Com es diu 3de8 en xinès?

Hangzhou1Si un casteller de Valls del segle XIX aixequés el cap i veiés com aquesta activitat es fa a pràcticament tots els racons de Catalunya la seva sorpresa seria majúscula. I, si després del xoc inicial li diguessin que també s’alcen en capitals europees, Xile i la Xina, resultaria difícil que es prengués la conversa seriosament. Els castells són d’un temps ençà una de les millors cartes de presentació de Catalunya al món, i ara fins i tot un element exportador. En la població xinesa de Hangzhou hi ha una colla; a la xilena de Lo Prado, una altra. I a Mont-real, París, Copenhaguen, Hamburg i Brussel·les hi ha colles embrionàries que aspiren a consolidar-se i alçar el tres o el quatre de sis, que és el mínim perquè una construcció es consideri castell.

LoPrado2El fenomen internacional dels castells ha explotat en els últims anys. Són iniciatives coincidents en el temps, però sense connexió entre si, i que han sorgit per iniciativa de grups locals. En alguns casos, com els europeus o del Quebec, el projecte ha nascut gràcies a catalans residents a les respectives poblacions, desitjosos de mantenir els vincles amb aquesta activitat, però s’ha dotat de components nacionals. Però en altres -els més consolidats, que són els de la Xina i Xile- el seu origen és local i motivat per la seducció que van exercir els castells entre els seus promotors. El primer intent de colla castellera fora dels territoris de parla catalana es remunta al 1998 en un casal català a Buenos Aires. Però el projecte no es va consolidar. La seva presència no va durar gaire.

LoPrado1Una cosa molt diferent del que va passar el 2008 a Lo Prado, un municipi limítrof a Santiago de Xile. El professor Luis Carrasco va caure seduït pels castells i els seus valors durant una breu estada a Vilafranca. Quan va tornar a casa es va proposar de crear una colla amb un objectiu social: que ajudés els joves de famílies desestructurades del barri a participar en una iniciativa de grup, en la qual els objectius són la suma de múltiples aportacions.

Sis anys després, els Castellers de Lo Prado mantenen la seva activitat i el 8 de juny passat van actuar, mostrant estelades, davant el palau de la Moneda per demanar que els catalans puguin votar el seu futur. La colla fa castells de 6 amb facilitat. Fa tres anys, van arribar a fer el 3de7 i el pilar de 5, gràcies als consells tècnics que un grup de vilafranquins encapçalats per Francesc Moreno, Melilla, els hi van fer durant un viatge a Xile.

Cap d’ells no és català, però els seus vincles amb Vilafranca es mantenen actius. Així l’hi va demanar Carrasco per Skype des de l’hospital de Santiago on va morir el novembre passat a Jou Cabré, president dels Castellers de Vilafranca: “ajudeu-los en tot el que pugueu, perquè per a ells els castells són molt més que una activitat”.

L’Ajuntament de Vilafranca i els verds, amb la participació d’altres organismes, han iniciat en les darreres setmanes un projecte de cooperació que té com a objectiu establir una via de col·laboració estable entre les dues bandes castelleres de l’Atlàntic. El projecte té una doble finalitat social i castellera, ja que també busca reforçar els valors que identifiquen als castells, tant des d’una òptica tècnica com social.

portada-Els-Xiquets-de-Hangzhou-fan-el-3-de-7-i-el-pilar-de-5També tenen una funció social els castells de Hangzhou (Xina), però en aquest cas com una activitat lúdica -i competitiva, com els catalans- d’una fàbrica tèxtil. La iniciativa va sorgir el 2010, quan la Colla Vella va actuar a l’exposició universal de Xangai. L’empresari Qian Anhua es va proposar de crear una colla a la seva fàbrica. Quan els catalans van arribar es van trobar 200 castellers xinesos, que disciplinadament seguien les instruccions i alçaven construccions de 6.

Els Xiquets de Hangzhou aixequen castells de 7 amb relativa facilitat (recentment han fet el 3de7 amb l’agulla) i ara estan assajant el 3de8. Han optat pel 3, enlloc del 4, ja que el lliguen millor. Per aconseguir-ho conviden periòdicament castellers de la Vella perquè els assessorin. Ara mateix, hi són Xavi Flix i Josep Solé Tarragó, que van ser dos dels impulsors inicials de les relacions entre les dues colles. En els viatges periòdics a la Xina, els components de la Colla Vella, a més d’assessorament tècnic (quan hi van, els assaigs són diaris), prenen cura que la colla mantingui els valors propis de l’univers casteller. “Al principi ens feia molta por que poguessin trencar les essències, però després hem vist que són més puritans que moltes colles d’aquí: no fan cap prostitució dels valors ni la tècnica”, apunta Joan Ibarra, president de la Colla Vella.

Com els xilens, els castellers xinesos utilitzen la terminologia catalana i les seves construccions segueixen la mateixa organització que la d’una colla convencional. I han après que quan cauen no han de riure.

Els Castellers de Lo Prado van rebre el premi a una iniciativa social castellera que concedeix la Revista Castells l’any 2011, mentre que els Xiquets de Hanghzou el van rebre el 2013.

SANTI TERRAZA

Versió ampliada de l’article publicat a La Vanguardia el 14 de juliol de 2014

Foto 1: Peu d’un 2de6 dels Xiquets de Hangzhou fet a Tarragona el 2012

Foto 2: Castellers xilens, a Santiago, el passat 8 de juny durant l’actuació a favor del dret a decidir dels catalans

Foto 3: 3de6 dels Castellers de Lo Prado a Vilafranca el 2012

Foto 4: 3de7 dels Xiquets de Hangzhou

Articles relacionats:

La Nit de Castells premia Joan Vallès, Damm i la colla xinesa

4 comments

  1. Pingback: A Xile s’enfaixen amb més ganes que mai | RevistaCastells.cat

  2. Pingback: La Xina captiva la Vella | RevistaCastells.cat

  3. Pingback: A la conquesta de les Amèriques | RevistaCastells.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *