La torre no és ni un castell ni un pilar

DSC_7898 copiaL’eterna discussió sobre el nivell de dificultat d’un castell té cada any nous elements de judici. Els objectius anunciats per la colla universitària dels Arreplegats m’han fet reobrir l’anàlisi. La comparació del grau de dificultat entre un castell i un altre, té molt a veure amb la colla que els ha d’executar. Tan sols a nivell global i estadístic, podrem treure conclusions més o menys genèriques, però no aplicables en tots els casos. En els castells entren en joc moltes variables; algunes particulars i d’altres compartides. És evident que en estructures com el pilar o la torre pot tenir molt a veure la destresa o la morfologia atlètica dels castellers, però hi ha altres elements a tenir en compte.

Quedem-nos en el cas de la torre, un castell al qual no hi poden optar tots els castellers de tronc. Com passa als pilars, gairebé és exclusiu. Exposo alguns casos on la torre pot generar dificultats, que posen en qüestió el que fins ara sosté la lògica de la taula de punts: l’ordenació dels castells per dificultat.

Quins factors alteren el nivell de dificultat d’una torre?

La canalla:

Els Arreplegats estan preparant el seu primer 2de7 sense folre. Fins ara al món universitari la torre de 7 s’ha fet amb folre. Hi ha arribat abans el 4de8 convencional, més valorat, que no la torre. La mida del pom de dalt ha estat determinant per pujar un pis natural aquest castell. Es dóna la circumstància que el 2de7 universitari podria fins i tot arribar el mateix any del primer atac a un castell de 9 convencional per part d’una colla universitària. Tot i que la diferència entre un 4de9 amb folre i un 2de7 és més que evident.

Curts d’efectius:

Fora de l’àmbit universitari també és produeixen excepcions que qüestionen la norma. La Colla Joves Xiquets de Valls va coronar el fràgil 2de8 sense folre la temporada passada; en canvi, no va ser capaç de realitzar el 2de9 amb folre i manilles. És evident la major dificultat tècnica de tronc del 2de8 sense folre, però en canvi va ser conquerit pels vermells en una diada fora de casa. En canvi, el 2de9 amb folre i manilles se’ls va ensorrar el dia de la Firagost a Valls, van recular i no van poder salvar l’esllavissada. Aparentment una colla capaç de fer el 2de8sf no hauria de tenir problema per penjar un 2de7 dalt de les manilles, més quan la triple base l’han utilitzat per fer el pilar de 8. La manca d’efectius per poder fer proves determinants a assaig i per muntar un peu consistent a la plaça han fet que el 2de9fm sigui difícil per a la Joves.

No trobar l’alineació:

La Colla Jove Xiquets de Tarragona s’ha situat entre les millors colles del país gràcies a sovintejat la tripleta, dominar a plaer el 9de8 i el 5de9 amb folre, i coronar tres castells amb manilles (el 3de10fm, el pde8fm i el 2de9fm). La torre emmanillada, en canvi, els ha costat i només l’han carregat, tot i ser el gamma extra de menor puntuació. La Jove no ha trobat encara l’alineació ideal en el 2. L’any passat i l’anterior van completar un únic 2de8 amb folre i en van coronar un altre. Un curt bagatge per aspirar a dominar el 2de9 amb folre i manilles.

Aquest factors alteren la dificultat de qualsevol castell, però en especial el grau de complicació de la torre. Amb tot, la utilització de la xarxa als locals d’assaig ha fet més assequible el 2de7 i 2de8 amb folre a un bon grapat de colles. Ponderar tots aquest paràmetres es fa difícil i les colles busquen especialistes per bastir la torre, una estructura a cavall de les peculiaritats úniques del pilar i les de la de la resta de castells convencionals. Potser per això els antics ja parlaven de castells, torres i pilars; separant les construccions en tres grans grups.

CARLES ESTEVE

Foto portada: 2de9fm dels Minyons de Terrassa a la Mercè el 2014
Foto 1: Torre de 9 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca a Mataró l’any 2007

Articles relacionats:

El 2de9fm: la porta de la gamma extra

Com fer el 2de8 sense folre

20 anys del 2de9fm de la Joves al Vendrell

És possible el pilar de 9?