125 anys de castells d’aficionats a Llorenç

 

Fer castells, una dèria antiga

Entorn al 10 d’agost, la Festa Major de Llorenç del Penedès compta amb una activitat singular en el món casteller: per la vigília de Sant Llorenç, la gent del poble aficionada als castells duu a terme una actuació que té lloc a la nit, després del correfoc i abans de la sindriada popular. Amb uns pocs assaigs previs, vestits amb roba de carrer i només amb un mocador casteller propi que els identifica com a grup, una cinquantena de persones alcen castells de 6 enmig de la gentada i l’ambient festiu que omple el carrer.

2008 (3)Aquesta raresa castellera enguany està de celebració: es commemora la primera referència escrita de l’activitat, apareguda a la premsa ara fa 125 anys. Concretament, el 16 d’agost de 1890, el Diario de Tarragona apuntava que “… habrá bailes públicos con orquesta, dulzainas, serenatas y xiquets, aficionados de la misma población”. Actualment aquest tipus d’actuacions puntuals es poden veure a molts pocs punts del territori, però a finals del segle XIX era un fet habitual, ja que els xiquets de Valls actuaven a moltes poblacions i després els aficionats locals intentaven, pel seu compte, fer castells.

Segons l’historiador Pere Ferrando, l’activitat està documentada a diverses poblacions del Baix Penedès, com l’Arboç, la Bisbal, Sant Jaume dels Domenys o Llorenç. La singularitat d’aquesta última població, explica Ferrando, és que no està documentada cap actuació prèvia dels Xiquets de Valls al poble. En aquella època, quan la colla vallenca es desplaçava a les places castelleres de les rodalies se servia dels aficionats de les poblacions de pas per ampliar la pinya i a vegades els troncs dels seus castells, fet que explicaria l’afició i els coneixements castellers de la gent de Llorenç.

2009 (2) copiaAquest aniversari enguany se celebrarà amb diversos actes al llarg de la Festa Major. Dues manifestacions destacables seran el documental i l’exposició, que volen explicar la història de tot aquest període, desconeguda pel món casteller i poc coneguda pels llorencencs i, fins i tot, per molts dels aficionats que actualment participen dels castells locals. El documental, produït pels mateixos castellers locals, compta amb les aportacions documentals de Pere Ferrando, amb el record dels qui van viure les actuacions esparses de mitjan s. XX i amb el testimoni de primera mà, vivencial i emotiu, de diverses generacions que han format part del grup al llarg d’aquesta última època. D’altra banda, l’exposició farà un repàs visual per tot el període de presència castellera a través d’articles de premsa antiga i d’imatges de les actuacions a partir dels anys 70.

Intermitència i presència des de 1980

L’activitat dels castells amateurs a Llorenç del Penedès no s’ha mantingut viva de manera ininterrompuda; se’n troben referències des de 1890 però es coneix que en diverses etapes, especialment durant la Guerra Civil i la postguerra, l’activitat va minvar molt. També se sap que durant unes quantes dècades actuaven dues colles, els del cafè de Cal Marçal i els de la Sala de Baix, que els primers anys van ser molt actius, com reflecteix aquesta nota de La Vanguardia del 9 d’agost de 1900: “el dia 12 del actual celebrará su fiesta mayor el pueblo de Llorens, con arreglo al siguiente programa: –Por la mañana las dos ‘collas de grallas’ recorrerán la población tocando alegres y típicas ‘matinadas’. A las ocho, los jóvenes, en dos bandos, empezarán á levantar los atrevidos ’castells de costum’; las campanas de la parroquia enseguida darán aviso a los fieles para asistir á los Divinos Oficios. A la salida, entre la algazara del gentio y el repique de campanas, recorrerá las calles del pueblo, siguiendo el curso acostumbrado, la procesión á la que concurrirán el tradicional ‘ball de bastons’, ’castells’ y demás comitiva…”.

Alguns actes de la Festa Major de Llorenç del Penedès –com a molts pobles del país–, a la postguerra, es repetien un any rere l’altre seguint un ritual que avui semblaria artificiós i postís, però que cal saber contextualitzar en aquell moment històric, quan la vila –dedicada exclusivament a l’agricultura– no superava els 850 habitants: “a las 22 h, Las Autoridades, Jerarquías y Guardia Civil, acompañados por la Junta de Obra de la Parroquia, vecindario, bastoners i Gralles ‘Puigpelats’ saldran de la Casa Consistorial (…) y juntos se dirigirán a la Iglesia celebrando seguidamente SOLEMNES VISPERAS…”. Els anys 1962 i 1963 trobem anunciat a continuació que “los Castellers” y aficionados del pueblo alzarán atrevidas torres y pilares”. Això demostra que, sols o acompanyats per castellers del Vendrell, la tradició castellera es va mantenir viva de manera intermitent.

La represa dels anys 70

A la darreria de la dècada dels 70 un grup de llorencencs entusiastes de la cultura local van decidir reprendre l’activitat que, uns més que d’altres, recordaven d’haver vist als volts del 9 d’agost al poble. Potser no hi ha, només, un únic factor que expliqui la represa dels castells el 1977. En aquells anys Llorenç del Penedès viu, també, el moviment de transformació que s’escampa per tot el país a causa del canvi de règim i que albira un futur millor i en democràcia. Els castells no són la conseqüència d’aquesta alenada de renovació i de canvi de la societat, però segurament en reben la influència ja que ben aviat la festa perd aquella pàtina corporativista i enllustrada i pren un aire fresc que es reflecteix en tots els àmbits: nou disseny del programa de la Festa Major, esclat d’actes públics al carrer amb la cercavila, grups d’animació, sindriada, castells, sardanes, ball, etc.

2009 copiaÉs en aquest context que el 1975 es crea una Comissió de Castells que va fer possible les actuacions dels Castellers de Vilafranca (1975) i la Colla Joves Xiquets de Valls (1976). Aquesta Comissió va contribuir, també, a avivar l’interès per recuperar els castells locals. Els impulsors d’aquesta iniciativa van renunciar a repetir la fórmula d’anys anteriors –que consistia en una actuació dels Nens amb la col·laboració o la participació d’aficionats del poble– perquè aquest model s’havia deteriorat a causa de l’escassa ordenació dels Nens i la falta d’efectius.

En la preparació dels castells amateurs d’aquells primers anys de represa hi van contribuir especialment els castellers veterans de Llorenç que formaven part activa dels Nens del Vendrell, com l’Anton Viñas (Ton Vador), el Fernando Cunillera i, particularment, el Joan Fontanals i el Francesc Miquel (Cisco Miqueló). A més, el fet que la composició de l’estructura dels castells comptés amb un gran nombre de falconers va facilitar molt plantar amb èxit les primeres construccions de 6. Les actuacions d’aquesta última etapa iniciada el 1977 es van continuar fins el 1982 i, llevat de l’actuació esparsa de 1986, no es van reprendre fins el 1993. De llavors ençà els aficionats no han faltat més a la cita de Sant Llorenç vestits de carrer, amb faixa i el mocador de costum preparat expressament per a l’ocasió.

Els mitjans de comunicació han fet un ampli ressò de la singularitat dels castells de Llorenç del Penedès, a vegades potser amb un excés d’efusió, però això no ha minvat el caràcter discret, eminentment festiu, integrador i participatiu dels castells del poble. Aquest reconeixement es va plasmar públicament de la mà del món casteller a Valls quan van ser premiats en la Nit de Castells 2014, que organitzen la Revista Castells i l’Ajuntament de Valls.

Tota la graduació de castells de 6

A finals dels anys 90 el grup de castellers aficionats era bastant nombrós; comptava amb molts falconers i castellers llorencencs actius del tronc dels Nens del Vendrell que, a més, vivien amb passió la singularitat castellera de la vila. Això va permetre que els castells bàsics de 6 es veiessin sempre a plaça i fins i tot es va consolidar la torre de 6. També, l’any 97, es va descarregar el pilar de 5 després d’uns quants anys d’intentar-lo i es van portar a plaça castells a l’antiga com el 8de6 (format per un 4 i dues torres adjacents, amb un pom a cada part) o el 5de6 a l’antiga. Cada nou castell que s’intentava era un repte de pensar com s’estructuraria la pinya, com calia situar els poms o quina tècnica aniria millor al tronc.

Per últim, a finals dels 90 es va atacar el 3 de 6 aixecat per sota, que va necessitar uns quants anys d’intents, caure i tornar-hi, per esdevenir finalment un clàssic de l’actuació de la vigília. La bona forma s’ha anat consolidant i, actualment, tota la gamma de 6 pisos s’ha aconseguit amb èxit; però si una cosa caracteritza l’actuació del dia 9 a Llorenç és el tret aficionat que desprèn. Els troncs i les pinyes dels castells compten amb castellers actius però també, sempre, amb adults i canalla del poble que només s’hi animen un cop l’any, per la Festa Major. Això permet veure castells com els d’abans, a vegades amb males mides, gent que no acaba de tenir la posició, canalla que rebrega quan s’enfila, alguna caiguda… I un ambient a plaça que fa vibrar tant el públic com els actuants.

Aquest any la cita amb la vigília de Sant Llorenç cau en diumenge, moment en què els aficionats locals tornaran a posar-se la faixa per ser castellers per un dia. I aquest any, a més, ho faran d’aniversari.

ALBA VINYES LASSO / PAU MITJANS FIGUERAS

Foto 1: Xavier Inglçes dirigeix el peu a l’actuació del 2008

Foto 2: 8de6 l’ano 2009

Foto 3: 3de6 pers ota l’any 2009

Fotos: Montserrat Lasso

Articles relacionats:

La gent del poble fa castells a Llorenç

La cita de Llorenç viu un gran moment

Quico Pino, els Aficionats de Llorenç i la Muixeranga, premis Castells 2014

Les places ‘sancta sanctorums’?