IniciPortadaEls concursos que van impulsar els castells

Els concursos que van impulsar els castells

-

L’any passat se’n van complir 50 del primer dels tres concursos anomenats de Can Jorba, celebrats el 1964, 65 i 66 al cèntric Portal de l’Àngel de Barcelona i que van ser patrocinats pels magatzems Jorba-Preciados, ubicats en aquell indret. De tots els concursos celebrats fins avui sembla que aquests tres són els que van tenir una incidència positiva més clara i directa dins el panorama casteller del moment. La seva celebració i resultat van ser claus en l’expansió del fet casteller en els anys posteriors.

Cartells

A la segona meitat de la dècada dels 50, els castells van entrar en un estat de cansament i apatia, que es va agreujar en entrar a la dècada dels 60. El nombre d’actuacions minvava i els castells sostre del moment –3de8, 4de8 i torre de 7- van patir la davallada. El primer d’ells –el 3de8– va desaparèixer de les places el 1957, quan la Colla Vella va carregar el darrer per Santa Úrsula i fins el 1966 no es va veure el següent, recuperat per la mateixa agrupació precisament en la darrera edició del concurs de Can Jorba. El carro gros, per la seva part, va passar de veure’s vuit cops la temporada 1955 a no fer-se’n cap el 1964. Era el castell senyera dels Nens del Vendrell, l’única agrupació que hi va fer l’aleta el 1957, 59, 60 i 61; de fet, entre el 1956 i el 1962 es van fer vint-i-dos 4de8, entre carregats i descarregats, dels quals dinou van ser dels vendrellencs, un de la Muixerra i dos de la Vella de Valls. I, pel que fa a la torre de 7, la truita es tomba a favor dels vallencs, ja que els Nens del Vendrell la perden el 1958, quan hi carreguen la seva darrera i no la tornen a fer fins el 1966, també en el marc del darrer concurs de Can Jorba. La Colla Vella, en canvi, se la fan seva gairebé en exclusiva: entre les dues temporades esmentades en fan vinti-una –entre carregades i descarregades–, mentre que la Muixerra en fa tres i els Nens les dues que hem citat.

Primer Concurs, 1964

3 copiaEn aquest estat de coses hi van arribar les festes de la Mercè de Barcelona del 1964, on l’organització hi va encabir el I Trofeu Jorba-Preciados. L’expectació generada va ser enorme per l’època, ja que tant el marc –al rovell de l’ou de la capital¬– com la data –durant les festes de la Mercè– li atorgaven una projecció i una divulgació difícilment comparables amb cap altra actuació castellera feta fins llavors. A Barcelona hi van fer cap les set colles existents: les dues de Valls, les dues de Tarragona, la del Vendrell, la de Vilafranca i la de l’Arboç, una xifra rècord pel que fa als concursos celebrats finsla data i que no es veuria superat fins l’edició tarragonina del 1972.

El jurat estava format per l’industrial Antoni Pruna, l’escultor banyerenc i autor del pilar de 5 vilafranquí i del 4de8 vendrellenc Josep Cañas i el publicista vallenc resident a Barcelona Pere Català Roca, amb el suport del vilafranquí Fèlix Cusiné i el vendrellenc Emili Miró, a part d’un representant de cada colla.

El concurs el va guanyar la Colla Vella completant el millor castell del dia, la torre de 7. La segona posició va ser conquerida meritòriament per la Vella de Tarragona, que hi va carregar el 3de7 per sota i van relegar als Nens del Vendrell a una discreta tercera posició. Va tancar la classificació la Muixerra de Valls, que va acumular tres intents i només va poder completar el 3de7. De fet, aquesta agrupació sortiria per darrer cop un mes després, per Santa Úrsula.

La victòria de la Colla Vella va ser celebrada amb tots els honors per la seva claca: quan van arribar a Valls, a mitjanit, el trofeu va ser mostrat a la plaça del Blat amb castells. El dia 1 d’octubre, la colla va ser homenatjada per l’Ajuntament i va oferir el trofeu a la Verge de la Candela. De fet, setmanes abans, els rosats conscients de la importància de l’esdeveniment, ja havien engegat una campanya de suport entre els vallencs residents a Barcelona.

La premsa del moment se’n va fer un ampli ressò de la convocatòria, no tan sols els mitjans locals –lògicament atents a les seves respectives colles–, sinó també dins de la premsa generalista motivada per l’expectació creada –amb un gran nombre de públic– i pel fet de celebrar-se a la capital, un aparador indiscutible que el món casteller va saber aprofitar.

També la ràdio en va divulgar l’esdeveniment. A Valls, per la Candela del 1961, es va crear una emissora pròpia. El seu director, Octavi Roca, recordava que un dels programes que va tenir més ressò dins la curta historia d’aquesta primera etapa de Ràdio Valls va ser la retransmissió en directe d’aquesta primera convocatòria del concurs. Aquell dia, també Radio Nacional d’Espanya va radiar el desenvolupament de l’actuació.

L’aficionat vilafranquí Fèlix Cusiné, amb una total clarividència, hi va escriure un cop passada la jornada: “Aquest concurs a Barcelona que hem de desitjar i procurar es repeteixi, crec marcarà (si no l’ha marcada ja) una nova pauta en el desenvolupament de la castellística, donant-li més vitalitat i consistència”.

64

Segon Concurs, 1965

4 copia5 copiaVist l’èxit de la primera convocatòria, l’empresa Jorba-Preciados, que feia poc s’havia fusionat amb la madrilenya Galerías Preciados, no va tenir cap inconvenient en patrocinar una segona edició.

L’escenari i el moment van ser els mateixos: davant l’establiment i diumenge 26 de setembre, en plenes festes de la Mercè. El que va canviar va ser la major part del jurat, ja que tan sols hi va repetir l’industrial Antoni Pruna, al qual s’hi va afegir F. Recasens i J. M. Puigdomènech, a més dels representants de les colles.

Pel que fa a les agrupacions presents, l’únic canvi registrat va ser la desaparició de la Muixerra de Valls que va plegar l’any anterior. En l’aspecte de les construccions assolides cal registrar un enorme pas endavant vers el nivell de la convocatòria anterior: es va veure descarregar fins a tres vegades el 3de7 per sota (Vella de Valls, Nens i Nova de Tarragona), una torre de 7 (Vella de Valls) i dos 4de8  (Vella i Nens). Cal posar l’accent amb aquest parell de carros grossos, ja que l’any abans cap colla n’hi va fer l’aleta.

La Colla Vella vallenca va guanyar brillantment aquesta segona convocatòria completant d’una manera impecable els tres castells al·ludits: 3de7 per sota, torre de 7 i 4de8, un tercet que, en desaparèixer el 3de8 de les places, esdevindria la particular tripleta màgica durant moltes temporades; una tripleta que la pròpia Colla Vella encara no havia pogut assolir completar mai des de la època moderna.

Al seu torn, els vendrellencs anaven amb els ànims ben alts després de descarregar el quatre de vuit el diumenge abans. Desapareguda la Muixerra, la primera plaça era cosa de dos. Van caure amb la torre de 7 i en un bon intent de 3de8, però van deixar clar que la lluita per assolir el lideratge estava servida, a dins i a fora del concurs.

65

Tercer i darrer Concurs, 1966

La tercera edició es va programar per a diumenge 25 de setembre, seguint el model de les dues anteriors. Novament hi van ser convocades les sis colles existents en el panorama casteller, les mateixes que l’any anterior. Al jurat s’hi va produir un canvi: E. Gabernet va substituir F. Recasens. La premsa va apuntar que s’hi van congregar unes 20.000 persones, una xifra segurament rècord fins llavors. I és que l’èxit de les dues anteriors edicions van fer augmentar encara més l’expectació.

1 copiaEn el pla estrictament casteller els ulls estaven centrats, principalment, en el desenvolupament dels castells bastits pels vallencs de la Vella i pels vendrellencs. El sorteig previ, va decidir que sortissin primer els Nens, que van carregar el 4de8. La Vella, per la seva part, va sortir amb la torre de 7, que també va caure un cop carregada. En segona ronda, els Nens van completar el 3de7 per sota, mentre que els rosats queien després de carregar el 4de8. A la tercera mànega, els Nens van carregar la torre de 7 després d’un peu desmuntat fins a terços, un castell que no hi feien l’aleta des del 1958, mentre la Vella de Valls va encarar el tres de set aixecat per sota. En la darrera aixecada, un dels segons va quedar subjectat sota l’aixella; malgrat tot, el castell es va completar. El jurat el va donar per bo, però dins les files dels vendrellencs es va protestar intensament la decisió, ja que el consideraven invàlid. En aquell moment, ambdues colles havien fet els mateixos castells, però els vallencs se situaven en primera posició per la penalització del peu desmuntat de la torre de 7 dels Nens. Malgrat l’avantatge, la Colla Vella, en la quarta ronda, va enfilar el 3de8, i el va aconseguir coronar nou anys després del darrer. El concurs, doncs, novament anava a les vitrines de la Vella de Valls.

Per la seva part, els Nens del Vendrell van renunciar a recollir el trofeu que els atorgava la segona posició, com a protesta per la validació de l’esmentat 3 per sota.

La premsa del moment va recollir la polèmica amb frases com “la rivalidad entre Valls i el Vendrell alcanzó límites extradeportivos”. Tot aquest enrenou no va agradar gens als patrocinadors, els quals –segons ha deixat escrit Pere Català, un dels membres del primer jurat i coneixedor del tema– van decidir no convocar-ne cap més, car el seu propòsit –com a empresa comercial– era la publicitat i la promoció de l’establiment, però les batusses pròpies d’un concurs eren contràries als seus objectius.

Sigui com sigui, l’ambient casteller tornava a estar viu. L’any següent, els Nens del Vendrell van replicar als vallencs en forma de pilar de 6 –segons la taula de puntuacions d’aquests tres concursos, era el castell més valorat de tots–, que van carregar a finals d’any en pròpia plaça per primer cop des de l’època moderna. I, a partir d’aquí, el duel Vella-Nens va donar una nova i vibrant embranzida que va permetre veure castells mai assolits al segle XX.

I, pel que fa als concursos, al dos anys després, el 1968, Vilafranca va agafar el relleu convocant les seves Anxanetes de Plata pel mateix dia de Sant Fèlix, 30 d’agost. Però, com s’acostuma a dir, això ja es una altra història…

66

BasesBases:

* Descompte del 10% pels castells carregats.

* Puntuaven els tres castells més valorats.

* El format era tres rondes, amb la possibilitat de repetició per cada ronda més una quarta.

* Als castells assolits en la quarta ronda se li descomptaven 5 punts.

* Descompte del 10% si l’enxaneta no baixava pel costat oposat al de pujada (1964) o 5% (1965).

* Descompte d’1 punt si el castell era desmuntat un cop col·locat els segons.

* Descompte de 10 punts si el castell era desmuntat un cop col·locats els terços.

PERE FERRANDO I ROMEU

Foto 1: La canalla de la Colla Vella al Concurs de Can Jorba de 1964

Foto 2: 5de7 dels Nens del Vendrell

Foto 3: 2de7 de la Colla Vella (1965)

Foto 4: 3de8 de la Colla Vella (1966)

Articles relacionats:

Quan la Colla Nova trencava fronteres

Gent del camp, gent del llamp

Fer història, però quedar segons

Articles relacionats

Més de l'autor