IniciActualitatÉs possible el pilar de 9?

És possible el pilar de 9?

-

pde9CVXVLa Santa Úrsula més esperada de la història ha inclòs en els darrers dies una cirereta en la possible agenda de l’espaterrant gamma de castells que preparen les dues colles: el pilar de 9 amb folre, manilles i ajuts, construcció que van intentar els Castellers de Vilafranca el 2002 i que no s’ha assolit mai. La Colla Vella hi ha realitzat algunes proves en els assaigs de divendres i dissabte passat, que han permès prendre mides i començar a conèixer la complexitat d’una estructura que porta quatre bases.

La Tècnica que encapçala Manel Urbano no decidirà fins després de l’assaig de divendres les construccions que portaran a plaça. El 3de10fm, el 2de8sf, el 4de9sf i el 4de9fa són els quatre castells que els rosats treballen aquests dies i dels quals n’haurà de triar tres. Però la setmana passada hi van afegir una construcció d’un nivell probablement superior, en tant que només s’ha provat una vegada i que va quedar lluny de carregar-se.

El pilar de 9 només entraria en els plans de la Colla Vella si a l’assaig de divendres es realitzen bones proves i l’actuació de diumenge els surt rodona. I , tot i així, la seva presència a plaça tampoc estaria garantida. La seva extraordinària complexitat i, sobretot, el nivell previ d’assaig que necessita el fan més inaccessible que qualsevol altra construcció.

Manel Urbano ha volgut aprofitar el bon moment en què es troba la Vella i la immensitat de gent que van reunir als assaigs de divendres i dissabte passat per experimentar en aquesta construcció mai dibuixada abans. Als assaigs de divendres i dissabte hi van fer pujar una part dels ajuts i van prendre la mida que suposaria al quint, Cèsar Torrijos, accedir-hi a la seva posició. Amb tot, el mateix Urbano ha volgut remarcar als seus que l’important són els grans castells que preparen per a les tres rondes i que amb el pilar de 9 “estem aprenent”. Però, si divendres les proves van bé i l’actuació de diumenge és per emmarcar… qui descarta enfrontar-se a aquesta construcció?

ip9CVEls Castellers de Vilafranca van intentar el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals a Tots Sants del 2002. La construcció va caure tot just sonar gralles, quan el setè començava a enfilar-se. Però per als verds, aleshores liderats per Francesc Moreno, Melilla, assajar el pilar de 9 els va suposar entrar en un territori absolutament desconegut. Mai ningú no havia treballat abans una construcció amb quatre bases. De fet, el primer que van haver de fer al Figarot va ser inventar-se com denominar la nova base. Melilla parlava de les remanilles, però finalment es va imposar la paraula puntals, proposada per Miquel Ferret, que cinc anys després seria president de la colla. Ara, al Portal Nou, han denominat aquesta quarta base com ajuts.

L’enginyeria de la construcció va recaure fonamentalment en l’equip de pinyes i folres, amb Joan Badell i David Miret al capdavant. Els problemes que s’hi van trobar van ser múltiples: des de l’agilitat en la formació de les quatre bases fins al pes immens que havien d’aguantar a la pinya. Una de les principals decisions que havien d’adoptar era amb quines figures dissenyaven les manilles i els puntals. Peces claus a manilles en torres de 9 o pilars de 8 van quedar-se en aquest pis i no van pujar a puntals. Finalment, en la quarta base hi van col·locar quatre mans, a més del fals quart, agulla, cordó i crosses al quart real.

Entre la llarga llista de problemes que s’hi van trobar hi va haver el pes excessiu que havia de suportar el nucli central de la pinya, l’èpica que havia d’acompanyar a l’agulla de la pinya (que n’hi portava tres més a sobre) o els moviments excessius que generava el quint, Fèlix Miret, a l’hora de pujar. Per neutralitzar part dels moviments, als assaigs van fer pujar Miret al quint pels diagonals (com si hagués d’entrar a un 4 amb l’agulla), tot i que finalment a plaça ho va fer pel darrere.

La construcció es va ensorrar tot just sonar gralles per múltiples problemes que patia en l’encaix entre folre, manilles i puntals, però també pel poc suport que tenia a les mans, especialment a la part del davant, on el quint anava subjectat només per una agulla.

El 2010, els verds van tornar a assajar el pilar de 9 amb la intenció que anés a plaça a Tots Sants. Al final, però, el cap de colla, David Miret, va preferir acompanyar l’extraordinària i històrica actuació dibuixada aquell dia (primera torre de 8 sense folre descarregada, junt al 3de9fa i 4de9fa) del pilar de 8 emmanillat descarregat enlloc d’una previsible caiguda que hagués suposat el pilar de 9 amb puntals.

I és que l’accés al pilar de 9 amb folre, manilles i puntals (o ajuts), a més de la seva accentuada complexitat, té un punt dèbil clau en la dinàmica d’assaig. En els passos previs a un 3de10fm, a més de fer pujar la construcció fins a sisens o setens, hi figura plantar el 3de9 amb un folre format per les manilles. També en les torres de 9 sense manilles que han coronat els Castellers de Vilafranca s’ha contemplat abans fer la torre de 8 sencera o, si més no fins aixecador, agafada només per les seixantena de persones que hi van al folre de la de 9 sense manilles. En canvi, per a fer el pilar de 9, difícilment cap colla farà un pilar de 8 agafat a manilles només per les quatre persones que subjectarien el quint en el de 9. Aquesta incertesa en l’assaig porta la construcció a una dimensió desconeguda… Tot i que, també s’havia afirmat que mai no es descarregaria la torre de 8 sense folre…

SANTI TERRAZA

Foto 1: Assaig de pilar de 9fma de la Colla Vella, divendres 17 d’octubre

Foto 2: Intent de pilar de 9fmp dels Castellers de Vilafraca, a Tots Sants del 2002

Articles relacionats:

Com fer el 2de8 sense folre?

100 pilars de 8 folrats i emmanillats

Articles relacionats

Més de l'autor