IniciPortadaL'Arboç, 1932

L’Arboç, 1932

-

1El 1932 la Festa Major de l’Arboç va viure una memorable actuació castellera, que, amb el pas del temps, ha estat considerat un dels grans episodis castellers del segle XX. L’actuació de l’Arboç va marcar una època pel seu resultat (es torna a veure el 4de8 després d’una sequera de gairebé 25 anys, en què els castells van estar a punt de desaparèixer), pel valor que públic i premsa van donar als castells carregats (en contraposició a la tendència que havia predominat fins el moment) i per les expectatives que havia despertat (per primer cop els diaris en parlen, amb caràcter de prèvia, que va animar al públic a omplir el carrer Major de l’Arboç).

L’any 2012, la revista CASTELLS va recordar els 80 anys d’aquesta significativa data en la història dels castells realitzant un exercici periodístic que ens va permetre conèixer com es va desenvolupar l’actuació en els termes en què avui llegim una crònica actual. Per aquest motiu li vam demanar al reconegut cronista Xavier Brotons que elaborés un relat a cavall entre la crònica periodística, la història i, fins i tot, la ficció. L’interessant resultat és aquest article, que vam publicar al número 44 de la versió en paper de la revista i que reproduïm a continuació, en què el lector efectua un viatge en el temps 82 anys enrere.

Senyores i senyors, som al 1932: benvinguts a la plaça castellera de l’Arboç!

 

El 4de8 reneix a l’Arboç

La Colla Vella de Valls carrega el ‘carro gros’ quasi 25 anys després

Xavier Brotons / L’Arboç

2Els milers d’espectadors que ahir, 28 d’agost del 1932, omplien fins a l’últim racó la plaça de la República (el popular carrer Major) de l’Arboç durant la tradicional actuació castellera de la Festa Major de la vila penedesenca van viure una jornada històrica absolutament inoblidable.

El motiu és que la Colla Vella dels Xiquets de Valls va tornar a fer, quasi 25 anys després de l’última vegada, el mític 4de8, el llegendari carro gros dels castells com es coneix en l’argot casteller. Segurament, l’emoció per la gesta aconseguida –tornar a veure en una plaça una construcció de 8 pisos tants anys després– va fer que els castellers vallencs de la camisa rosada no poguessin descarregar el castell, que va caure poc després que l’enxaneta li fes l’aleta. Cal, però, reivindicar amb tots els ets i uts aquest 4de8 només carregat pel que representa de triomf per al món casteller i de reafirmació d’aquesta febre castellera que estem vivint en els últims anys.

Sens dubte, la Comissió Municipal de Festes de l’Arboç la va encertar de ple quan va decidir contractar per a l’actuació d’enguany les dues colles dels Xiquets de Valls, la Colla Vella i la Colla Nova, que ara com ara escenifiquen el grau màxim de la rivalitat castellera. A més, l’anunci que va fer la Colla Vella que intentaria el 4de8 va crear una enorme expectació entre els aficionats, que van omplir de gom a gom, i de punta a punta, la plaça de la República de l’Arboç. En tot cas, els nostres càlculs ens permeten afirmar que la gernació aplegada al carrer Major de l’Arboç s’acostava a les 4.000 persones. Igualment, cal destacar com a inusual la gran quantitat de fotògrafs presents a l’actuació, que van poder immortalitzar aquesta fita històrica. I és que ningú es volia perdre una actuació que havia estat qualificada com a “la gran final castellera” i, fins i tot, com a “màxima competició d’aquest segle”.

El 4de8 va arribar a la primera ronda de la mà de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, agrupació que podem afirmar que a l’Arboç “juga a casa”, ja que de tots és coneguda la predilecció especial que la plaça baixpenedesenca ha sentit sempre per la colla de la camisa rosada, entre els integrants de la qual hi ha els arbocencs germans Vallès, Toribi i Eduard.

El cas és que a mesura que el castell s’anava bastint no semblava que no s’hagués vist a les places des d’un ja llunyà 1908 (data que els entesos adjudiquen a l’últim carro gros, carregat a Vilafranca del Penedès), perquè s’anava aixecant, pas a pas, segur i fort com una roca. En tot cas, l’expectació va anar creixent quan l’enxaneta, el simpàtic Miquelet, va posar-se, eixancarrat, damunt l’aixecador. Quan poc després va alçar la mà fent l’aleta, un esclat eixordador de crits i picaments de mans (i també algun barret llançat a l’aire) va saludar la consecució del 4de8. L’enxaneta ja havia sortit i l’aixecador es disposava a fer-ho quan, inesperadament, el castell va cedir: sembla que l’emoció de la plaça es va encomanar als castellers i una certa confusió entre els segons i els terços va fer caure el carro gros.

3Però no importava gens, perquè la plaça va tributar un sorollós i prolongat aplaudiment als herois castellers després de la gesta que acabaven d’aconseguir. Fins i tot, força aficionats veterans no van poder reprimir les llàgrimes perquè estaven convençuts que no tornarien a veure mai més un castell de 8 pisos. La festa, però, va continuar a la pinya de la mateixa Colla Vella quan els més exaltats van agafar el cap de colla, Ramon Tondo, Gravat de Rabassó, i el segon arbocenc Toribi Vallès, Vallès I, i els van passejar triomfants damunt del formidable cordó. Per la seva banda, la nota més emotiva la van posar els quatre castellers vallencs que havien pujat al 4de8 de l’any 1908, l’anterior carro gros de què es tenia notícia: el mateix Rabassó, Albert Parés, Asbert de Parés; Lluís Bertran, Pitrera, i Josep Secall, Pep del Roig.

La Colla Vella, però, encara no havia dit l’última paraula en aquesta actuació. Així, a la segona ronda, els de la camisa rosada van completar el 3de7 aixecat per sota, després d’un primer intent fallit. Finalment, després de plantar un 2de6, amb figuereta de l’aixecador, per agafar una mica d’aire, els homes de Rabassó van tornar a la càrrega, en aquest cas per afrontar el 2de7, construcció que van aconseguir descarregar amb aparent facilitat, ja que la torre es va bastir esvelta i no va perillar en cap moment. En tot cas, convé destacar que el 2de7 descarregat feia més anys que no es veia que el mateix 4de8, atès que aquest castell es va perdre abans que el carro gros en els tristos anys de la decadència del fet casteller.

Sigui com sigui, amb el 4de8 carregat i el 2de7 descarregat, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va arrodonir la millor actuació castellera de, com a mínim, l’últim quart de segle.

Pel seu cantó, la Colla Nova dels Xiquets de Valls, que va ser l’encarregada d’obrir plaça just davant del balcó de l’Ajuntament, va completar també una molt bona actuació, tot i que el seu notable paper es va veure eclipsat per l’històric registre de la seva colla rival.

Així, els de la camisa vermella va encetar l’actuació encarant el difícil 5de7, que van aconseguir descarregar amb gran autoritat, ja que el castell es va mostrar fort i bonic en tot moment. A continuació, van completar el 3de7 aixecat per baix, també al segon intent, i van acabar amb un fàcil 2de6. Finalment, els va caure el pilar de 5 aixecat per sota, que se’ls va caragolar en l’última aixecada, tot i que van acabar completant l’espadat de 5, encara que en una segona temptativa.

4En definitiva, la Colla Vella de Valls, encapçalada pel carismàtic Ramon Tondo, va escriure ahir una pàgina gloriosa de la història castellera amb la seva formidable actuació, que sens dubte hi marcarà un punt d’inflexió. En tot cas, el resultat d’ahir a l’Arboç i la rivalitat entre les dues colles vallenques, esperonada per la bona feina de les agrupacions vendrellenques, estem convençuts que fan augurar un futur de noves i no gaire llunyanes alegries per al món casteller.

XAVIER BROTONS

Foto 1: La canalla de la Colla Vella, disposada a carregar el majestuós 4de8 (Col·lecció Joan Vallès i Figueras)

Foto 2: El 4de8 llueix davant la façana de l’Ajuntament (Col·lecció Joan Vallès i Figueras)

Foto 3: Primer plànol del 5de7 de la Colla Nova (Col·lecció Joan Vallès i Figueras)

Foto 4: El públic va poder veure el 2de7 descarregat, un fet que no succeïa des de començament de segle (Col·lecció Josep Maria Jané i Samsó)

Foto 5: Portada del programa d’una Festa Major que ha passat a la història

5Articles relacionats:

Quan la Colla Nova trencava fronteres

Sant Joan: història duna diada

Ser el primer també té premi

Les places nés tradicionals es reivindiquen

 

Articles relacionats

Més de l'autor