el darrer amb 2 pilars de 5. En el període anterior a la guerra, les dues colles vallenques ja van mesurar les seves forces durant la diada i es fan amb el 2de7 (la Colla Vella, el 1933) i el 4de8 (la Colla Nova, el 1935), dos dels màxims castells tot just recuperats de l’oblit feia poc temps.

La postguerra ve marcada per la existència d’una sola colla vallenca que aglutina els castellers de totes dues agrupacions. El baix nivell només es recupera amb la tornada de la dualitat el 1947, amb el 4de8 com a protagonista per part de la Muixerra, que l’aniria repetint en les següents diades de Sant Joan. Amb la davallada i posterior desaparició d’aquesta agrupació, és la Colla Vella qui pren el relleu dels grans castells a la diada. El sostre del 4de8, però, es perd i no es torna a recuperar fins el 1969, en que ja mai més en cap Sant Joan s’ha baixat del llistó delcarro gros.

El retorn a la dualitat de colles, el 1971, es trenca únicament en dues edicions, el 1988 i el 1989, per l’aparició d’una tercera colla, els Xicots de Valls, d’efímera existència. La progressió de nivell en les diferents diades és el reflex de la situació que viu el món casteller. Amb tota lògica, però, la seva ubicació als inicis de la temporada han condicionat l’enlairament dels castells fita del moment. Per tant, és digne destacar l’actuació del 1987, amb dos 3de9 amb folre carregats per les dues colles, i en una època en que aquest era el sostre casteller. Les altres edicions que ressalten amb força són el Sant Joan del 1999, quan la Vella carrega el 5de9 amb folre i la del 2000, quan la Joves corona el 4de9 sense folre, els primers gamma extra vistos en aquesta diada.

Dades i anècdotes de Sant Joan:

  • El segon castell de 9 de la història es va fer per Sant Joan del 1852, després que el primer es va veure per Santa Tecla del 1851 a Tarragona.
  • La primera referència a un assaig casteller data dels preparatius de les dues colles per alçar un castell de 9 per Sant Joan del 1879. Aquest assaig es va fer un diumenge a la tarda, era obert al públic i va ser anunciat a la premsa.
  • La primera polèmica castellera entre dos cronistes data del Sant Joan del 1879, quan un d’ells va escriure que la Colla Nova havia alçat tres castells de 9 i un col·lega seu d’un altre diari li va replicar que “Ni tal ‘Nova’ ni tales ‘tres castells’”.
  • er Sant Joan del 1883 un enxaneta va prendre mal en una caiguda. La circumstància va ser aprofitada pels detractors dels castells per denunciar una suposada connivència entre les autoritats i aquestes “costums anacròniques” que volen veure “amb gust desaparèixer algun dia”.
  • Al segle XIX només coneixem 22 festes majors vallenques amb castells: 1834, 43, 45, 48, 52, 54, 55, 63, 64, 65, 76, 79, 81, 82, 83, 85, 86, 88, 89, 93, 94 i 95.  Tot i que poden ser més, queda clar que la diada no es va consolidar fins als anys 30 del segle XX.
  • Fins a la consolidació de la diada, el 1929, els primers 28 anys del segle XX només es van fer castells per Sant Joan en onze ocasions: 1906, 07, 10, 11, 13, 14, 17, 18, 22, 23 i 24.
  • L’única edició en què la pluja va fer la guitza va ser el 1988, ja que només es va poder fer un ronda.
  • Des del 1996 i a excepció del 2020 i 2021 suspeses per la pandèmia, la diada ha conservat la categoria de 9, ja que en cada edició s’ha fet algun castell d’aquesta alçada.

Foto 1: La Colla Vella ataca el 4de8 al Sant Joan del 1948

Foto 2: 4de8 de la Muixerra el 1947

El text està basat en l’article publicat a la Revista Castells núm. 5 del Juny/Juliol del 2005, convenientment actualitzat.

Articles relacionats

Més de l'autor