Els Sant Fèlix per emmarcar

La història de Sant Fèlix està ple de jornades memorables. Diades màgiques que, per una raó o altra, han passat a la història castellera. N’hem seleccionat quatre: les de 1880, 1974, 2001 i 2013. Van ser quatre Sant Fèlix de quatre èpoques diferents, però tots ells per emmarcar. Al número 6 de l’edició en paper de la Revista Castells (juliol 2005) vam publicar un article amb els tres primers, signats respectivament per Pere Ferrando, Eloi Miralles i Santi Terraza. Hem aprofitat aquests textos i n’hem sumat un quart, el del 2013. Són quatre Sant Fèlix per emmarcar.

 

18831880: L’ANY DE LES PROESES

La diada de Sant Fèlix és una de les més antigues del calendari actual. Els vilafranquins aviat van entendre que les rivalitats de la seva vila es podien extrapolar a les dues colles vallenques. D’aquesta manera, els Xiquets de Valls, competint i ajudats pels seus incondicionals, van fer viure grans diades castelleres.

Una d’aquestes que sobresurt per damunt de totes les viscudes fins llavors a Vilafranca fou l’edició del 1880. En un dels moments castellers més dolços del segle XIX, les dues colles vallenques van ser contractades per la Festa Major. La primera de les proeses recordada per diferents fonts va ser l’aixecament de dos 3de9 amb folre a l’entrada de l’Ofici i davant l’església. El de la Colla Vella, com a resposta al desafiament de la Nova, va ser completat amb un folre de circumstàncies: “mig crossen els segons” i “casi net” són alguns dels comentaris de testimonis directes de la gesta.

Al migdia, a la plaça, les dues colles alçen els mateixos castells: 4de9amb folre, torre de 8 amb folre, 3de8 per sota, 5de8 i pilar de 7 amb folre.

L’endemà, dia 31, la balança es decanta cap el cantó de la Colla Vella amb un altre gesta recordada àmpliament: descarregar l’únic pilar de 8 amb folre i manilles del segle XIX vist a Vilafranca, ben acompanyat pel 4de8 amb agulla. La Nova, aquell dia completava el 9de7, el 3de8 i el pilar de 6.

Com sigui que pocs anys després es va iniciar una davallada que va fer perdre els grans castells, el record d’aquesta excepcional Festa Major va perdurar en el temps com l’any de les proesses.

PERE FERRANDO

 

19741974: UN 3de8 AMB TEXANS

El Sant Fèlix casteller del 1974 va representar un bon pas endavant dins d’una trajectòria ascendent dels Castellers de Vilafranca, iniciada el 1969 –quan vam descarregar la torre de 7 i carregar el 4de8– i rubricada el 1972 amb la victòria al Concurs de Tarragona. Tanmateix, cal reconèixer, però, que a les envistes d’aquell 30 d’agost, en el pertocant als castells vilafranquins, en certa forma pintaven bastos. L’intent de 3de8 a la Bisbal, quinze dies abans, havia palesat mancances evidents i els assaigs tampoc no acabaven de fer el pes. Tot plegat, doncs, feia aflorar un cert pessimisme…

Per acabar-ho d’adobar, un dels castellers més carismàtics, en Carles Domènech, Mènec, per raons personals, aquell any pràcticament no havia assajat ni actuat. Però ja se sap que per a un vilafranquí la diada de Sant Fèlix esdevé quelcom molt especial. I el cas és que, quan gairebé ningú no s’ho esperava, el Mèneces va presentar amb camisa verda a l’Entrada d’Ofici. Amb pantalons texans, això sí, però la camisa, verda… “Ara és la meva!”, vaig pensar. I aleshores, amb el beneplàcit del cap de colla –Gabriel Martínez–, aprofitant l’estona lliure que quedava fins a la Sortida d’Ofici, vaig començar a daurar-li la píndola per mirar de convèncer-lo de fins a quin punt ens feia falta el seu concurs. De primeres es va mostrar reticent i es resistia, argumentant la manca d’assaigs i que gent de la colla potser no veuria amb bons ulls que pugés. Jo li responia assegurant que el 3de8 estava bé i que, amb ell a segons, segur que es descarregaria. Hi va haver un estira-i-arronsa llarg –només ell i jo com a protagonistes–, fins que, a la fi, va pronunciar aquelles paraules màgiques que jo tan esperava: “Està bé, ja pujaré, si ho voleu!”. Quan li ho vaig dir al Gabi, aquest, incrèdul, amb la seva veu de tro, encara va inquirir-me: “N’estàs segur?”. “Ben cert”, vaig contestar. I així fou com en Carles Domènech va pujar al 3de8 de la Festa Major del 74. I no cal dir que, com estava escrit, el vam descarregar (els de Valls i els del Vendrell només el van carregar) i que va ser un tres magnífic, solvent i elegant. Ni tan sols aquells texans inescaients van poder distorsionar una imatge tan bonica com delerada.

Al cap d’un mes, un altre 3de8 vilafranquí fou completat també a Tarragona; i hauria de passar gairebé tot un decenni per tornar-lo a veure descarregat i de color verd. Però això ja és una altra història… Per a mi, el record d’aquella Festa Major del 1974 va de bracet amb el de la del 1978, quan vaig ser-ne administrador. Aquell any, la plaça més castellera va poder veure –per primera vegada a la història– quatre 4de8 descarregats en una mateixa diada. Va ésser, doncs, una Festa Major de carro gros. Però aquesta ja és, també, tota una altra història…

ELOI MIRALLES

 

20012001: UNA JORNADA INSUPERABLE

Durant els anys noranta, els mitjans de comunicació es van fer un tip de repetir titulars i frases com “la millor actuació del segle” o “la millor diada dels darrers cent anys”. El 31 d’agost de 2001 va ser el darrer cop, fins al moment, que aquestes dues expressions han aparegut als diaris, ja que la impressionant Diada de Sant Fèlix i l’esplèndida actuació dels Castellers de Vilafranca van ser en tots dos casos les millors de la història.

Tots els adjectius per a definir l’exhibició es queden curts. I és que van veure en una mateixa jornada bona part dels castells més grans elevats en els darrers anys i es van viure moments de màxima intensitat derivats de la rivalitat i pugna entre, por una banda, les dues colles de Valls i, per una altra, Minyons i Vilafranca. Una dada ho indica tot: de les tretze construccions elevades, només dues no van ser de gamma extra.

Els verds van segellar un registre memorable: 4de9 amb folre i agulla, 3de10 amb folre i manilles carregat, 5de9 amb folre carregat i pilar de 8 amb folre i manilles, el millor repertori assolit per una colla en una actuació fins aquell moment.

Minyons de Terrassa i Jove de Valls van completar el magnífic 4de9 sense folre. En 100 anys, només s’havien vist dos 4de9 descarregats; en mitja hora se’n van veure dos més. Els de la camisa malva van atacar el 4 en la segona ronda, després d’haver completat el 2de9 amb folre i manilles. En tercera ronda, van carregar el pilar de 8 amb folre i manilles. Els de la camisa vermella van elevar el 4 en la tercera màniga en haver carregat el 2de9 amb folre i manilles i completat el 3de9 amb folre.

La Vella va ser l’única de les quatre colles que no va estar de sort, tot i que va dibuixar una meritòria exhibició: 5de9 amb folre carregat, 3de8 per sota carregat, 4de8 amb el pilar, a més de dos intents de 2de9 amb folre i manilles i un de 4de9 sense folre.

La nota negativa de la jornada van ser els xiulets que van rebre els Minyons a l’entrar a plaça i quan elevaven alguns dels seus grans castells a causa d’una paròdia de Sant Fèlix realitzada mesos abans per la colla.

L’endemà, Vilafranca va viure una altra gesta històrica: els verds van elevar, simultàniament, el 3 i el 4de9 amb folre, una proesa que, injustament, no ha rebut l’atenció merescuda.

SANTI TERRAZA

 

20132013: LA FI DE LA HISTÒRIA CASTELLERA

El que van bastir els Castellers de Vilafranca al Sant Fèlix del 2013 és la màxima gesta possible en els castells: descarregar les dues construccions emblemàtiques que il·lustren la dificultat extrema dels castells: el castell de 10 amb manilles i el de 9 sense folre. D’una tacada, els verds van acabar amb el debat iniciat fa vint abans sobre què és més difícil, si els castells de 10 amb manilles o els de 9 sense folre. Els dos són immensament difícils, però per als de Vilafranca res resulta impossible, ni que sigui dur a una mateixa diada aquetes dues construccions i derrotar-les.

La tarda del mateix dia 30 d’agost del 2013 vam definir la gesta dels verds (que van acompanyar amb el 4de9 amb folre i agulla i el pilar de 8 amb folre i manilles) com “La fi de la Història castellera”. Portar a plaça i descarregar aquestes dues construccions és la culminació màxima dels castells. Potser s’assolirà alguna actuació que puntuarà més, però res superarà l’èpica de descarregar els dos mites castellers en una mateixa actuació.

Llegiu: La fi de la Història castellera

SANTI TERRAZA

 

Foto 1: Un 3de9 amb folre a Vilafranca entre 1883 i 1887

Foto 2: 3de8 dels Castellers de Vilafranca a la diada de Sant Fèlix de 1974

Foto 3: 4de9 sense folre dels Minyons de Terrassa al Sant Fèlix del 2001

Foto 4: 3de10 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca al Sant Fèlix del 2013

 

Articles relacionats:

Sant Fèlix, dissabte de mercat a Vilafranca

Els protagonistes habituals de Sant Fèlix

 

5 comments

  1. Pingback: Els Sant Fèlix per emmarcar | Colla Jove de Castellers de Sitges

  2. Pingback: Sant Fèlix s’escriu amb lletres d’or | RevistaCastells.cat

  3. Pingback: El Sant Fèlix de les 5 colles? | RevistaCastells.cat

  4. Pingback: El Sant Fèlix més habitual i més difícil | RevistaCastells.cat

  5. Pingback: El millor Sant Fèlix | RevistaCastells.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *