IniciPortadaI si plega un terç?

I si plega un terç?

-

CM3de8No hi ha pitjor mala notícia per a un cap de colla que no poder comptar amb un casteller de tronc habitual. Ja sigui per lesió, feina, maternitat o cansament personal, la baixa d’un habitual de les alineacions acostuma a ser rebuda com un gerro d’aigua freda pel cap de colla i responsables tècnics. “I ara, què faig?”, s’acostuma a preguntar el cap de colla un cop veu que no hi ha possibilitat de revertir la situació.

Això és el que li ha passat als darrers caps de colla dels Capgrossos de Mataró, la colla puntera que en els últims anys s’ha vist més obligada a modificar les seves alineacions habituals per raons imponderables. Però, de fet, amb major o menor tendència, aquesta situació es reprodueix cada any en la pràctica totalitat de les colles, tant les grans com les mitjanes o les petites.

El cas dels Capgrossos és, probablement, el més simptomàtic. En els darrers anys, una desena de castellers de tronc han causat baixa. Les raons són múltiples i variades i no responen a cap motiu en concret: en algun cas, ha estat per baixa maternal; en altres, per feina; en alguns més, per canvi de lloc de residència; mentre que en un grapat, per la lògica necessitat de modificació de les preferències personals o simplement girar full al que ha estat una activitat a la qual se li ha dedicat una prioritat absoluta, com requereixen els components habituals dels troncs. La generació de castellers dels de Mataró que durant un temps va meravellar tothom per les seves elevades prestacions i rigor tècnic (qui no recorda aquelles construccions dels Capgrossos de fa una dotzena d’anys que no es bellugaven ni mig mil·límetre?) ha quedat reduïda a la mínima expressió. L’èxit de la torre de 9 amb folre i manilles de l’any 2010 va ser, de fet, el punt d’inflexió. Un cop assolida la fita, alguns van considerar que ja no podien mantenir el nivell d’entrega física, mental i personal que requereixen els castells de nivell per als components d’un tronc.

tonetL’actuació dels Capgrossos diumenge passat a Terrassa evidencia aquesta situació, a la qual cal sumar tres inesperades i doloroses caigudes d’inici de temporada, que encara han condicionat més el programa. El Tècnica dels de Mataró ha hagut de fer mans i mànigues per a dissenyar les seves alineacions. Per exemple, el terç de la rengla del 3de8 (l’únic castell de 8 que van fer a Terrassa) no era un habitual en les alineacions dels últims anys. A la torre de 7 s’han vist obligats a tornar a recuperar un terç que volia donar pas a noves apostes, mentre que el pis de quarts també s’ha hagut de refer. El 4de8, per exemple, el van haver d’aparcar diumenge a l’espera de rodar noves posicions que han hagut de readaptar.

També el cap de colla de la Joves, Jaume Galofré, Galu, s’ha vist obligat a agafar el bisturí per intervenir una de les parts més complicades d’un tronc: el quart de la rengla del 3 i el 5de8 i habitual a tots els castells, Miquel de Haro, estarà de baixa uns mesos a causa de la caiguda del 3de9 amb folre de Sant Joan. La Joves disposa d’amplis recursos tècnics a les seves files per suplir posicions, però la de De Haro és de les més complicades per les enormes prestacions que aporta i l’experiència acumulada. A això se suma que ja enguany ha estrenat un quint del 3de9f, que sense tenir a De Haro al costat necessitarà un recorregut més llarg. Galofré ja va encarar l’inici de temporada amb la necessitat de substituir una dos clau en les construccions de l’any passat i la baixa (provisional) d’Helena Llagostera, que podria recuperar en les properes setmanes.

I les mateixes prestacions que De Haro aporta a la Joves són les que Joan Antoni Sánchez, Tonet, ha tingut amb els Castellers de Vilafranca durant més de vint anys. Tonet enguany ha deixat d’assajar (i, lògicament, pujar) per raons de salut i Pere Almirall s’ha vist forçat a readaptar les seves alineacions. Per als castells de 9 i la gamma extra bàsica (tde9fm, 4de9fa, 3de9fa…), els verds tenen recursos suficients per a reposicionar les peces. Per als castells superiors (especialment la torre de 8 sense folre), caldrà veure l’evolució. La baixa de Tonet se suma a la d’un segon clau (tot i que intermitent a la colla), com és Jordi Colomera.

4de8aUn cap de colla que va començar la temporada amb dos problemes d’alineació –i greus– va ser Pau Camprovín (Castellers de Sants). El terç i el quart de la rengla, Miquel Bonet, Kelet, i Pol Batlló, van saltar dels castells per baixes mèdiques en tots dos casos. El cas del Kelet, a més, era més preocupant, ja que era també el terç del pilar. Però els de Sants acostumen a ser previsors i la substitució de dues peces claus va requerir temps, tot i que tampoc excessiu, ja que en el segon tram de la temporada passada, Camprovín ja feia els 3de7 nets a l’assaig amb canvis en l’alineació. Enguany, el 3de8 no va trigar en arribar, tot i que el 5de8 s’ha fet esperar i, en principi, no figura en els plans de l’actuació de dissabte dels borinots, la darrera abans de les vacances. El pilar, en canvi, ha començat a donar fruits.

A la Jove de Tarragona, per la seva part, hi ha un rostre habitual durant anys que enguany no es veu als castells, el Fibra, que ha deixat de pujar per voluntat pròpia. Aquesta baixa ha fet moure algunes peces del 5de9 amb folre, amb terços que han canviat de posició. Els liles també han tingut alguna altra baixa al pis de sisens, que ja han cobert amb els amplis recursos que tenen al seu abast.

En canvi, qui disposa de tots els recursos de tronc de l’any passat és Guillem Comas, cap de colla dels Minyons de Terrassa, que no ha patit cap baixa de les seves alineacions més enllà dels canvis lògics el pom. Això li ha permès arrencar el 2015 sense veure’s obligat a cobrir peces claus i poder-se dedicar als objectius amb major intensitat. Els Minyons sí que van estrenar el segon del pilar de 8 de diumenge.

Una situació molt diferent a la que es va trobar l’any passat Manel Urbano, quan a començament de temporada va patir tres baixes claus en les seves alineacions, ja que totes tres eren al mateix pis: al terç (de castells de 8). El nou escenari va obligar a intensificar els treballs en castellers habituals als troncs, però que havien d’estrenar posicions compromeses. A final de temporada, Urbano va considerar, fins i tot, que aquest greu escenari li va obrir les portes a treballar amb alguns castellers que vana acabar resultant crucials en els èxits del darrer tram.

SANTI TERRAZA

Foto 1: 3de8 dels Capgrossos de Mataró, diumenge passat a Terrassa

Foto 2: Al centre de la imatge, Tonet, quart habitual dels Castellers de Vilafranca, celebrant el 4de9sf dels verds al Concurs de 2012

Foto 3: Pilar de 6 dels Castellers de Sants, a la diada del Pla de la Seu, dissabte passat

Articles relacionats:

El terç de la rengla

Els Capgrossos dissenyen mantenir-se a la gamma extra

La darrera prova

 

Articles relacionats

Més de l'autor