Hi ha públic per a tantes actuacions?

Diumenge al migdia, una plaça pública del centre de Barcelona, el sol cau de valent. Hi actuen tres colles en excel·lent estat de forma, que planten alguns dels seus millors castells d’aquest inici de temporada. Es veuen torres de 7, 4de8, 3de8… una actuació que moltes localitats i els seus aficionats haguessin somiat no fa pas tant en les seves places. Però, aquí no hi ha públic. Pràcticament ningú, excepte els castellers de les tres colles, que amb les seves camises aporten color i grans castells, però no espectacle. Per què existeix l’espectacle si no hi ha espectadors?

XicotsSafaEl que va passar diumenge passat en un barri de Barcelona succeeix cada cap de setmana en un grapat de llocs de Catalunya. Les actuacions amb més castellers que públic són una constant, i les actuacions sense pràcticament públic també sovintegen cada cop més. Realment, les colles són plenament conscients de la fotografia que el món casteller envia a la resta de la societat amb places buides de gent?

L’espectacular creixement registrat pel món casteller en els darrers anys s’ha traduït també en un augment rellevant del nombre d’actuacions. En cinc anys són més del doble: de les 542 actuacions (o esdeveniments amb presència castellera, encara que sigui alçant un pilar de 4) del 2009 s’ha passat a les 1.168 de la temporada passada. Es tracta d’una dada espectacular, que posa de manifest la nova dimensió que han pres els castells: en aquests cinc anys s’ha saltat d’una seixantena de colles a prop d’un centenar. L’equació resulta senzilla: més colles equival a més actuacions i, per tant, més castells: l’any passat es va arribar a la xifra història de 12.038 construccions, més del doble de les de fa cinc anys. D’aquestes, 3.070 van ser castells de 7 en amunt, una xifra també històrica.

ActuacionsEl dilema que acompanya aquest creixement sense pal·liatius és si el conjunt de la societat està preparat per assumir tantes actuacions. És a dir, de la mateixa manera que es multipliquen els castellers creix exponencialment el públic interessat? El més lògic fóra pensar que sí, ja que la creació de colles arreu del territori és la lògica expressió d’una expansió natural del fenomen casteller, que estén la seva capacitat de seducció entre capes socials i territorials cada cop més àmplies.

Però l’altra pregunta que acompanya aquesta reflexió és què hi fan les colles per pensar en el públic quan programen –i executen– les seves actuacions? Realment el tenen prou en consideració? El tenen prou en consideració quan comencen les actuacions vint o trenta minuts tard o no aconsegueixen salvar les pauses excessives entre castell i castell? Però, sobretot, el tenen prou en consideració quan dissenyen la temporada?

CastellsLa millora generalitzada del nivell casteller –que abraça a les colles punteres però també a les grans, les mitjanes i les petites– ve acompanyat de la programació de calendaris cada cop més exigents i intensos. Quan els respectius equips tècnics de les colles programen, a finals de cada any, el calendari de l’exercici següent ho fan omplint els caps de setmana de les actuacions indispensables per a cremar passos necessaris. És una exigència tècnica. La pura lògica de l’evolució. Per arribar a determinats objectius, abans cal haver-ne executat altres d’inferiors, no només al pati d’assaig, sinó també a plaça, amb el que comporta l’escenificació, els nervis i la litúrgia d’una actuació.

Aquesta exigència tècnica es tradueix –en la pràctica totalitat de colles– en la invenció de noves actuacions, que no responen a cap criteri festiu, social ni històric, sinó estrictament tècnic. Cal actuar més per assolir determinats objectius. Cap colla se’n salva.

La pregunta és, doncs, si els barris i poblacions respectives estan preparades per assumir un consum tan elevat d’actuacions. I la resposta, segons tots els indicis, és negativa. La fotografia de diumenge a Barcelona és evident. Però no només s’expressa a la Zona No Tradicional, sinó que aquesta imatge es reprodueix –en major o menor grau– en el cor mateix de l’essència castellera. A Vilafranca, per exemple, és difícil veure la plaça plena si no hi actuen els verds. És més, resulta difícil veure-la plena si no és Festa Major o Tots Sants… on, per cert, bona part del públic (la majoria?) són castellers d’altres colles. I com aquests casos, probablement se’n trobaran a totes les localitats sense excepcions.

Però seria injust –i rotundament fals– afirmar que a les colles no els preocupa aquesta situació. El món casteller està ple de casos de localitats (o colles) que han fet mans i mànigues per evitar que es reprodueixin imatges on l’únic públic són els castelleres de les altres colles i els grallers. En són exemples la tria dels espais més adequats, de les hores més recomanades, o de la millor ubicació en el calendari. I el cas recent de Tarragona –en què les quatre colles i l’Ajuntament s’han posat d’acord per establir un protocol que redueixi la durada de les exhibicions– constitueix un exemple interessant, si bé caldrà veure enguany el grau de compliment que se’n deriva.

El problema és que el bosc no deixa veure l’horitzó. I el bosc avui en dia està dominat pel creixement tècnic més destacat que el món casteller ha viscut en els més de 200 anys d’història. És tanta l’energia i la fe que les colles dipositen en les seves lògiques ànsies per vèncer fronteres i assolir noves fites que entremig s’està perdent una part fonamental del tauler, com és l’aficionat. Sense aficionat –sense espectadors– no hi ha castells, malgrat que les colles siguin cada cop millors.

SANTI TERRAZA

Foto 1: 3de8 dels Xicots de Vilafranca, diumenge passat a la Festa Major del Fort Pienc (Barcelona)

Imatges 2 i 3: Evolució del nombre d’actuacions i castells en les últimes sis temporades (Font: CCCC)

Articles relacionats:

Tarragona posa hora als castells

Canvis tímida per millorar Sant Fèlix

Camí de les cent colles

Quines colles cauen menys?

3 comments

  1. Pingback: La Jove ja passeja la tripleta | RevistaCastells.cat

  2. Pingback: Els castells a l’antiga i la durada | RevistaCastells.cat

  3. Pingback: Diades tedioses | Gràcia castellera

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *