Descarregar el més difícil

141026MT3de10fmDues setmanes abans de la Diada de Tots Sants del 2006, l’aleshores cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Lluís Esclassans, va arengar als components dels verds amb un nou objectiu: descarregar quatre gammes extres. El que els vilafranquins es proposaven en aquella darrera diada de l’any no era dibuixar una aleta nova en el seu repertori o, fins i tot, inèdita (com havien fet l’any anterior carregant la torre de 9 sense manilles i intentant el 3de9 sense folre), sinó trencar una nova frontera completant quatre construccions d’extrema dificultat. Esclassans –un autèntic profeta del món casteller, que es va avançar al que vindria després– ho va dir clar i contundent en acabat aquell assaig: “el futur del món casteller passa per descarregar els grans castells”. I així va ser, els verds van descarregar aquell Tots Sants la tde9fm, el 5de9f, el 4de9fa i el pde8fm. Era la primera vegada que es completava un pòquer de gamma extra.

Més de vuit anys després, el panorama casteller ha canviat de manera espectacular. A millor, òbviament. El creixement registrat en els darrers anys –especialment els dos últims– ha trencat la previsió més optimista i ha deixat sense resposta els interrogants que es pregunten on és el límit de tot això… però també ha obert una porta a la preocupació, que alguns responsables mèdics vinculats al món casteller no han amagat aquest hivern.

_MG_8874 copiaEl 2014 va rebentar tots els registres imaginables. Per cinquena vegada consecutiva, el món casteller va registrar la seva millor temporada, però en aquest cas superant, i molt, les dades de l’any anterior. Dels 163 castells de 9 bàsics (el 3 i el 4de9f) alçats el 2013 es va saltar als 221 plantats l’any passat. Però entre les construccions superiors al 3de9f, les dades van ser encara més espectaculars, ja que pràcticament es va doblar la gamma extra: de 47 (2013) es va passar a 92, gairebé cinc vegades més dels que es van alçar cinc anys enrere.

Ara bé, hi ha una dada que fa grinyolar l’expedient immaculat del 2014: el nombre de caigudes entre les construccions de major dificultat (3de10fm, 4de9sf, 2de8sf) es va disparar notablement. El 2012 (afegint-hi també el 2de9sm, que van carregar els Castellers de Vilafranca) la suma d’aquestes construccions va ser: 4d, 2c i 3i; el 2013 va ser: 5d i 3i, mentre que el 2014 es va disparar a: 1d, 13c i 4i. És a dir, el nombre d’aletes de les construccions de més nivell gairebé va triplicar les de l’any anterior però el nombre de caigudes en aquestes construccions es va multiplicar per gairebé per sis: de tres del 2013 a disset la darrera temporada.

2de8CVXVLes causes que expliquen aquest augment de llenyes entre els castells de major dificultat són diverses. En primer lloc, els registres viscuts els anys 2012 i 2013 pels Castellers de Vilafranca van fregar l’excel·lència. Tot i que el 2014, globalment, els verds van fer millor campanya que l’any anterior, el nivell de perfecció assolit el 2013 no es va poder repetir: descarregar dos 3de10fm i dos 4de9sf en un mateixa temporada és una dada extraordinària, només possible si una colla és capaç de complir tots els ambiciosos plans que es proposa a plaça, però, sobretot, a assaig sense que cap contratemps els hi ho impedeixi. La magnitud i dificultat d’aquests castells no admet la més mínima errada. Per descarregar-los cal haver complert al peu de la lletra un full de ruta exigent i del més alt nivell. Això és el que van ser capaços de fer els Castellers de Vilafranca els anys 2012 i 2013: dels nou castells extraordinaris descarregats aquelles dues temporades, vuit van portar el seu segell (l’altre era el 4de9sf completat per la Joves a la Santa Úrsula de 2013). L’any passat, els verds van mantenir la potència i exigència dels anys anteriors, però els cinc castells extraordinaris als quals van dibuixar l’aleta (tres 3de10fm, un 4de9sf, una tde8sf) van quedar en tots els casos coronats. Per diverses raons –en alguns casos, minucioses, però suficients– no van poder completar la glòria en cap dels cinc atacs.

Paral·lelament, l’increment d’aletes extraordinàries va estar motivada per l’important creixement registrat per la resta de colles punteres. Castells que en els anys anteriors havien estat gairebé patrimoni exclusiu dels verds, van ser fites per a altres colles punteres. Els Minyons es van apuntar l’únic descarregat dels catorze extraordinaris alçats: el 3de10fm completat a Girona, i n’hi van carregar un altre; la Jove de Tarragona va arribar a l’elit coronant el seu primer 3de10fm; la Joves va dibuixar l’aleta a tres construccions (dos 4de9sf i un 2de8sf), mentre que la Vella els va alçar tots tres, però, com els seus rivals, en cap cas sense poder-los completar.

1 copiaTotes aquestes colles punteres han fet quelcom molt difícil. Arribar a la gamma més extraordinària requereix unes qualitats, aptituds, dinàmiques i intensitats de primer nivell. Totes cinc colles les van demostrar l’any passat. Però el següent pas és el més complicat de tots: assolir el més difícil sense cap errada.

L’esforç realitzat en els darrers anys pel món casteller a favor de la seguretat és prou evident. La comparació de les dades del gràfic de sota ho explicita d’una manera clara: l’any 2006 (quan es va produir l’accident de Mataró i Lluís Esclassans va llançar la seva profètica arenga), dels 72 castells de 9 bàsics provats en van caure nou: un 12,5%. L’any següent, dels 82 portats a plaça van caure tretze: un 15,8%. La temporada passada, en canvi, dels 3 i 4de9f provats (un total de 237), en van cedir setze: un 5,9%. És a dir, el nivell d’eficàcia i seguretat entre els bàsics de 9 ha crescut de manera espectacular, de la mateixa manera que també s’han multiplicat els èxits i s’han estès entre més colles.

El percentatge d’èxit entre la gamma extra bàsica (pde8fm, 2de9fm, 5de9f, 4de9fa, 3de9fa) també ha augmentat en els darrers anys, tant per l’increment de l’exigència de les punteres com per l’arribada de més colles. De fet, des del moment en què les punteres han aconseguit incrementar la fiabilitat dels bàsics de 9 (especialment les dues de Valls) també han augmentat els èxits entre la gamma extra que li segueix.

La preocupació, però, arriba quan l’anàlisi de les dades s’efectua entre els castells sostre. Així ho han constatat alguns experts mèdics, ja que la patacada d’una construcció d’aquest nivell (especialment les sense folre) acostuma a ser de conseqüències superiors a la de castells de nivell inferior. Les disset caigudes de l’any passat amb les construccions límit així ho evidencien. Alguns experts mèdics consideren arriscat mantenir aquest nivell de caigudes anuals entre els castells on el perill és un punt superior.

La paradoxa actual indica que l’increment d’hores d’assaig i la major tecnificació de les colles punteres ha permès augmentar la fiabilitat i eficàcia entre els castells grans. Això ha permès incrementar considerablement l’èxit d’aquests castells; i, de retruc, també ha obert la porta a noves fites. I aquí és on rau la clau de volta, ja que assolir l’èxit complet en aquestes construccions requereix un pas molt més gran que molt poques vegades és possible. Els verds ho van aconseguir els anys 2012 i 2013 i els Minyons l’any 1998, dues etapes històriques, però a les quals, davant la magnitud de l’empresa, els ha costat tenir continuïtat.

SANTI TERRAZA

Dades2006-14Totes

Foto 1: 3de10fm descarregat pels Minyons a Girona el 2014

Foto 2: 3de10fm carregat pels verds a Sant Fèlix el 2014

Foto 3: 2de8sf carregat per la Vella al Concurs el 2014

Foto 4: 4de9sf descarregat per la Joves a Santa Úrsul el 2013

Articles relacionats:

Quines colles cauen menys?

El nou ordre de les colles punteres 

Els 15 pòquers de gamma extra

Un nou pòquer de gamma extra

Més de 300 castells a partir del 4de7