“És el rigor…”

Lesions1La publicació d’un llibre de l’excastellera de la Jove de Vilafranca Nati Tapia en què relata la seva experiència arran d’una caiguda ha tornat a obrir la penúltima polèmica sobre la perillositat dels castells i el tractament sensacionalista i desmesurat que realitzen alguns mitjans de comunicació quan aborden les caigudes o les lesions en els castells. El darrer cas ha estat el de Josep Cuní al programa 8 al Dia, de 8TV, que ahir va entrevistar l’autora del llibre i va sotmetre el tema a la frivolitat d’una tertúlia en què els opinadors –i el mateix conductor– van evidenciar un profund desconeixement del tema tractat i van abusar dels tòpics sense cap fonament informatiu ni el necessari contrast.

D’entrada, una obvietat: tothom és ben lliure de publicar la seva opinió en els formats que consideri oportuns. També en un llibre, tot i que probablement si la lesió que hagués tingut aquesta excastellera se l’hagués fet en bicicleta difícilment ho hagués traslladat a una edició. La segona obvietat és que els mitjans de comunicació són ben lliures de tractar els temes que, informativament, considerin més oportuns per a les seves respectives audiències, sempre que –i això ja no és una obvietat, sinó una exigència deontològica– ho facin amb els criteris d’objectivitat, rigor i anàlisi intel·lectual necessaris; tot i que probablement si la lesió de l’excastellera autora del llibre hagués estat d’una caiguda de bicicleta difícilment l’haguessin convidat a una entrevista televisiva i l’haguessin sotmès a una tertúlia on l’únic que val és opinar, independentment de si es disposa de la suficient informació per fer-ho.

Lesions2Aquest episodi no és el primer ni probablement l’últim que pateixen els castells sobre la manca de rigor de bona part dels mitjans a l’hora d’abordar les caigudes castelleres i les possibles lesions que se’n puguin derivar de manera excepcional. Els qui fa anys que ens movem en l’ofici estem avesats a haver de gestionar amb el redactor de torn del diumenge (o, fins i tot, amb algun càrrec superior) el sobredimensionament informatiu que es fa les caigudes. De vegades, fins i tot, és el mateix periodista que elabora la informació que, fent ús d’un desconeixement profund del que escriu, opta per orientar l’article sobre l’anècdota de les caigudes, que no han tingut cap transcendència més enllà d’alguns cops i que les colles que les han patit no han aconseguit el que s’havien proposat. Hi ha casos recents, fins i tot en diaris d’àmbit nacional, que van optar per prescindir de cronistes entesos i substituir-los per aprenents de l’ofici. És un tema recurrent, que fa anys que dura i que no hem estat capaços –ni cronistes castellers, ni colles, ni, per tant, el conjunt de l’univers casteller– de redreçar-ho correctament. Si bé és cert que en l’accident de Mataró de fa nou anys s’hi va estar a prop, ja que probablement sigui dels episodis negatius de la castellística tractat –llevat d’algunes excepcions– amb més rigor informatiu.

Lesions3El senyor Cuní és ben lliure de ser tendenciós en la informació castellera, com ho va demostrar ahir en l’orientació de l’entrevista i ha reiterat avui acceptant la rèplica de la CCCC i donant la veu al responsable mèdic de l’organisme, Dani Castillo, que hi ha acudit a defensar més que no pas a exposar. L’atac a la suposada manca de llibertat d’expressió en l’entorn casteller al qual s’hi ha referit Cuní en el seu programa d’avui reitera la tendenciositat (IEC: “Que mostra o implica tendència cap a determinats fins”) del seu tractament informatiu. Però el que és més greu és que posa els castells en l’objectiu d’una pretesa i malintencionada actuació situada als marges de la llibertat de pensament i d’expressió, com ha insistit a subratllar avui arran les reaccions expressades per desenes de castellers a les xarxes socials pel tractament de la infomació en el seu programa i per la intencionalitat de l’autora del llibre. Només li ha faltat comparar els castellers amb els gihadistes, ara que alguns s’avenen a determinades bestieses.

Aquí ningú no parla d’amagar les caigudes i passar-les pel sedàs del silenci. Aquí ningú no parla de negar l’evidència que mostra que els castells tenen un punt de risc, que tots els castellers coneixem perfectament. Aquí ningú no parla de dibuixar una realitat diferent a la què és.

Precisament, per això, perquè volem mostrar la realitat de manera transparent, no ens cansarem mai de denunciar el periodisme que aborda els castells i les seves caigudes sense l’imprescindible rigor informatiu i la necessària capacitat d’anàlisi i interpretació que aporta el coneixement i la lectura objectiva de les dades. I el que no acceptarem de cap manera és la pretesa superioritat intel·lectual de qui en fa un ús abusiu d’aquestes mancances. Potser ara que som en campanya electoral és un bon moment per recordar la frase que Bill Clinton li va clavar a George Bush a les presidencials nord-americanes del 1992: “És l’economia, estúpid”, perquè no s’havia adonat d’on era el debat real. És de rigor, del que parlem.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Josep Cuní intervenint a 8 al Dia, avui

Foto 2: Nati Tapias, al programa 8 al Dia, ahir

Foto 3: Dani Castillo, director científic de la CCCC, al mateix programa, avui

Articles relacionats:

Quines colles cauen menys?

Un protector cervical per als components de la pinya?

La llenya val 5.000 euros

No caure té premi, també econòmic

Quan els objectius s’assoleixen de ple

 

2 comments

  1. Pingback: Més segur del que sembla | RevistaCastells.cat

  2. Wow, superb blog layout! How long have you been blogging for? you made blogging look easy. The overall look of your website is wonderful, let alone the content! bkaaeddcdgfgdckb

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *