Els vells ‘rockers’ del món casteller

Quico Pino, Manel Huguet, Gatsby, els germans Gormaz i Pere Orobitg són castellers que sembla que hagin pactat amb el diable. Incombustibles, respectivament, als troncs de Xiquets de Tarragona, Castellers de Vilafranca, Joves de Valls i Minyons de Terrassa, acumulen centenars de castells i experiències a les seves espatlles.

www.antonicoll.com

www.antonicoll.com

Mirar un castell dels Xiquets de Tarragona és veure-hi enfilar-se el Quico Pino, el casteller de tronc més longeu del món casteller. Enguany ha superat el mig segle pujant a les estructures dels de la camisa ratllada, on, a més, continua sent un titular indiscutible a tots els castells, fins i tot al pilar. “Hi va perquè és el millor”, afirma amb rotunditat el cap de colla matalasser, Roger Peiró.

La història castellera de Pino es remunta a quan ell tenia 4 anys (ara en té 55), i al barri de l’Ermita de la Salut de Tarragona dos pagesos, el iaio Piculí i el iaio Andreu, que eren de la Colla Vella de Tarragona, van reclutar cinc xiquets del barri. A partir d’aquí, va començar a fer d’aixecador i encara va arribar a cobrar alguna “propina” per pujar als castells. El que recorda amb més il·lusió és el gelat que els compraven a Ca l’Ambròs: “Per mi allò era el màxim”.

Quico-Pino-segon-de-genolls-per-lesquerre.-Foto-indeterminada-al-1970.-Autor-desconegut.-Arxiu-Xiquets-de-Tarragona

Al llarg d’aquest mig segle, Quico Pino n’ha vist i viscut de tots colors: des de la fusió de les colles Nova i Vella de Tarragona el 1970, passant pel naixement de la Colla Jove el 1979 i fins arribar a la consecució per part dels Xiquets de Tarragona del 2de9 amb folre i manilles la temporada passada. Té clar, però, que segueix fent castells perquè encara conserva “aquell pessigolleig” quan s’enfila a sobre d’algú. Segurament, un altre dels motius que expliquen la longevitat castellera de Pino és que comparteix afició i colla amb la seva família. Als Xiquets de Tarragona hi va conèixer la seva dona: la Pilar Borrero, filla del mític cap de colla Mariano Borrero i una de les primeres nenes castelleres del món casteller. I ara, els segueixen la seves dues filles: la Valèria i la Jordina, amb qui Pino ha arribat a fer el 4de9 amb folre.

Casteller de soca-arrel

Marc SerarolsPerò Pino no és l’únic vell rocker que veiem enfilar-se a les places. Manel Huguet, Gatsby, (1958) va entrar als Castellers de Vilafranca el 1985, quan ja en tenia més de 20. Abans havia estat membre dels Falcons de Vilafranca i havia format part, juntament amb l’excap de colla Lluís Esclassans, de la desapareguda Colla Jove de Castellers de Vilafranca amb qui “vam arribar a fer la torre de 7 i vam anar al Concurs de Tarragona”, recorda Huguet. Segurament, per aquesta experiència prèvia, de seguida va accedir als troncs dels verds, on ha pujat, exceptuant el pilar de 8, a pràcticament tots els castells de la gamma extra que han fet els vilafranquins, i que no són pas pocs. El 2011 va rebre el Premi Soca-arrel, que cada final de temporada lliura la colla vilafranquina.

Més enllà de la seva participació als troncs, Manel Huguet és des de la temporada 2012 sots-cap de colla dels verds. Un càrrec de responsabilitat tècnica que, en canvi, no ha ostentat mai Quico Pino, qui assegura que, malgrat la seva experiència, no s’ha plantejat mai ser cap de colla. “Per ser cap de colla s’ha de valdre, s’ha de ser bon parlador”, apunta.

Pino i Huguet són dos dels més veterans i regulars als troncs dels castells, tot i que hi ha altres noms, com els dels germans Gormaz a la Joves de Valls que també destaquen per la seva llarga trajectòria. En el seu cas, el Tomàs i el Fede estan vinculats a la colla vallenca des de la seva refundació –des de 1971 i 1975, respectivament–, i la temporada passada –amb 52 i 48 anys– van ser peces clau de castells com el 4de9 sense folre o el 5de9 amb folre. Tots dos, a més, han estat caps de colla de la Joves. Sense anar més lluny, Tomàs Gormaz –l’enxaneta del primer pilar de 5 de la colla l’any 1971– va ser el màxim dirigent tècnic des vermells la temporada 2014, i ja ho havia estat les temporades 99 i 2000. El seu germà també va comandar la colla de la camisa vermella ja fa una bona pila d’anys: les temporades 92 i 93.

gormaz1

De fet, Fede Gormaz és un dels protagonistes d’una de les llegendes de l’èpica castellera més recent, quan per Sant Fèlix 2005 va descarregar al terç un pilar de 7 amb folre que no havia assajat. Aquell any, la Joves va completar per Sant Fèlix una tripleta màgica i va decidir posar-hi la cirereta amb un pilar de 7 que va sorprendre, fins i tot, els castellers vermells.

Però malgrat la seva contrastada vàlua castellera, els germans Gormaz prefereixen anar deixant pas a les noves generacions de castellers de tronc. “L’any passat encara vaig pujar al 4de9 sense folre perquè faltava alguna peça; però abans de Santa Úrsula ja vaig fer debutar un altre casteller a terços per suplir la meva baixa. Amb 53 anys em sembla que ja ha arribat el moment de penjar la faixa com a casteller de tronc i deixar pas als més joves”, afirma Tomàs Gormaz.

El de Pere Claver Orobitg, dels Minyons de Terrassa, és també un altre dels rostres més coneguts del món casteller, ja que durant molts anys ha estat un casteller de referència de la colla egarenca, on ha ocupat una posició tan compromesa com la del terç de la rengla del 5.

L’Orobitg, com se’l coneix al món casteller, tot i ser de Sabadell, porta més de tres dècades vinculat als Minyons de Terrassa, on es va estrenar fent de segon als castells de 7 per acabar convertint-se en una peça clau de les estructures malves.
56608_452110763852_4979987_o

Tots ells configuren el grup de vells rockers, que, més enllà de les qualitats físiques que caracteritzen els castellers que s’enfilen al tronc, tenen i han tingut alguna cosa més. Una mena d’incombustible talent natural que ha fet que s’hagin convertit en “imprescindibles” en els troncs de les seves respectives colles. Un exemple d’estima i compromís cap a les seves entitats que, en un món tan canviant com l’actual, val la pena subratllar.

Fotos:

(Cdecastells), Arxiu dels Xiquets de Tarragona, Antoni Coll, Janet Roca, Marc Serarols, Documental Nosaltres, els Xiquets de Valls, Minyons de Terrassa.

RAQUEL SANS

Articles relacionats:

Quico Pino, 50 anys fent castells

Quico Pino, els aficionats de Llorenç i la Muixeranga d’Algemesí, premis Castells 2014

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *