Les comarques menys arrelades

Les comarques de Lleida són la zona del país amb menys densitat castellera. Els Castellers de Lleida, els Margeners de Guissona i els Castellers de Solsona (també engloben una part de la Catalunya Central) representen el fet casteller d’una demarcació mancada d’activitat castellera regular, sobretot, en la vessant nord del Prepirineu i Pirineu lleidatà; i la Vall d’Aran, localitzacions on la presència dels castells esdevé gairebé nul·la. Les tres formacions han de conviure amb la poca tradició, si bé en els últims anys lluiten plegades per fer-la més present. Aquest 2014, totes tres han baixat els seus registres i es troben per sota dels assolits anys enrere.

Castellers de Lleida

1Tot i localitzar-se en un feu gens tradicional, com són les comarques de Ponent, el març de 1995, la capital del Segrià va veure néixer la seva colla castellera pròpia, els Castellers de Lleida. La formació bordeus va aparèixer amb l’objectiu d’enfortir la cultura popular lleidatana i donar a conèixer aquesta activitat d’èxit més enllà de la zona tradicional (el Camp de Tarragona i les tres comarques del Penedès). El rodatge de les primeres quatre temporades amb els castells de la gamma alta de 7 va culminar amb la victòria al Concurs7 de Torredembarra l’any 1999. A partir d’aquell triomf, la colla no va parar de créixer. La fase més daurada va començar amb la consecució del primer castell de 8, l’any 2000, i va finalitzar amb la temptativa fallida amb el 3de9 amb folre, les temporades 2010 i 2012.

En l’actualitat, especialment des d’aquest curs 2014, la colla degana de les comarques de Lleida viu un procés de renovació. La nova àrea directiva i tècnica encapçalada per Josep Pujol i Dani Rovira “aspira a tornar a crear un ambient més net a nivell social. Les moltes baixes, sigui per cansament o per motius laborals, ha fet minvar, sobretot, des de l’any passat, la massa social de la colla”, apunta el cap de colla Dani Rovira. “Hem d’entendre que ens trobem en un territori poc arrelat i ens costa aglutinar camises regularment. La renovació va per bon camí”. Amb tot, els resultats dels de Lleida són, en l’equador de la temporada, massa discrets, ja que encara no han fet cap construcció de 8. La colla confia que en la segona meitat de temporada pugui completar els dos castells bàsics de 8 i estrenar una torre de 8 folrada, que enguany té moltes novetats.

El calendari de sortides de Lleida “barreja el fer comarca i la recerca de places a l’àrea metropolitana de Barcelona”. En alguns moments puntuals, com van fer dissabte a Valls, actuen en algun punt de la zona tradicional, fora del Concurs de Castells. Per exemple, en la Diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès o a les Festes de Sant Pere al Serrallo (Tarragona), entre d’altres places, on la colla sempre hi ha anat a intentar els seus millors castells.

D’altra banda, des de la colla, asseguren que “no busquen la rivalitat amb cap de les altres dues colles existents en el territori. Al contrari, necessitem, més que mai, que la zona sigui més rica en parla castellera. Tot i així, reconeixen que el factor de la distància els afecta. El fet d’estar allunyats de les colles que fan els mateixos castells i només poder actuar-hi, un o dos cops l’any, provoca que la motivació en l’assaig no sigui la plantejada inicialment”.

Margeners de Guissona

2Els castells a la comarca de la Segarra van fer el salt a partir del 2007. La idea de fundar una agrupació pròpia a Guissona va venir per iniciativa d’un grup d’amics encoratjats per dinamitzar l’oci de la vila. Al llarg d’aquestes set temporades en actiu, la colla ha estat capaç d’assaborir les construccions de 8 pisos, amb el 4de8 que van descarregar a la Festa Major de l’any 2011. En els dos últims anys, hi han patit un estancament amb la gamma alta de 7, a causa de la profunda renovació social i tècnica. No obstant, el rigor i l’autoexigència d’anar més enllà han continuat essent els pilars fonamentals per mantenir un projecte sostenible a la zona. Enguany, a base de treball, la colla vol intentar recuperar el seu millor moment.

Albert Roca, president dels Margeners, diu que compten amb prop de 250 socis: “els dos últims anys ens han servit per fer feina de rebost i organitzar diferents campanyes al poble per captar gent als assaigs. No només tenim gent de Guissona, ens estem movent amb integrants de poblacions pròximes. Sabem que es complicat mantenir una colla en un poble petit; i més quan les teves comarques no tenen prou assumit que els castells estan en un gran moment”, puntualitza.

Pel que fa el calendari de sortides, Roca diu queintenten configurar-ne un entre 20 i 25 actuacions l’any: “Coincidim poc amb les altres dues colles de la demarcació, però això no vol dir que hi hagi una mala relació. No busquem mai la rivalitat, sempre mantenim la bona afinitat. Estem orgullosos que la nostra plaça rebi la visita de colles importants per la Festa Major com els Capgrossos de Mataró, la Jove de Tarragona i els Nens del Vendrell, com succeirà aquest any”, conclou.

En referència a la participació en el nou format del Concurs de Castells de Tarragona, el president de la colla de Guissona apunta a que, en principi, no hi assistiran: “Si ens classifiquem pel Concurs7 de Torredembarra no hi anirem perquè tenim lligada una actuació aquell mateix dia. En el cas d’entrar en la sessió de dissabte, cosa ara mateix molt complicada, el cap de colla va dir en l’assemblea d’inici de temporada que era partidari de no anar-hi. Som assemblearis i sempre, tal i com vam fer al 2012, decidirem en votació la possible participació, però hem de veure un flaire alt a la colla si hi hem d’anar”, afegeix.

Castellers de Solsona

CdSEl projecte dels Castellers de Solsona va veure la llum l’any 2011. El seu naixement va veure obrir una porta castellera, fins al moment orfe, al Prepirineu lleidatà. La implicació de la joventut del poble ha estat la raó principal per tirar endavant la colla. Durant aquests tres anys, els de la camisa groga han assentat tots els castells de 6 i ja han pogut assolir els castells bàsics de 7. En aquest 2014, porten una dinàmica positiva amb els castells de 6, però no n’han estrenat encara els de 7. La intenció de la formació solsonenca serà, enguany, consolidar la feina executada la temporada passada amb la gamma bàsica de 7 i intentar portar a plaça algun repte superior.

Toni Viladrich, el seu president, creu que el fet d’estar allunyats del focus tradicional els dificulta el seu creixement: “tenim una massa social prou alta, però només hi podem comptar per les cites importants, com són la Festa Major i la Diada de la Colla. Tenir un sector jove a la colla implica que, en època d’universitats, hagin de marxar a Barcelona i els obliga a renunciar a l’activitat castellera”, remarca.

Des de la junta dels solsonins tenen la missió de fer una crida el màxim de castellers d’una petita comarca que volta els 12.000 habitants. A més, també tenen molta ambició per organitzar tota mena d’activitats socials per enfortir la colla. Viladrich, recorda que “el calendari del 2014 conté moltes actuacions al costat dels Castellers de Lleida i els Margeners de Guissona perquè en trobar-nos en una zona de poca tradició esdevé molt complicat que vinguin poblacions més importants a buscar-te. No existeix una rivalitat, però si que hi ha la necessitat de crear un aparador més fort a la demarcació”, afegeix. Socialment, estan d’enhorabona, ja que han estrenat nou local.

A Solsona, la presència l’any passat dels Capgrossos de Mataró va deixar una petjada important. I és que la formació del Maresme va donar la condició de població de 9 pisos, gràcies al 3de9 amb folre carregat. Un bon símptoma de començar a donar volada a places, fins fa uns anys, plenament desertes de torres humanes.

DAVID PRATS

Foto 1: 2de7 dels Castellers de Lleida, dissabte 26 de juliol a Valls (Foto: CdLl)

Foto 2: Canalla dels Margeners de Guissona, diumenge 27 de juliol, a Sant Vicenç dels Horts (Foto: MdG)

Foto 3: 4de6 dels Castellers de Solsona, dissabte 26 de juliol, durant la inauguració del seu local (Foto: Nació Solsona)

Articles relacionats:

Lleida aspira a aixecar el cap

Els Margeners posen fonaments per tornar a pujar