Les 101 places de 9: un viatge

_DSC8337 copiaGairebé 33 anys després que Valls, capital de l’Alt Camp i bressol dels castells, pogués veure carregar i descarregar el primer castell de 9 de l’època moderna –aquell recordat 25 d’octubre de 1981– i quan ens trobem a la meitat de la trenta-quatrena temporada consecutiva amb castells de 9, ens arriba la plaça* de 9 número 100 de l’època moderna dels castells. La població** de la Riera de Gaià (Tarragonès), plaça històrica del segle XIX, li quedarà anotat un 19 de juliol de 2014, com una data per al record d’aquest centenari. Un dia després ja ens arriba la plaça 101, en aquest cas a la ciutat de Barcelona.

Per situar-nos, què entenem per població o plaça?

*Plaça: Pròpiament una plaça, un carrer, una cruïlla, un pati, un recinte esportiu o qualsevol indret, on s’ha carregat o descarregat un castell de 9 o superior.

**Població: Ciutat, vila, poble o nucli de població (podria ser més d’un dins d’un mateix terme municipal), on en algun dels seus indrets s’ha carregat o descarregat un castell de nou o superior.

59 poblacions, a quina més diferent, i places de tot tipus i gustos, han pogut gaudir d’aquest privilegi: veure al menys carregat un castell de 9 pisos. En aquest anys, i fins arribar al número rodó de places, s’han invertit un total de 2089 castells (1664 d + 425 c). Cal dir que 21 d’aquestes 59 poblacions no han tingut mai colla castellera.

Si fem una breu ullada per èpoques a les comarques castelleres de 9, no costa gaire d’esbrinar que hi ha dos punts àlgids de creació. Per una banda, la dels anys 90 amb l’expansió de colles i territori que comporta més presència destacada castellera i per altra la més actual, aquesta segona dècada del segle XXI, on els castells creixen en consecucions destacades i espai, any rere any, sense aturador.

Dècada dels 80 (1981-1990): 4 poblacions

4d9fLes tres més tradicionals, Valls (la pionera), Tarragona i Vilafranca, més la incursió de la zona no tradicional, Terrassa. Primers passos als castells de 9. Aquestes quatre poblacions són les líders i referents en castells de 9 i de gamma extra.

Dècada dels 90 (1991-2000): 26 poblacions

L’expansió castellera és total, en colles i en places de 9. Places de comarques més tradicionals com el Baix Penedès, el Garraf o el Baix Camp, es barregen amb la aparició de la ciutat de Barcelona, comarques de nova fornada com el Vallès Oriental, el Maresme o el Baix Llobregat i s’amplia a la Catalunya Central. També s’estrenen Lleida i Girona i entremig es cola la primera plaça sense poble (Montserrat) i el Rosselló, a la Catalunya Nord, com a petit desert.

1a. Dècada del segle XXI (2001-2010): 13 poblacions

Creixen les places, però més moderadament. Es fa incursió a les Illes Balears amb dues comarques i s’amplia el ventall comarcal amb llocs com Osona, l’Empordà o la Segarra. Però el més destacat serà l’estrena de la primera plaça a l’estranger, Hangzhou a la regió xinesa de Zhejiang.

2a. Dècada del segle XXI (2011-2014):en només quatre anys: 16 poblacions

El boom casteller en quant a consecució de més i millors castells ve acompanyada per l’augment de les comarques castelleres. Castells a comarques nouvingudes com el Berguedà o el Solsonès, ampliació d’un indret com el Baix Llobregat i la comarca més estranya en territori català en el mapa casteller, el Pallars Jussà. També entra la segona plaça fora dels Països Catalans, Thane a la regió índia de Maharashtra.

S’han vist castells de 9 a 22 comarques. Dins la divisió del territori del Principat encara vigent són onze de Barcelona, cinc de Tarragona, quatre de Lleida i dos de Girona). Gairebé queden la meitat de comarques catalanes per conquerir, ja que s’han vist castells de 9 a 22 de 41 comarques (53,66%) i convé remarcar que hi han places de 9 a totes les comarques de la demarcació de Barcelona. Toca ampliar el mapa cap al sud (Terres de l’Ebre), ampliar Ponent i la zona nord.

S’han vist castells de 9 en una comarca de la Catalunya Nord, en territori francès (el Rosselló), dues comarques de les Illes Balears (el Llevant i Palma) i a dues ciutats estrangeres (Hangzhou , a la Xina, i Thane, a l’Índia).

 

3d9f_CdB_PobleSec2014Comarques amb més poblacions de castells de 9

El Tarragonès: 6 (13 places de 9)

El Baix Llobregat: 5 (7 places de 9)

El Vallès Occidental: 5 (8 places de 9)

El Baix Penedès: 5 (5 places de 9)

Una curiositat, el Garraf és la comarca amb millor percentatge de poblacions i places de 9, ja que arribar al 50%: tres de sis municipis. Parlem d’una de les comarques amb menys municipis que ha vist castells de 9.

És el Barcelonès, però, una altra comarca de territori petit la que té més places globals, ja que dues poblacions concentren fins a setze places. Cal dir que la ciutat de Barcelona ostenta el rècord amb quinze places castelleres de 9, la darrera, tot just, el passat dia 20 de juliol.

Ja que parlem del Barcelonès i també com a curiositat, cal dir que es l’única comarca catalana que ha vist castells de 8 en tots els seus municipis, cinc de cinc, un fet que no passa enlloc més.

Fem una ullada ràpida i que ens serà fàcil d’entendre. No resulta fàcil situar tantes dades que ens donen les 59 poblacions i les 101 places castelleres

 

El top 5 de places de 9 per poblacions

Barcelona                            15 places

Tarragona                            8 places

Vilafranca del Penedès     7 places

Valls                                       4 places

Terrassa                                4 places

Manresa                                4 places

 

El top 6 de places de 9 per castells (les que han superat els 100 castells de 9)

Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès          419 castells (321 d + 98 c)

Plaça del Blat de Valls                                               225 castells (167 d + 58 c)

Raval de Montserrat de Terrassa                           129 castells (93 d + 36 c)

Plaça de Braus (Tàrraco Arena) de Tarragona  116 castells (72 d + 44 c)

Plaça de Sant Jaume de Barcelona                        106 castells (89 d + 17 c)

Plaça de la Font de Tarragona                                101 castells (81 d + 20 c)

 

El top 6 de poblacions en el global de les seves places (amb més de 100)

Vilafranca del Penedès                                        446 castells (345 d + 101 c)

Tarragona                                                               259 castells (183 d + 76 c)

Valls                                                                          239 castells (177 d + 62 c)

Terrassa                                                                   166 castells (125 d + 41 c)

Barcelona                                                                150 castells (122 d + 28 c)

Mataró                                                                      104 castells (88 d + 16 c)

 

Places amb més colles que han fet castells de 9

Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès          10 colles (9 c + 1 c)

Raval de Montserrat de Terrassa                            9 colles (8 d + 1 c)

Plaça de Braus (Tàrraco Arena) de Tarragona   8 colles (7 d + 1 c)

Plaça de Sant Jaume de Barcelona                        7 colles (7 d)

Plaça del Mercadal de Reus                                     7 colles (7 d)

 

Més castells de 9 en una plaça en una mateixa diada castellera

Pl. de Braus de Tarragona (Concurs de 2012) 05/10/12 | 19 (13 d + 6 c)

Pl. de la Vila de Vilafranca (Sant Fèlix 2013) 30/08/13 | 14 ( 9 d + 5 c)

Pl. de la Font de Tarragona (1r. Dg. Festes Sta Tecla) 15/09/2013 | 13 (13 d)

Pl. del Mercadal de Reus (11a. Diada del Mercadal) 05/10/2013 | 13 (13 d)

Pl. de la Vila de Vilafranca (Sant Fèlix 2008) 30/08/08 | 13 (10 d + 3 c)

Pl. de Braus de Tarragona (Concurs de 2010) 03/10/10 | 13 (9 d + 4 c)

 

Els castells que han estrenat les 101 places castelleres:

3de 9f: 59 d + 14 c = 73

4de9f:19 d + 7 c =  26

3de8s: 1 c = 1

2de9fm: 1 c = 1

 

Les colles i els castells de 9 de les 101 places

Estrenes de plaça (101) i de poblacions (59):

Castellers de Vilafranca                     34 places estrenades         (21 poblacions estrenades)

Minyons de Terrassa                           30 places estrenades         (18 poblacions estrenades)

Colla Vella dels Xiquets de Valls      12 places estrenades         (9 poblacions estrenades)

Capgrossos de Mataró                          7 places estrenades          (4 poblacions estrenades)

Colla Joves Xiquets de Valls                6 places estrenades          (4 poblacions estrenades)

Colla Jove Xiquets de Tarragona        6 places estrenades          (2 poblacions estrenades)

Castellers de Barcelona                         4 places estrenades          (cap)

Xiquets de Tarragona                             2 places estrenades          (1 població estrenada)

 

En quantes places i poblacions han fet les colles castells de 9:

Castellers de Vilafranca                    50 places (34 poblacions)

Minyons de Terrassa                          46 places (29 poblacions)

Colla Vella dels Xiquets de Valls     27 places (22 poblacions)

Capgrossos de Mataró                        23 places (20 poblacions)

Colla Jove Xiquets de Tarragona     22 places (17 poblacions)

Colla Joves Xiquets de Valls             19 places (16 poblacions)

Castellers de Barcelona                      14 places (7 poblacions)

Castellers de Sants                                  9 places (5 poblacions)

Xiquets de Tarragona                            9 places (5 poblacions)

Castellers de la Vila de Gràcia           4 places (4 poblacions)

Xiquets de Reus                                      2 places (2 poblacions)

Bordegassos de Vilanova                   2 places (2 poblacions)

Castellers de Terrassa                           1 plaça (1 població)

 

4de9sf98Què cal destacar?

El primer castell de 9 de l’època moderna no es podia fer a cap altre lloc que no fos Valls. La Colla Vella dels Xiquets de Valls va avançar-se en el temps

(25 d’octubre de 1981, 4de9f (d), Colla Vella dels Xiquets de Valls, Plaça del Blat)

 

El primer castell de gamma extra carregat. Aquí, l’èxit se’l va endur la zona nova castellera amb la primera construcció amb manilles carregada

(21 de novembre de 1993, 2de9fm (c), Minyons de Terrassa, Raval de Montserrat de Terrassa)

 

El primer castell de gamma extra descarregat: Gira el món i torna a… Valls

(23 d’octubre de 1994, 2de9fm (d), Colla Vella dels Xiquets de Valls, plaça del Blat de Valls)

 

El primer castell de 9 sense folre: els Minyons fan història a Girona

(25 d’octubre de 1998, 4de9sf (d), Minyons de Terrassa, plaça del Vi de Girona)

 

El castell més gran coronat a una plaça castellera: la torre de 9sm (c)

(30 d’agost de 2005, 1 de novembre de 2011 i 1 de novembre 2012, Castellers de Vilafranca, plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès)

 

El castell més gran completat a una plaça castellera: el 3de10fm (d)

(22 de novembre de 1998, Minyons de Terrassa, plaça Vella de Terrassa)

(17 de novembre de 2002, Minyons de Terrassa, raval de Montserrat de Terrassa)

(30 d’agost 2013 i 1 de novembre de 2013, Castellers de Vilafranca, plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès)

 

El castell de 9 més llunyà: el de Hangzou, la Xina, a més de 9.000 quilometres de Catalunya.

(29/05/2010, 3de9f (d), Colla Vella dels Xiquets de Valls, Seu d’Antex)

 

El castell de 9 a més altitud: un dels darrers, al cim de la Mola, Serra de l’Obac, al terme municipal de Matadepera (Vallès Occidental) a 1.100 metres.

(13 de juliol de 2014, 3de9f (d), Minyons de Terrassa, pla del Monestir Romànic de Sant Llorenç del Munt)

 

El castell de 9 més multitudinari: el de més espectadors en directe, el del concert per la Llibertat del Camp Nou a Barcelona, davant 90.000 espectadors.

(29 de juny de 2013, 3de9f (d), Castellers de Vilafranca, Estadi Camp Nou)

 

El primer castell de 9 sota cobert (i encara l’únic): va ser a la nau d’assaig dels Castellers de Vilafranca el dia de la seva estrena oficial, com a complement del pati de Cal Figarot.

(30 de juliol de 1999, 3de9f (c), Castellers de Vilafranca, nau d’assaig de Cal Figarot)

 

El primer en un recinte tancat: com no podia ser d’altra manera, a la plaça de braus de Tarragona, l’actual Tàrraco Arena, en el Concurs de 1982.

(3 d’octubre de 1982, 4de9f (c), Colla Vella dels Xiquets de Valls, plaça de braus)

 

El castell de 9 a la comarca que no té o no ha tingut mai colla castellera: va ser al Pallars Jussà (Lleida)

(30 de juny de 2012, 3de9f (d), Castellers de Vilafranca, camp d’esports)

 

Hi ha dues places castelleres que es va estrenar amb castell de gamma superior als bàsics de nou, la Plaça Vella de Terrassa i la plaça de Rius i Taulet (actualment de la Vila de Gràcia) a Barcelona

(5 de juliol de1998, 2de9fm (c), Minyons de Terrassa, plaça Vella)

(20 d’agost de 2000, 3de8s (c), Colla Vella dels Xiquets de Valls, plaça Rius i Taulet)

 

SONY DSCHi ha tres places que van estrenar el mateix dia el castell de 9 i just després el gamma extra.

– Plaça Sant Jaume de Barcelona 24 de setembre de1994

3de9f (d) Colla Joves Xiquets de Valls / 2de9fm (c) Minyons de Terrassa

– Plaça del Pou d’Altafulla 14 de novembre de 1999

3de9f (d) i 2de9fm (d) Castellers de Vilafranca

– Carrer del General Prim de Vilafranca del Penedès 20 d’agost de 2005

4de9f (d) i Pde8fm (d) Castellers de Vilafranca

 

Hi ha una plaça que també ho té, però a l’inrevés, primer el gamma extra i després el castell de 9.

– Plaça Vella de Terrassa 5 de juliol de 1998

2de9fm (c) i 3de9f (d) Minyons de Terrassa

Hi ha tres places de 9 a poblacions fora del Principat (sense comptar l’estranger): Perpinyà 1998 (Minyons de Terrassa, plaça de la Victòria), Manacor 2001 (Castellers de Vilafranca, plaça Sa Bassa), Palma 2002 (Minyons de Terrassa, plaça de Cort)

 

Altres curiositats

 S’han intentat castells de 9 als municipis de Santa Margarida i els Monjos, a dues places (poblacions) diferents, plaça de Pau Casal i Cal Rubió i Montcada i Reixac, plaça de la Vila, però sense èxit.

Parlant dels Monjos, hi ha dues places que no tenen castells de 9 i on s’han provat castell de gamma extra: Sitges (Plaça de la Fragata, 1994) i els Monjos (Cal Rubió, 2001).

També s’han intentat castells de 9 a la plaça Corsini (del mercat) de Tarragona (1996), on es va fer la diada de Santa Tecla per obres a la plaça de la Font; al carrer de Blai, al Poble Sec de Barcelona (2011), per la Festa Major; i al centre comercial Mataró Park a Mataró (2012), en la diada dels Capgrossos.

Hi ha set places que tenen pendent descarregar castells de 9, ja que només els han vist carregar. Són: la nau annexa de Cal Figarot a Vilafranca del Penedès, el carrer del Cós del Bou a Tarragona, el parc central (seu del districte) de Nou Barris a Barcelona, la plaça de Catalunya a Calafell, la plaça de la Vila de Solsona, i dues de les més recents: la plaça de l’Església del Masnou i la rambla del Raval a Barcelona.

Cal parlar de la particularitat de la plaça del Blat de Valls, que reservada només a les colles de Xiquets de Valls, manté un altíssim nivell de castells de 9; el que ve a constatar la importància de l’orgull i tradició; i que des de l’any 1981 les dues colles vallenques, fan de les seves diades en aquesta plaça una exaltació de la passió castellera.

Sense comptar Terrassa, podríem dir que la primera plaça de 9 fora de la zona d’influència de l’època va ser Mollet del Vallès l’any 1993. Va ser la novena en assolir el castell de 9, quan els Minyons de Terrassa van carregar el 3de9f. L’any 2012 els Minyons van acabar la feina descarregant el castell de 9.

Una plaça per sobre de totes

La plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès és la que ostenta el lideratge del món casteller, no només al segle XIX, si no també a l’època moderna dels castells, que com ja hem vist apareix a gairebé al capdavant de totes les estadístiques. és plaça oberta, reservada als millor per Sant Fèlix i oberta a la resta en grans diades. Fets a destacar

– És la plaça on s’ha fet més castells de 9 i la Diada de Sant Fèlix s’endu la palma, ja que és la diada amb més castells de 9 de la història.

– Es comptabilitzen a la plaça de la Vila fins avui 113 diades castelleres, des de 1983, on s’ha vist al menys un castell de 9 pisos carregat.

– Després del Concurs és la plaça on s’ha vist més castells de 9 en una sola

diada castellera.

–   Ha vist 9 de les 10 millors actuacions de la història, amb tres castells i pilar, i 18 de les 25 millors.

–   És la’única plaça que ha estat capaç de veure en un sol any set diades de castells de 9: l’any 2002 (Fires, Vigília, Sant Fèlix, Sant Ramon, Sant Miquel, el Roser i Tots Sants).

–   Es l’única plaça que ha vist els 14 castells de 9 o superiors de l’època moderna coronats: ha vist els 13 descarregats i el que encara no s’ha pogut descarregar mai, i també els intents dels tres castells que resten inèdits i que s’han portat a plaça. És a dir ha vist tots els castells superiors.

Una ullada per les places de 9

_FMP9933 copiaLes primeres places d’influència per territori van ser: la plaça del Blat de Valls, a les comarques tarragonines (1981); la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès, a les comarques barcelonines (1983); la plaça del Vi de Girona, a les comarques gironines (1996); i la plaça de la Paeria de Lleida, a les comarques lleidatanes (1998). Serà divertit quan les vegueries entrin al nou mapa territorial, poder fer una nova distribució.

“La plaça més castellera sense colla pròpia” és el títol que ostenta la plaça de la Bisbal del Penedès, que el dia de la Mare de Déu d’Agost organitza una lluïda diada castellera amb castells de 9. És el vuitè municipi amb més castells de 9. Actualment, la diada se celebra a l’encreuament dels carrers del Dr. Robert i de la Llibertat, a tocar de la plaça de Sant Jordi.

Podem destacar també diverses places sense colla pròpia, amb habituals jornades castelleres destacades, on fins i tot s’han vist castells de gamma extra, com serien la plaça del Vi a Girona, la plaça de la Vila del Catllar, o la plaça dels Arbres de Vila-rodona. També podríem afegir amb castells de 9, una plaça amb colla atípica, la plaça de la Vila de Llorenç del Penedès.

Però no caldria oblidar a banda de les places ja comentades, les places tradicionals i que tenen colla pròpia, amb castells destacadíssims, com la plaça Vella del Vendrell, el carrer Major de l’Arboç, la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú o la plaça del Mercadal de Reus; i de la zona no tradicional, la plaça de Santa Anna a Mataró.

Moltes més referències a les 100 places podrien omplir moltes pàgines més, però no voldria oblidar-me de les que considero les primeres places d’àmbit no tradicional que van aconseguir mantenir una diada estable de castells de 9, a partir dels anys 1994 i 1995 respectivament (amb anys d’excepcions), com són la plaça de Sant Roc de Sabadell i la plaça de l’Església de Cornellà de Llobregat.

També cal subratllar altres places amb jornada estable de castells de 9 des de fa temps –algunes de les quals amb menys regularitat que altres– com la plaça de les Cols de Tarragona, el Cap de la Vila de Sitges, la plaça del Pou d’Altafulla, la plaça de la Vila de Torredembarra, la plaça de l’Ajuntament d’Igualada, la plaça Major de Vic, la plaça de Benet i Moixí de Sants, la plaça de la Paeria de Lleida, la plaça Porxada de Granollers o la plaça d’Octavià de Sant Cugat del Vallès.

Necessitaríem moltes pàgines per parlar sobre la ciutat de Barcelona i les seves places de barri, que han augmentat considerablement aprofitant la pujança de les colles locals, que marquen territori en els districtes en que cada colla té més influència, a banda de les aportacions de les colles foranes habituals.

Què més podem observar de les places de 9?

El primer castell de 10 descarregat (Minyons de Terrassa, 1998) es va fer a l’exili, ja que la plaça castellera habitual (el Raval de Montserrat) estava en obres per la construcció d’un pàrquing. La Plaça Vella de Terrassa es va endur l’honor del castell de 10, que només set dies abans s’havia carregat per primer cop a plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès.

Terrassa (Vallès Occidental) es l’única població que pot presumir de tenir dues places de castells de 10 pisos: plaça Vella (1998) i Raval de Montserrat (2002)

Es pot citar la particularitat de Manresa, amb quatre places de castells de 9 o Esparreguera, amb tres, que malgrat no ser plaça habitual de castells de 9, tenen aquest honor. A Manresa, les quatre places són dels Minyons de Terrassa, mentre que a Esparreguera les tres són dels Castellers de Vilafranca. A Manresa, fins i tot, s’ha intentat un gamma extra.

La muntanya de Montserrat (Bages) un dels llocs més emblemàtics i sense nucli urbà, té dues places de castells de 9, ja que un any es va canviar l’indret i els Castellers de Vilafranca van aprofitar per fer castell de 9. Montserrat i la Mola (a Sant Llorenç del Munt), són les dues úniques places de 9 sense nucli urbà.

La concentració de places de 9 més atípica la trobem a Vilafranca del Penedès, ja que Cal Figarot, seu social dels Castellers de Vilafranca, té tres places ben juntes. Davant de la porta, al carrer General Prim, dins del pati d’assaig i la nau annexa.

La plaça dels Arbres de Vila-rodona (Alt Camp) és la plaça de castells de 9 a la població amb menys habitants (1.270 habitants) i la plaça de l’Ajuntament de Premià de Mar, al Maresme, la plaça de castells de 9 a la població (terme municipal) més petita (dos quilòmetres quadrats).

També cal remarcar el recinte esportiu del Camp Nou, estadi del F.C. Barcelona, que ha vist dos castells de 9: 3de9f (c) de la Colla Vella dels Xiquets de Valls (2012) i 3de9f (d) dels Castellers de Vilafranca (2013).

Probablement, la plaça on es fan castells de 9 amb més dificultat per espai i nivell de la plaça sigui la plaça de les Cols de Tarragona. És una opinió personal.

S’ha fet castells de 9 sencers, amb camisa i gralles, als patis d’assaig de les cases pairals dels Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa.

També s’han fet quatre castells de nou sencer (3de9f) sense camisa de colla i grallers, a la plaça de la Vila de Vilafranca a l’assaig previ a la Festa Major (2001, 2002, 2009 i 2013)

Ens quedaria potser una darrera curiositat i a l’hora pregunta. És curiós que s’hagin fet castells de 9 a la Xina i a l’Índia, però mai cap a la resta d’Europa o a Espanya, quan són teòricament més accessibles.

Com veieu, són més de 30 anys de castells a les places d’arreu i els seus castells de 9 donen per a molt. Segurament, quan molts de vosaltres llegiu aquest article, les places de 9 i els seus castells ja hauran augmentat, com va passar en un sol cap de setmana i les dades quedaran pel record del dia que el món casteller va arribar a les cent places de castells de 9.

No voldria acabar sense agrair molt especialment a l’amic @castellistica, que, com sempre, aconsella i ajuda a que les dades que s’usen siguin concordants. La seva col·laboració és inestimable.

I de ben segur, és clar, que alguns de vosaltres trobareu a faltar la vostra plaça o tindreu a bé fer fer-me arribar anotacions interessants i opinions de coses que trobeu a faltar.

PEP RIBES

21 de juliol de 2014

Foto 1: 3de9f dels Xiquets de Tarragona a la Riera de Gaià (19 de juliol de 2014)

Foto 2: 4de9f de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat a a la diada de Santa Úrsula de 1981

Foto 3: 3de9f dels Catsellers de Barcelona, al Poble Sec (20 de juliol de 2014)

Foto 4: 4de9sf dels Minyons de Terrassa a Girona el 25 d’octubre de 1998

Foto 5: 5de9f de la Colla Joves al Concurs 2012

Foto 6: 3de10fm dels Catsellers de Vilafranca a la plaça de la Vila de Vilafranca (Sant Fèlix 2013)

Articles relacionats:

1.001 aletes del 3de9f a l’era moderna