Josep Sala, una vida dedicada als castells

Foto 6-2-15 12 55 31Josep Sala Mañé és el flamant Premi a la Trajectòria, lliurat en la darrera edició de la Nit de Castells, celebrada a Valls el 31 de gener. Sala va rebre aquest guardó per “una intensa vida dedicada als castells, primer com a component dels Castellers de Vilafranca i, després, com a membre fundador dels Castellers de Barcelona, entitat de la qual ha esdevingut un referent”. La concessió del premi és un bon motiu per a mantenir una dilatada conversa amb aquest emblemàtic casteller, que actualment torna a residir a la població on va néixer, a Vilafranca, on és actiu en moviments socials i polítics. Parlem amb ell a l’Escorxador, l’hotel d’entitats de Vilafranca, un lloc molt proper a casa seva i on afirma estar “com a casa”.

Als seus 76 anys, Josep Sala és un home prudent, assenyat i mesura molt bé les seves paraules. Només començar ja ens indica que vol fer un afegit al seu breu discurs d’agraïment al Premi Trajectòria. Inicialment, li va semblar molt els dos minuts que li van recomanar, però després va deixar coses per dir. En el seu parlament va agrair a la Revista CASTELLS, a la ciutat de Valls i a les colles on ha participat (també a totes les que formen el món casteller). En Josep subratlla l’agraïment a la família: “he dedicat moltes hores als castells que les he tret a la família i cal agrair-los-hi”. Assegura que quan va començar de canalla, el seu pare que ja en tenia afició, i a casa seva la seva flamant condició de casteller a Vilafranca es va viure amb normalitat.

SalaDe canalla amb els verds… i amb els Nens
“Vaig descobrir els castells en un assaig, a prop del Coro, vaig provar i em va agradar. Llavors van venir a parlar amb els de casa. No va costar convèncer la mare, el grup de persones que hi eren –els del TEC i l’Oriol Rossell– eren una bona referència”. Entre la canalla dels Castellers de Vilafranca, la seva primera colla, recorda els Gimenalls (els Jiménez),  els Garcelló (Garcia) i els Hill, entre d’altres. Eren castellers que marcarien una època. Sala, nét de vendrellenc, va ser un dels vilafranquins que va pujar amb els Nens del Vendrell en els anys de col·laboració entre les dues colles. “Erets dels Castellers de Vilafranca, però també pujaves als Nens, t’hi trobaves còmode”. Compartir castellers de tronc i canalla seria un fet impossible avui en dia: “la sort d’ara és poder comptar amb tants efectius, no en faria falta”.

Neixen els Castellers de Barcelona
Josep Sala i el seu pare, amb altres vilafranquins com els Durich o Grases, van impulsar la colla de la capital: “va ser una engrescada vilafranquina”. Ho van fer amb altres estudiants de la zona tradicional i residents a Barcelona, també amb nois dels Ballets de Catalunya, però de forma molt senzilla. “Era picar pedra. Quan els parlaves de fer castells, la gent es preguntava si eren de pedra o de sorra”. Segons Sala, va ser determinant l’arribada del Nicolau Barquet, inductor de la colla actual de Barcelona. Al poc temps, el mateix 1969, “la vàrem endevinar, al Vendrell s’inaugurava el monument als castells i vàrem anar”; i això ho considera un fet fonamental per a la progressió i continuïtat de la colla. Allà es van presentar i recorda que el Pep de la Llet (de la Colla Vella) els va preguntar que sabien fer “i vàrem fer un pilar de 3 net. Ens van ajudar a fer la pinya i vàrem fer el pilar de 4. Nosaltres érem set”. Amb aquest pilar es van donar a conèixer i estudiants vendrellencs i d’altres poblacions castelleres a Barcelona s’hi van acostar. Al cap de dues setmanes van ser convidats oficialment a la inauguració del monument casteller a la font de la Manxa de Valls. “Allà ja érem 22, tot just arribats Valls vàrem fer un pilar de 4. El meu germà parava a segons, jo al terç i dalt la meva filla, Margarita”. En referència a la plaça del Blat també recorda la clàssica de 7 dels Castellers de Barcelona a la diada del Firagost del 1972, convertint-se en l’única colla no vallenca que ha aixecat castells a la plaça del Blat. “Vàrem ser ben rebuts, no vàrem percebre cap rebuig a la nostra presència”. En aquella contribució barcelonina a la fira vallenca hi van participar també la Banda de Música i la Guàrdia Muntada.

66_Premis copiaEl moment actual
Josep Sala considera excepcional el moment casteller que es viu en l’actualitat, que també coincideix en el millor moment de la seva colla. Està molt satisfet de la progressió dels Castellers de Barcelona, tot i que desvetlla haver tingut dubtes previs sobre l’encert de provar el 4de9 sense folre: “ha estat un aprenentatge per una propera ocasió”. Reconeix que quan va ser cap de colla era un home “potser massa prudent”. Sobre castells compostos com el 9de8, sentencia que li semblen molt creatius, “tenen molt de mèrit”. “Potser no són tant estètics, però són una escola de castellers. Amb un enxaneta te mèrit, però em fa patir”. De fet, recorda la seva infància com enxaneta i reconeix que el pas per sobre dels dosos, amb l’aixecador a sota, és complicat.

Sobre l’estat de forma de les colles de Barcelona, sentencia que “és admirable”. Observa amb admiració la feina de totes les colles de la ciutat i recorda que en els seus inicis els Castellers de Barcelona havien estat a la Barceloneta i a Gràcia, i que van trepitjar tots els barris a la recerca de castellers. “Hem tingut sempre la visió amplia de ser la colla de tota la ciutat”. Recorda que en el seu desè aniversari van omplir la plaça de Sant Jaume: “les autoritat locals van quedar sorpreses i ens van començar a prendre seriosament”.

Ideari casteller propi
Sala no és el primer cop que es manifesta a favor de simplificar i considera que, fins i tot, podrien haver existit els castells amb un sol infant coronant el castell, enxaneta sense acotxador. De ser així, això hagués modificat la manera de comptar els pisos.

Sobre les diferencies entre el nord i el sud –la zona tradicional o no tradicional–, Sala considera que s’han diluït les distàncies i que això fa que no hi hagi tanta diferència en la manera de fer. El que sí destaca és el canvi que va suposar l’entrada de la dona a fer castells: “ha estat determinant, les noies han demostrat en general un punt de serenitat superior a la dels nois”. Hi afegeix que “han aportat moltes més coses”. També pensa que la major difusió del fet del casteller a través dels mitjans fa que els castells no siguin un fenomen estrany a Barcelona. Sobre les colles universitàries afirma que “han normalitzat un fet social” i les hi atora un gran valor. “Tot plegat, sumat, fa que estiguem aquí”.

Sala es mira el fet casteller com un fet social: “és de tots, ningú se n’ha d’apropiar”. No li agraden les etiquetes que sentencien “el millor”, és una activitat que considera transversal. Per a ell, el que més importa és que el castell es descarregui. Assegura que els concursos no li agraden i recorda que als anys 1970 van participar-hi com a exhibició. Amb l’aplaudiment i comentari del públic ja en tenia prou.

Sobre el funcionament de les diades, afirma que amb tres rondes n’hi hauria d’haver prou, i amb tres o quatre colles com a màxim. Les actuacions a l’antiga, sense rondes, les contempla com una experiència a tenir en compte si resulten bé.

De la seva dilatada carrera castellera s’emporta molts records i subratlla les relacions afectives que s’han teixit. Apunta com exemple la relació amb els Moixiganguers d’Igualada, que perdura vint anys després, de quan va anar a ajudar-los en els seus primers passos. També recorda moments viscuts com quan va ser administrador de la Festa Major de Vilafranca l’any 2003. D’aquell any, recorda el mal tràngol en la visita a la Colla Joves i que no es van prendre massa bé que els preguntessin com es trobaven per venir aquell any. De Sant Fèlix pensa que amb quatre colles és suficient, amb cinc ho veu complicat i “caldrà estudiar-ho, ajustar els temps”. En el que es manté ferm és en que la diada s’ha de celebrar el dia que toca, el 30 d’agost, no imagina un canvi de data per al diumenge més pròxim com si han fet la resta de diades amb colles foranes.

Josep Sala va rebre el Premi Trajectòria 2015 i l’aplaudiment unànime dels presents, un reconeixement que té el mèrit d’haver estat fundador d’una de les colles punteres del país, i que és nat i viu en una població castellera diferent de la d’on ha militat la majoria de la seva vida.

CARLES ESTEVE

Foto 1: Josep Sala llegint l’anuari en un banc de l’Escorxador de Vilafranca, al costat de casa seva

Foto 2: Sala, a la plaça de la Vila durant la Diada del Roser, dels Xicots, on els Castellers de Barcelona van estrenar el 9de8

Foto 3: Sala, a la darrera Nit de Castells, amb el Premi a la Trajectòria

Articles relacionats:

La Nit de Castells premia Òmnium, Josep Sala i la plaça del Blat