El cicle verd continua

_FMP6380 copiaL’any passat, després de firmar el seu millor inici de temporada, els Castellers de Vilafranca van presentar algun petit dubte en el resultat de les primers execucions superiors al 3de9f: el pilar de 8 amb folre i manilles plantat a Altafulla va quedar en només carregat; al 9de8 de l’endemà a Tarragona es va despenjar un aixecador, i la torre de 9 amb folre i manilles de les Santes va quedar en intent. Alguns –probablement amb més ganes que sentit comú– es van afanyar a qualificar el moment dels verds com “fi de cicle”, malgrat que a 31 de juliol presentaven uns números més complets que els de l’exitosa campanya del 2013 en la mateixa data.

Un any després, ningú no en dubta de l’excel·lent moment de forma que exhibeixen els verds, malgrat no haver estat els primers a descarregar gamma extra, ni tenir anotada la millor actuació de l’any, ni ser els que acumulen més construccions superiors al 3de9f, tres consideracions que els de Vilafranca estaven acostumats a mostrar des de començament fins a final de temporada. Els verds, que ningú no en dubti, estan realitzant el millor inici de temporada de la seva història. La diferència és que han de repartir el protagonisme amb altres colles que també han iniciat el curs de manera immaculada.

Però als de Vilafranca els va aquesta situació. Els agrada i els motiva. Si no hagués estat per l’excel·lent inici de campanya dels Minyons no portarien dues torres de 9 amb folre i manilles ni haguessin fet dos pilars de 6 simultanis el mes de maig ni s’estarien plantejant el 3de9 amb folre i agulla per a les Santes. Els de Vilafranca han estat massa anys acostumats a batre’s només contra ells mateixos i la història. I ara, ho fan –com molts anys enrere– amb altres colles punteres. Rivalitat sana, però rivalitat amb tot el que implica.

verdsCap colla té un nivell de competitivitat tan elevat com els de la capital del Penedès. Als Castellers de Vilafranca els agrada guanyar sempre, sigui quina sigui l’actuació on van. Aquest cap de setmana ja n’han fet gala a Altafulla i Torredembarra, on han volgut demostrar un punt de superioritat –si més no, en els resultats– davant la Colla Vella i la Jove de Tarragona, respectivament. I ara tenen al cap les Santes, on per tercer any consecutiu coincidiran amb els Minyons. L’any passat, verds i malves van mantenir un frec a frec i per a l’actual curs els del Penedès ja tenen en cartera construccions que, en cas de poder resoldre-les totes amb èxit, també els permetria sortir de plaça amb un expedient superior al dels seus rivals: a més de la torre de 9 i el pilar de 8 emmanillats, podrien abordar el 3de9 amb folre i agulles si els assaigs els acaben de donar bons resultats.

El full de ruta de Pere Almirall preveu arribar a Sant Fèlix amb més gamma extra que mai. Les ganes que enguany han posat en la torre de 9 amb folre i manilles així ho acredita. A punt de fer vint anys de la primera assolida, la torre de 9, a més de ser un dels castells bandera dels del Penedès, pot ser enguany una construcció amb la que marquin la diferència en més d’una actuació, com ja va passar dissabte. De fet, diumenge tornava a entrar en els plans de la Tècnica, però a Torredembarra no van reunir el mateix nombre de camises que a Altafulla (i amb la Jove no hi tenen el mateix nivell de col·laboració als peus que amb els Xiquets). En aquest sentit, Vilanova, la Bisbal o l’Arboç podrien ser places que enguany tornessin a veure les manilles de la torre.

Per la seva part, el 3 amb l’agulla, que l’any passat van completar en quatre ocasions –i que a hores d’ara és l’única colla que el fa–, també es perfila com un dels recursos dels vilafranquins en les diades més competitives. “Si nosaltres fem el 3 de l’agulla, ells ja poden fer el 5”, se sent al Figarot.

Pere Almirall, a més, va rebre divendres una bona i inesperada notícia, com el retorn de Juan Antonio Sñanchez, Tonet, de baixa per prescripció mèdica. Tonet, un fixe al quart (de castells de 8) dels verds des de fa més de vint anys torna a enfaixar-se no pas per a pujar a tots els castells, sinó a la torre de 8 sense folre. La seva baixa havia generat preocupació a la Tècnica vilafranquina, malgrat que el seu substitut ja ha evidenciat unes bones sensacions i futur prometedor (a hores d’ara, els verds ja han fet tres torres de 7 netes fins aixecador i una dotzena de torres de 6 netes amb el tronc del quart en amunt).

On ho tindrà més difícil Almirall, però, és en el 4de9 sense folre. L’any passat ja no el va poder descarregar com va fer 2013 (en què va completar-ne dos). Les baixes de dos quarts (Joanet Cuyàs i Pol Miralles) van ser un preu excessiu, al qual enguany cal afegir-se la de Tonet, que faria la torre però no el 4. Canviar tres quarts d’un 4de9 sense folre més que un repte és una quimera.

Els Castellers de Vilafranca havien de ser rebuts demà pel president de la Generalitat, Artur Mas, en una recepció oficial a Palau, però la trobada s’ha ajornat aquest mateix matí per raons d’agenda del president en plena confrigiració de la llista per a les plebiscitàries del 27 de setembre. Es tracta d’un acte institucional perseguit pels vilafranquins de fa temps per il·lustrar que la primera autoritat del país reconeix també els registres i trajectòria d’una colla que ha marcat bona part de la història recent del fet casteller.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Peu de l’intent de 4de10 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca l’1 de novembre de 2013 (Foto: Fèlix Miró)

Foto 2: Torre de 9 amb folre i manilles dels verds, dissabte passat a Altafulla

Articles relacionats:

Els verds pugen el llistó

El diàleg entre Minyons i verds

Immensos Minyons, fantàstics verds

El nou ordre casteller de les colles punteres

La fi de la Història castellera

1 comentari

  1. Pingback: ‘Només’ torre de 9 i pilar de 8? | RevistaCastells.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *