Gent que es descalça

1 copiaEn Xevi, en David, en Joan i l’Oriol representen una era novella d’integrants de folre, que oscil·la entre els 20 i els 40 anys d’edat. Els quatre militen en colles que, durant les darreres temporades, han treballat de valent i executat amb èxit els folres del 2de8 o castells de 9. La seva vinculació castellera, l’oportunitat d’anar al folre, té circumstàncies diferents. Alguns no fa més d’un any que han començat; i de seguida, per condició física i mida, ja han hagut de gaudir o patir construccions considerables. D’altres, després de molts anys de sentir la rauxa o la decepció des de sota, han passat al procés de formar part de la segona pinya amb un doble objectiu: mantenir una certa estabilitat dels segons i protegir els terços. Tots ells veneren les respectives tècniques pel paper que han agafat i reivindiquen que ocupar una posició en aquest embolcall només l’ostenta aquell més compromès.

Durant les tres darreres temporades, la febre dels folres ha revolucionat els locals d’assaig. Un repartiment mensual equilibrat de camises i la moral de menjar-se el món casteller, sobretot, el de nova fornada, ha permès a moltes colles plenament consolidades en la gamma bàsica de 8 o, fins i tot, només amb el 4de8, plantejar-se seriosament l’assalt al castell folrat. En aquesta nova etapa, els responsables tècnics han de fer una selecció acurada i sempre adonar-se’n de la realitat de limitacions que no permet fer massa variacions en l’alineació del folre en qüestió, a diferència de les que sí poden fer formacions de més renom. Els criteris de selecció passen per l’alçada, el pes i l’extrema responsabilitat, tant en l’assaig com el dia de l’actuació. Colles en progressió ascendent en els últims anys, com els Marrecs de Salt, els Xiquets de Reus, els Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Sant Cugat són conscients que folrar-se, a part de significar un ascens qualitatiu, pot representar més d’un problema davant els escassos plans B que es tenen.

2 copiaAtracció per un anunci

Xevi Casadesús, natural de Pardines (Ripollès), però resident a Salt, té 37 anys. Tot i estar allunyat de la zona castellera tradicional, des de fa molts anys s’ha sentit atret per aquesta pràctica. Els Capgrossos de Mataró, on hi té molts amics que l’han introduït en qüestions més tècniques, van representar el preàmbul a l’hora d’entrar a formar part dels Marrecs de Salt. Precisament, un amic, el Dani Roca, el va empènyer a entrar a Marrecs, l’any 2012. “Per Sant Narcís a Girona, Salt es bolcava en aconseguir el primer 2de8 amb folre de la seva història. Veient l’al·licient i la insistència del Dani vaig decidir que era el moment d’enfaixar-me”. En Xevi va viure aquell primer castell amb folre dels de Salt, que va quedar només en carregat, des de la soca. Aquella posició, tal i com ell confessa, “en què tot es veu ennegrit”. Casadesús considera que “a sota no ho vius amb tanta pressió, malgrat que són uns moments d’extrema concentració. “Empenys al davant i escoltes un seguit de paraules que… millor no anomenar-les”.

La primera torre dels de la camisa blau nit va carregar-se sobradament, però els nervis en l’excessiva rapidesa en què va baixar la canalla va provocar una caiguda insalvable. Ell mateix apunta que la primera oportunitat de vestir una camisa, en aquest cas a baix, li va costar un copet al cap arran de l’obertura que hi va haver dalt d’aquell primer folre de la formació gironina. Tot i això, “el petit accident sofert no em va fer agafar por de cara els reptes que vindrien després”, assegura.

Des d’aquella Festa Major de Girona, la seva assiduïtat als assaigs li ha donat l’oportunitat de viure els majors èxits de la colla en un destacat paper dalt del folre. A més, l’alçada i el seu pes eren òptims per convertir-se en un vent del folre del 2de8. La primera experiència va arribar per Sant Jaume, a Salt, la Festa Major, en què la colla estava embogida per descarregar la torre, que finalment va aconseguir. “Vaig anar de segon vent; la meva funció era ajudar al primer, que tenia l’objectiu de pressionar el pit cap al centre de l’estructura, amb la mà dreta empènyer un terç i amb l’esquera l’altre.  El punt de concentració era màxim, però els nervis no em van trair i vam descarregar-lo amb tranquil·litat i agilitat”.

La placidesa del primer va traduir-se amb molt de patiment al segon de la temporada. A la Diada Marreca, a principis d’octubre, el Xevi va passar a ocupar la posició de primer vent. “Em va costar molt, les mans em coïen. L’ascens va ser molt tremolós i notava un moviment cada segon que passava”. Aquí, el nostre protagonista va descobrir les diferències entre fer de segon i de primer vent, sobretot, perquè el primer vent treballa molt més pendent del que passa a nivell de tronc. Finalment, el que van aconseguir per Sant Narcís, la sensació d’anar al folre com a primer vent en un castell a la plaça del Vi, va ser-li d’allò més especial per tot el que li significa la història de l’actuació de Fires. “En el moment de col·locar-te mires cap a la dreta i esquerra i veus l’escenari de l’actuació ple a vessar. Hi ha un sentiment tradicional i aquest pessigolleig et posa nerviós i, alhora, et motiva. Són vicissituds que només pot saber qui està en aquella determinada posició”.

De cara l’any vinent, en Xevi confessa que li agradaria anar de primer vent al pilar de 7 amb folre, ja que es treballa amb la mateixa alineació del 2de8. A més, dóna pistes de les primeres proves de 3de9 amb folre, que veuran la llum d’aquí a dues o tres temporades. Ara bé, la feina en aquestes construccions és diferent i no sap aclarir ben bé la posició que ocuparia. “Ja hi hem col·locat quints alguna vegada, però el treball amb aquest folre s’ha de fer a consciència, a ritme de pas de formiga”.

Com a últim detall, Casadesús creu que qui mereix anar dalt del folre és el casteller que es compromet a assistir a tots els assaigs i mostra el convenciment que executarà al 100% el treball requerit. “La junta tècnica decideix als assaigs els components que formaran part del folre. Sí que hi pot haver-hi algunes rotacions, però normalment el lloc ve concedit per una eficiència d’assaig i no per estar casat amb les amistats que manen”.

3 copiaL’avellaner l’orienta al folre

David Aguadé Vidal té 26 anys. Resideix a Riudoms, al Baix Camp, a tocar de Reus. El color de la fruita seca avellana de l’exterior del seu mas l’ha dut a portar la camisa, des del 2010, dels Xiquets de Reus després de tenir un primer contacte amb el món casteller universitari a les files dels Ganàpies de l’Autònoma. L’entrada d’Aguadé a la formació reusenca no era equivalent a l’esplendor de la darrera temporada. “A meitat de la temporada 2010 vaig decidir arribar-me fins al local d’assaig. Hi havia el Rafa Llamas de cap de colla i, per segon any consecutiu, hi havia un pèl de desmotivació per haver quedat fora del Concurs de Tarragona”. En David explica que Reus passava per una etapa de transició i, tot just cap a final d’any, es tornaven a assajar folres del 2de8 al pati, tenint en compte que des de Misericòrdia del 2007 no s’aconseguia carregar. “Era conscient que l’època de fer només el 3 i el 4de8 s’acabava; només calia aglutinar el màxim de gent per prendre’ns seriosament l’aspecte folre”, assegura.

El 29 d’octubre del 2011 va arribar la jornada d’estrena per en David. Després d’un any de treball intens de local, els de la camisa avellana tornaven a ensenyar a plaça un castell amb folre. Després de descarregar el 3de8 a la primera ronda, la colla aconseguia carregar, in extremis, el 2 de 8 folrat i, Aguadé ho va viure com a primer lateral. “Estava plenament convençut que havia de controlar el bellugueig dels terços amb els braços i recolzar-me per les crosses amb la cuixa. Vaig posar-me molt nerviós a la prèvia i durant l’execució. No obstant, la primera experiència em va fer agafar plena confiança en els catorze que vindrien posteriorment, dotze dels quals descarregats”. De totes maneres, assegura que el més sofert va ser el que van aconseguir el passat 20 d’octubre a Alcover, sobretot, perquè el que feia de segon lateral va haver de suar molt més del que acostuma a ser habitual.

Aguadé també va ser primer lateral del 3de9 folrat que els reusencs van recuperar disset anys després. “En la gran quantitat de bones proves que hem realitzat t’adones de la diferència més quantiosa que hi ha al folre; és de dimensions molt més complexes que el del 2de8”, remarca. El relat de David sobre les sensacions que hi havia en aquell folre del castell de 9 del passat 5 d’octubre són indescriptibles: “Portàvem una línia d’assaig ascendent. No m’esperava que el féssim tan rodó. Des de la meva posició, vaig notar els habituals tremolins i la sensació general de com si aixequéssim un 3de8 pujat d’alçada. La baixada del pom de dalt, potser va ser el moment més delicat, que es va superar quan els quints baixaven. En aquell moment, enmig d’un efecte eufòric empès per tots els integrants, era conscient que els Xiquets recuperaven el rang de 9”, assegura. “Encara estic impressionat, això és molt gran”, afegeix.

Per acabar, Aguadé ressalta la competència que hi ha al local del carrer Rosich per guanyar-se una posició al folre. Respon amb sinceritat: “Durant la darrera temporada hi hagut molta competència, cordial, per tenir una plaça al folre, sobretot el del 2de8, malgrat que la colla no ho veu com una acció de rivalitat sinó de petits canvis que s’han d’anar introduint per polir aquelles mancances que et mantinguin una qualitat en l’estructura”.

Segones mans en el 2 i primer lateral en el 3

Joan Justé, natural del barri de Gràcia de Barcelona, té 39 anys. Es considera un dels pares creadors dels Castellers de la Vila de Gràcia, l’any 1996. Malgrat ser un casteller veterà, la seva presència als folres és recent i ha arribat poc després de l’estrena dels de la camisa blava en aquest nivell. Després de viure els castells des de la pinya i des del tronc com a segon, posició que va haver d’abandonar per incompatibilitats laborals, ara s’ho mira des d’un pis superior.

Justé subratlla el paper, a vegades oblidat per alguns sectors, del folre: “Tothom que el configura s’ha de sentir útil. L’entesa amb el que tens davant, el tema dels peus, saber resoldre els problema quan s’obre la pinya al 3, fer senzilla la feina… són factors per mantenir el bon port del castell”. Personalment, confessa sentir-se millor com a primer lateral al 3de9 folrat, que no pas al 2de8 amb folre, malgrat que el darrer hagi estat l’estructura més utilitzada de la colla aquesta temporada. Com que va entrar al folre al setembre, no ha pogut viure plenament la sensació de les catorze que s’han aconseguit, una xifra realment espectacular per una colla que tot just l’acaba d’estrenar. “Anar de segones mans d’una torre fa que hagis d’exercir una força explosiva amb els braços. Tot i això, el paper de primer lateral del 3 tampoc no ha de ser vist com un rol plàcid”, remarca.

Finalment, en Joan, ressalta que la fidelitat i el compromís en els assaigs es tradueix en premi a la colla de la camisa blava: “Qui assaja dimarts, va al folre de diumenge. La Tècnica ho ha considerat sempre per aquest cantó. Sí que es fan diverses rotacions, sobretot en el folre del 3. Entenc que el nivell de titularitat als folres i al tronc s’ha d’assajar”, apunta en relació a les colles més grans que col·loquen suplents als assajos i posen els titulars a l’actuació.

4 copiaVent durant la quarantena

Oriol Bota llueix la camisa dels Castellers de Sant Cugat des de l’any 2005. Natural mateix Sant Cugat del Vallès, té 44 anys i abans de pujar com a vent dalt dels folres del 2de8 havia ocupat alguns càrrecs a de la junta Tècnica. Ha participat, sigui com a primer o segon vent, en pràcticament totes les torres que la colla porta fent des de la primera, carregada en indoor al Pavelló d’Esports a la Festa Major del 2012.

L’Oriol referma que anar de primer vent et causa molta més pressió i motivació alhora. “Tens una sensació estranya, de compromís. No disposes de contacte visual”, afegeix. A més, explica que el cas de la colla de Sant Cugat esdevé d’exemple a seguir per altres colles que volen fer el pas als castells de 8. “Treballar i treballar ha fet que la colla hagi pogut arribar fins on és ara i amb això vull remarcar amb claredat que folrar-se amb un castell tan tècnic, com és un 2de8, no és cosa de tres assaigs. La bona coordinació de les posicions al folre i una màxima concentració et porta a l’èxit, conclou.

En referència als nervis, Bota, assegura que poden fer de les seves al folre. “Quan hi ha una estirada en el moment de la coronació, els nervis hi són. Com a vent hi tens una gran implicació i cal pressionar pit amunt cap al centre de l’estructura. En qüestió de segons, quan es retiren els més petits, els components del folre passem de la dimensió pesant a la dimensió assequible. Així és com he vist personalment els assalts de 2de8 folrat de la meva colla”.

Bota considera que no hi ha, si més no fins al moment, competència per pujar als folres dels de la camisa verda. “En el nostre cas, la gent sí que ve als assaigs. I hi ve en un nombre important i, això, pot ser símptoma de canvis. Ara bé, la generositat guanya a la mandra. Segons els nostres responsables tècnics, qui assisteix a l’assaig, molt possiblement pujarà al castell el dia de l’actuació. Tot i així, el colze a colze per anar a un lloc del folre, de moment, no s’ha instal·lat al local”.

DAVID PRATS

Article aparegut a l’Anuari Castells 2014

Articles relacionats:

Daus de moltes cares

Castellers que no veuen el sol

Els valors emergents

1 comentari

  1. Pingback: Les colles emergents i el 2de8f | RevistaCastells.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *