Com fer el 2de8 sense folre?

IMGP5095 copiaÉs l’any del 3de10fm… i també del 2de8 sense folre. En vuit dies se n’han vist tres a càrrec de tres colles diferents: els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella i la Colla Joves. I, com el 3de10fm, tots tres coronats, posant de manifest l’extrema dificultat d’aquesta construcció. Curiosament, fins la setmana passada, mai tots dos havien estat alçats per una colla en una mateixa actuació.

L’èxit de la Colla Joves al Vendrell els ha permès anotar-se el seu segon 2de8 sense folre després de deu anys d’aconseguir-ne el primer. Va ser a la Santa Úrsula del 2004. Al Vendrell, precisament, havien realitzat un intent desmuntat amb enormes possibilitats. La colla, que en aquells moments dirigia Siscu Sánchez, va aconseguir dibuixar l’aleta a un castell que havia perseguit en diverses ocasions, des que el 1987 va realitzar el primer intent.

Enguany, la Joves va preveure el 2de8sf per al Concurs, però no hi van arribar a temps. Inicialment, Tomàs Gormaz va sorprendre amb una alineació innovadora a diferents pisos. Gormaz havia planificat el 2de8 sense folre com una de les apostes de la temporada, tot i que en les dues anteriors temporades, la Joves havia abandonat el 2de8 amb folre (un el 2012 i cap el 2013) i, fins i tot, el 2de7.

Els assajos de començament de temporada van estar enfocats en estabilitzar l’estructura, especialment el pom. Per aquest motiu, el 2de8 amb folre es va plantejar amb quints que són quarts habituals de castells de 8. El juny, però, Gormaz va començar a assajar una parella de quarts del 2de7 lleugera, tot pensant en el 2de8sf: la Laia Torrell i la Zo, totes dues sisens de castells de 9, fins i tot també al 4de9sf. No és gens habitual que els quints del 2de8sf siguin sisens de castells de 9.

2de8CVXVAquest era el punt clau en l’evolució dels assaigs. Si les dues quints aconseguien parar el castell, l’estructura tenia possibilitats d’èxit. Gormaz tenia al cap dur-lo al Concurs, però els assajos del mes de setembre no van ser suficients per aconseguir l’estabilitat necessària, especialment en aquest nou i lleuger pis de quints. Però la setmana després del Concurs, la truita es va girar i les quints van aconseguir agafar-li la mida. El 2de7 net completat a l’assaig (fins aleshores només s’havia fet fins aixecador) i una nova prova del 2de8sf sencer fins aixecador van validar l’aposta de dur-lo a plaça.

L’accés al 2de8 sense folre –com també al 4de9sf– és una de les obres d’arquitectura castellera més complicades a les quals han d’enfrontar-se els caps de colla. Acostumats a planificar les estructures sobre la base d’un tronc de 8 que creix per baix o se li treu pes per dalt, aquestes dues construccions necessiten una planificació específica, que obliga a canviar de pis castellers que en una construcció de 9 amb folre conviuen a la mateixa alçada.

Això és el que va fer Manel Urbano al 2de8sf de la Colla Vella. Els sisens del 2de9 amb folre i manilles –Miguel Ángel López, Miguel, i Sheila Gago– van canviar de pis: el Miguel va baixar al quart i la Sheila es va mantenir al quint. D’aquesta manera, el 2de8sf alleugeria pes, però mantenint estabilitat als pisos claus de l’estructura.

Al pom de dalt també es van aplicar una notable reducció de pes. Els dos dosos del 2de8sf no són els mateixos del 2de9fm. Un d’ells, l’Òscar, fa d’enxaneta habitualment i es va estrenar de dos carregant el 2de8sf al Concurs. Va ser l’aposta per alleugerir de pes l’estructura.

Curiosament, Manel Urbano va treure profit d’un dels moments més crítics de la Vella aquesta temporada, quan es van lesionar dos terços claus a totes les estructures dels rosats. Aquestes baixes van condicionar els assajos de grans castells, però va permetre robar temps a l’assaig per avançar amb el 2de8sf. El castell es va treballar de quarts en amunt i quan se li va agafar la mida hi van entrar els terços: Manel Urbano i Joan Ibarra. Aquest darrer, fa anys que va lligat a tots els castells (terç d’estructures de nou), però l’experiència acumulada anys enrere li va garantir parar al terç de l’estructura sense folre.

3 2d8 EL VENDRELL 12-10-14 copiaIgual que a la Vella, l’exitosa torre de 8 sense folre dels Castellers de Vilafranca també presenta una barreja de castellers que habitualment van en pisos diferents. Al quart, Ivó Jordà i Tonet comparteixen pis malgrat que en castells de 8 o de 9 amb folre acostumen a anar a llocs diferents. El cas d’aquest pis dels verds, a més, va trencar en el seu dia la lògica castellera que establia que una torre de 8 no es podia defensar al quart i al quint amb castellers d’alçades diferents, com és el cas d’aquests dos.

Els Castellers de Vilafranca han recuperat enguany la torre de 8, després d’haver-la deixat de banda en la històrica temporada del 2013, on van concentrar els esforços en el 3de10fm i el 4de9sf. Els verds conserven la mateixa estructura a segons, terços, quarts i quints. Enguany a l’assaig han fet un pas més en fer pujar l’enxaneta fins al quint amb tot el castell sencer i l’aixecador col·locat. Però en una estructura d’aquest tipus –com, de fet, en totes les torres– mai no hi ha assaig suficient que superi el crític pas de l’enxaneta.

Els verds són, de llarg, la colla que assaja més i més intensament. Aquest any van fer la primera torre de 7 neta sencera a l’assaig el mes de juny, però després no s’hi van tornar a posar amb intensitat fins passat l’11 de setembre; en les tres setmanes prèvies al Concurs la van fer neta cinc cops. En són molts. Més que cap altra colla, però probablement no són suficients per a descarregar-la en condicions normals. Els anys 2010 i 2011 l’havien arribat a fer una desena de vegades abans de portar-la a plaça.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Torre de 8 sense folre carregada pels Castellers de Vilafranca al Concurs

Foto 2: 2de8sf carregat per la Colla Vella al Concurs

Foto 3: 2de8sf carregat per la Colla Joves al Vendrell

Articles relacionats:

El 2de8 sense folre, una filigrana molt preuada