Santa Úrsula en tres actes

EntradaVella11.30h. Les colles comencen a preparar-se per sortir dels seus locals camí de la plaça del Blat. Enguany, a causa dels problemes d’accés i aglomeracions de l’any passat –que va obligar a enlairar el primer castell a les 13.20h– les colles i l’Ajuntament han treballat un protocol per garantir un accés correcte dels castellers i evitar disputes per uns quants metres a plaça. Primer entra la Joves i a continuació ho fa la Vella. En els dos casos, des del carrer de la Cort, com sempre.

Quan entra la Vella es produeix la primera notícia de la jornada; o més aviat LA NOTÍCIA: els Minyons han descarregat el 3de10 amb folre i manilles a Girona. La plaça entra en el túnel del temps i viatja al 25 d’octubre de 1998, quan els Minyons van completar, també a Girona coincidint amb una diada de Santa Úrsula, el primer 4de9 sense folre del segle XX. Aleshores no hi havia xarxes socials i els mòbils eren pocs. La EntradaJovesconfirmació de la notícia aquell dia va ser a través de la ràdio. Avui, el 3G a la plaça del Blat està col·lapsat, però abans que sonin les primeres gralles a Valls, gairebé tothom està informat de l’èxit dels malves.

Falten vint minuts per a la 1 i, dins l’Ajuntament, la regidora de Cultura, Bàrbara Flores, reuneix el cap de colla de la Joves, Tomàs Gormaz –acompanyat de Joan Barquet–, i el sotscap de colla de la Vella, Carles Figueras –acompanyat de Joan Ibarra–, per a sortejar qui surt primer. Abans de llançar la moneda, Bàrbara Flores confessa a aquest cronista que és el moment de més nervis de tot l’any. No es tracta d’una simple cara o creu, sinó un ritual on cada gest, cada escenificació i cada mirada exhibeix la tensió que es respira entre els castellers de les dues colles. La feina de vuit mesos d’assaig, actuacions, reunions i planificacions es debaten en les properes dues hores. En només dues hores. Tan genuí, però injust com això. Gairebé com un cara o creu.

MonedaLa moneda –de 2 euros, que la cap de Protocol de l’Ajuntament, la sempre atenta Roser Isern, lliura a Bàrbara Flores– es decanta a favor de la Vella. Surten els rosats i en el cercle on hi ha Carles Figueres, Albert Martínez i Joan Ibarra es confirma el que ja corria hores abans al Portal Nou: surten de 4de9 amb folre i el pilar, castell que enguany ja han descarregat a Tarragona en dues ocasions i que no fan a Valls des del 2002.

Les dues colles omplen una part important de la plaça del Blat com mai. O potser com l’any passat. Les camises rosades i vermelles ocupen una taca significativa al quilòmetre zero, més del que era habitual fins fa un parell d’anys. Això provoca dificultats en la seva ubicació a plaça, que en tots dos casos, solucionen fent entrar gent a l’Ajuntament (cada colla per la seva porta i en sales diferents, òbviament), mentre no munten els seus respectius castells. A la frontera, a diferència de pocs anys enrere, ja no hi cap gent que no vagi amb la camisa o la samarreta de les colles. Però, tot i que les dues colles sumen més camises que mai, al rotllo de la Vella no hi són tots: falta el seu cap de colla, Manel Urbano, que va haver de ser intervingut d’urgència divendres passat per un problema a la vista i que li impedeix ser a plaça, fent repòs absolut.

4de9sfJovesEl 4 amb el pilar de la Colla Vella puja ferm. Només petits problemes de quadratura generen una mica d’incertesa, la pròpia d’una construcció d’aquestes magnituds, però no suficient per fer-la perilla. El 4 es despulla i el pilar es descarrega amb aquella electricitat que imposen Cèsar Torrijos i Llàtzer Magrinyà, mentre la plaça esclata en un ensordidor crit de celebració. El 4 amb l’agulla havia estat un castell inabastable durant deu anys, però aquesta temporada la Vella li ha pres a mida (sobretot, gràcies a la col·locació d’uns segons més prims, que permeten treballar al folre i en l’encaix amb els terços amb major comoditat). La celebració porta els primers moments de tensió entre les dues colles, reduïda a alguns castellers puntuals que s’intercanvien els esporàdics insults.

És el torn de la Joves, que respon amb la construcció més segura d’entre les que porta en cartera: el 5de9 amb folre. Enguany, ja n’ha descarregat dos i divendres a l’assaig la van fer pujar fins sisens. El 5 es completa amb facilitat. Només lleugers problemes a la banda del 2 generen petits interrogants, silenciats per la lògica que imposa el domini del castell.

Arriba la segona ronda i el moment de la veritat. Després d’una primera mànega prudent, en aquesta segona, les colles han previst apostes de primer nivell, on es jugaran bona part del desenllaç de la diada. La Vella lliga el 3de10 amb folre i manilles. Han aprés dels errors de l’any passat i deixen la colossal construcció a la segona ronda, muntant-la, fins i tot, un pèl més lluny de la Joves en relació a l’any passat. Pugen folre, manilles, quarts i quints, i al castell se li dóna validesa. Però de seguida hi apareixen problemes a les manilles i al quart, que es multipliquen a mida que es van reproduint en els pisos superiors. A l’entrada de dosos, el castell cedeix.

Hi tornen, però es repeteix la mateixa dinàmica. El castell no acaba d’aplomar-se i abans d’entrar l’aixecador els moviments es fan imparables. Ningú no diria, amb aquests dos intents, que fa tres setmanes el van carregar amb suficiència al Concurs. Durant aquests vint dies, tot i els entrebancs forçats pel canvi d’alineació, la Vella ha treballat per corregir alguns defectes del 3de10, però el resultat no es veu a plaça. Hi ha una frustració generalitzada al rotllo rosat perquè el castell de 10 no acaba d’arribar a Valls.

4de9sfVellaA l’altra banda de la plaça, la concentració és màxima, especialment entre els components del titànic 4de9 sense folre. La Joves torna a exhibir la seva arma més preuada, amb la voluntat de decantar la diada del seu costat. Els seus rivals hauran de tancar el balanç amb un castell menys… llevat que no ho corregeixin a la ronda de pilars.

El 4 puja ferm i amb la solidesa que necessita una construcció d’aquest nivell per arribar a bon port. A segons i al terç l’han agafat tancat, tot confiant que amb el pes s’acabarà obrint. Com per Sant Fèlix, el castell es carrega amb enormes capacitats. No va al límit i demostra que encara té corda. La canalla baixa i comencen a sortir els dosos, però la titànica construcció acaba cedint. Un 4de9 sense folre no admet cap contratemps.

Tercera ronda i és el torn de la Vella, que té en cartera el 4de9 sense folre. Descartat el 2de8 per la baixa de Manel Urbano, el 4 ha donat bons resultats als assaigs (han descarregat el 4de8 net sis cops) i és la gran aposta dels rosats, tot i haver-se quedat lluny de fer el 3de10fm i haver deixat la segona ronda en blanc. Aposta valenta i decidida. I més encara, perquè els seus rivals l’acaben de plantar amb notable capacitat.

Però la Vella és la Vella. I quan s’hi posa de ple a assajar, a plaça s’hi acostuma a veure resultats. El 4 és ferm i fort com un roure. La canalla arriba dalt i tothom manté la posició. Es carrega i el castell es manté viu. Però en qüestió de pocs segons, l’estabilitat es complica al quint. I quan passa això en un 4de9 sense folre el pas immediat és la caiguda. 4de9 sense folre carregat. Feia dotze anys que no el firmaven. Alegria i celebració.

La pressió és ara per a la Joves, no tant pel que acaben de fer els seus rivals, que ells ja han executat abans, sinó perquè tenen la possibilitat de fer la millor actuació de la seva història. Hi escullen el 2de8 sense folre, castell que van carregar al Vendrell fa dues setmanes. Divendres a l’assaig el van fer sencer fins aixecador. Però en aquesta ocasió, el castell no segueix el guió previst. Un segon va massa enrere i al quart no hi acaben de trobar la mida bona. Amb dosos col·locats, a punt d’entrar l’aixecadora, el 2 cedeix. Massa d’hora.

CanallaEl 3de9 amb folre de repetició permet als diables vermells sortir de plaça amb tres castells i exhibint-se com a guanyadors, si més no fins el moment. Crits de “I Joves, i Joves, i Joves…” per fer-se seu l’escenari. Encara no hi ha moment de relaxació, tot i que el seu peix ja està venut… Però no pas el de la Vella. Els rosats, com era previsible, ataquen amb el pilar de 8 amb folre i manilles. Esvelt, bonic, segur… el gran espadat es descarrega entre el deliri de la colla. A la segona ronda estaven capcots, però han tret el millor de si mateixos, han reconduït la diada i han sortit per la porta gran. Només una colla que mai no es dóna per vençuda i que entén els castells com una lluita permanent per assolir la glòria és capaç de reaccionar en aquests termes. I sortir-se’n.

A la plaça, els rosats ho celebren amb orgull. Crits de “Vella, Vella, Vella”, dedicatòries corejades als seus rivals: “Què n’aprenguin!” i record al seu cap de colla, que ho està seguint des de casa. A l’altra banda de la plaça, els diables vermells també exhibeixen el seu coratge i raça vallenca i responen cridant el nom de la colla. És Valls, passió, sentiment, èpica, tensió, rivalitat, tradició… com enlloc més, tot i les cinc caigudes recollides en la diada. I malgrat que 200 quilòmetres al nord hi ha actuat una colla que, atenció, ja porta tres 3de10 amb folre i manilles descarregats. Més que cap altra.

SANTI TERRAZA

Foto 1: La Colla Vella surt del local en direcció a plaça

Foto 2: la Colla Joves entra a la plaça del Blat

Foto 3: Tomàs Gormaz saluda la regidora Bàrbara Flores, davant Carles Figueres

Foto 4: 4de9sf carregat de la Colla Joves (Foto: Pau Duran)

Foto 5: 4de9sf carregat de la Colla Vella (Foto: Pau Duran)

Foto 6: La canalla de la Colla Vella celebrant l’actuació, després del pilar de 8 (Foto: Gerard Reyes)

Articles relacionats:

Santa Úrsula: 20 anys de gamma extra

La mare de totes les diades