La darrera prova

tde9Els èxits dels Minyons de Terrassa i dels Castellers de Vilafranca d’aquest cap de setmana han estat precedits per fites particulars als respectius darrers assaigs. Els objectius de totes dues colles per afrontar-se a reptes de primer relleu (els malves per a descarregar un castell que feia nou anys que no completaven o un pilar mai culminat a aquestes alçades, i els verds en plantar un gamma extra tres setmanes abans que els millors anys) van animar els caps de colla a confirmar les seves previsions amb proves d’alçada.

Els Minyons van fer pujar dijous els dosos del 5de9 amb folre fins les esquenes dels sisens. Dissabte abans, ja havien clavat també la prova amb sisens. Al pilar de 8 van alçar la construcció fins el dos i al 3de10 amb folre i manilles finalment descartat van posar sisens. Els Castellers de Vilafranca, per la seva part, van posar divendres els dosos a la torre de 9 amb folre i manilles, un pas que mai abans no havien realitzat en un assaig.

Tant Guillem Comas (cap de colla dels Minyons) com Pere Almirall (dels de Vilafranca) van realitzar aquestes proves com a pas definitiu per a confirmar les bones previsions que apuntaven els assaigs de tots dos castells. Aquestes proves tenien el doble objectiu de situar pràcticament tot el pes de la construcció a dalt per a mesurar la seva execució i mides i, al mateix temps, reforçar la confiança entre el conjunt de la tropa. Eren els primers gammes extres de la temporada i els interrogants, quan s’obre la caixa, mai no acaben de desaparèixer. L’encert de tots dos caps de colla amb les seves respectives proves avalava la feina realitzada en els mesos anteriors.

Ja l’any passat, quan va entrar com a cap de colla dels Minyons, Comas va optar per imprimir un punt superior en la intensitat dels assaigs. Metòdic i rigorós, el dirigent dels malves és partidari de realitzar, 5de9fen ocasions, una segona prova a la construcció de major compromís, amb l’objectiu de corregir alguns aspectes i reforçar el treball tècnic. El mateix dijous va enlairar el 5de9 amb folre dues vegades: una fins a sisens i l’altra amb els dosos darrere l’esquena dels sisens. La segona prova li va permetre corregir elements de la primera. Aquest sistema ha suposat que els assaigs de Minyons ampliïn el nombre de proves en relació a anys anteriors. Dijous, a més de les proves dels castells que finalment van anar a plaça i del 3de10fm, també va realitzar el pilar de 7 amb folre sencer.

La dinàmica de realitzar castells sencers a l’assaig va adquirir un nou relleu en la segona meitat dels anys noranta amb el cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Francesc Moreno, Melilla. L’emblemàtic dirigent dels verds va incorporar l’execució de castells sencers al assaigs com a pas previ a l’atac a la construcció superior. Fins aleshores, al Figarot resultava inusual fer, per exemple, una torre de 8 sencera a l’assaig. Diferents caps de colla van acabar adoptant el mètode Melilla.

L’opció de pujar el castell sencer fins a dosos –o fins a setens si es tracta d’un 3de10fm– també és una pràctica que alguns caps de colla utilitzen en els seus guions. Per a Pere Almirall va resultar clau, en el darrer assaig previ a Sant Fèlix el 2013, col·locar el setens del 3de10fm dalt de tot. Va tenir un efecte més mental que tècnic, ja que el treball de preparació havia estat minuciós, més enllà de la darrera prova. A plaça, els verds van descarregar, per primer cop, el colós de 10, que tant havien perseguit.

L’any passat, la Colla Vella també va fer pujar els setens al 3de10fm abans de portar-lo al Concurs –on el van aconseguir coronar, catorze anys després de l’aleshores únic que tenien als seus registres–. Els setens no es van poder col·locar del tot perquè tocaven el sostre (vegeu la foto), però la prova va resultar exitosa.

En canvi, hi ha altres caps de colla que no consideren imprescindible col·locar la pràctica totalitat del pes a l’assaig, com Carles Ribes, de la Jove de Tarragona. Els liles fan pujar els sisens al 5de9f (enguany, Assaig3de10fmde moment, ja han posat quints), però no els dosos. De fet, al seu local del Cos de Bou, probablement tocarien el sostre, però quan han fet proves a plaça, com l’any passat abans de Sant Magí, també van mantenir la prova fins a sisens. Ribes considera que hi ha altres elements més rellevants a l’hora de determinar la viabilitat de les proves. En les proves de castells de 9, de fet, només col·loca els primers laterals, malgrat tenir la gent suficient per fer pujar el folre sencer. A les proves del 5de9f acostuma a posar-ne el segon, si bé no sempre és així. Per al cap de colla de la Jove hi ha aspectes en el treball del folre i l’encaix amb els terços que veu crucials. I els registres també li donen la raó.

La primera persona que va cridar “setens amunt!” va ser Marc Roura, cap de colla dels Minyons de Terrassa, l’any 1998. En el darrer assaig abans de Festa major –en què els malves van intentar, per primer cop, aquest castell– va fer pujar els setens, si bé no es van arribar a col·locar del tot. Amb una base formada per més de mig miler de persones, la prova dels setens va ser determinant per a validar el castell. A plaça, el 3de10fm va caure col·locant-se els dosos, però aquella mateixa temporada els Minyons esdevindrien els primers a descarregar el 3de10fm, una setmana després que els Castellers de Vilafranca dibuixessin l’aleta per primer cop.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Assaig de torre de 9 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca, al Figarot, dissabte passat (Foto: Josep Torreño)

Foto 2: Assaig de 5de9f dels Minyons de Terrassa al Raval del Montserrat, dissabte 27 de juny (Foto: La Torre del Palau)

Foto 3: Assaig de 3de10fm de la Colla Vella, al seu local, l’octubre del 2014

Articles relacionats:

La ronda silenciosa

Els Minyons trenquen registres

Immensos Minyons, fantàstics verds

La mare de totes les diades (les proves de Santa Úrsula 2014)

El 3de10 en el punt de mira

Objectiu: conservar el 3de10