Quatre cops de 10

IMG_9452 copia 2El colós ha tornat de nou i ho ha fet per la porta gran. El 3de10fm de Minyons confirma la colla malva com els reis del castell de 10. Amb quatre descarregats (i quatre coronats) tenen el registre més complet, així com el més admirat. La gesta dels malves per Sant Fèlix suposa que per primer cop una colla descarrega el 3de10fm en dues temporades seguides. Aquest èxit se situa al nivell del que van assolir els Castellers de Vilafranca fa dos anys, quan en van descarregar dos en una mateixa temporada. Els dos 3de10fm de diumenge, a més, situen aquest castell, a l’espera del pugui arribar en els propers tres mesos del tram final de temporada, en les millors condicions per ampliar la seva llegenda: l’any passat es va coronar en sis ocasions i es va descarregar en una altra, el màxim històric d’aletes.

23Els Minyons havien treballat el castell de 10 en el primer tram de temporada amb la intenció de portar-lo a la Festa Major de Terrassa. L’èxit de l’any passat (un descarregat i un coronat), l’excel·lent inici de temporada i un acurat pla de treball tècnic i social va permetre que hi constés en els plans inicials per a la Festa Major. Però, finalment, l’equip que encapçala Guillem Comas va optar per aparcar-lo perquè li faltava un punt de cocció més. I és que la primera setmana de juliol és ben d’hora per a un castell d’aquesta magnitud. El 3de10fm no ha arribat mai abans de Sant Fèlix.

L’interrogant se situava en si els deu dies, cinc assaigs i dues actuacions que els Minyons tenien des de la seva tornada a assaig, el passat 19 d’agost, fins la diada de Sant Fèlix serien suficients per recuperar el 3de10ritme i aportar al castell la maduració que li faltava dos mesos abans. L’èxit de la plaça de la Vila confirma que les previsions i el pla de treball realitzat per la Tècnica malva tenia absoluta fiabilitat. Les tres setmanes que van separar la Festa Major de Terrassa de les Santes van permetre que el compàs entre Sant Pere i Sant Fèlix no fos tan gran. Tot i que el nivell de resposta als assaigs, com era previsible, no va ser el mateix que els dos grans compromisos de Terrassa i Vilafranca, els Minyons van mantenir un full de ruta que ha resultat plenament encertat. L’actuació de Mataró, en què els Minyons
hi van fer enguany dues construccions amb manilles, ha permès reorientar parcialment el calendari dels malves i, de retruc, que la tornada de finals d’agost sigui més exigent.

L’evolució dels deu dies de la rentrée dels Minyons van resultar claus per a l’èxit posteriorment consumat. A mida que avançaven els assaigs, la Tècnica hi veia més possibilitats. A la prova de dimarts 25 –en què es van posar els quints– se li va veure possibilitats reals; la de dijous –amb sisens– el van fer entrar en els plans de manera explícita i la de l’endemà divendres va ser la confirmació que hi creien de ple.

I la millor prova va ser que el mateix divendres van decidir que el 3de10fm seria el castell per obrir l’actuació. A Sitges, dissabte, es va posar a prova el guió, fent els castells de Vilafranca amb un pis menys i en el mateix ordre. El 3de9f, sòlid i estable com una roca, va presentar els seus credencials i demostrava, per a qui en tingués cap dubte, que la feina dels assaigs havia estat ambiciosa, rigorosa i efectiva.

Però dur el 3de10fm a Vilafranca té un altre handicap: la gent. Per a bastir una immensitat com aquesta es necessita una bona base. Girona, efectivament, és més 2,jpglluny que Vilafranca, però allà hi ha uns Marrecs i uns Capgrossos disposats a col·laborar amb el que calgui. A Vilafranca, llevat de l’acord tàcit amb la Joves, el peu ha de ser propi. Per aquest motiu, la Directiva dels Minyons va articular un pla per disposar al peu el màxim nombre de camises pròpies i de samarretes de simpatitzants. El fet que enguany la cita vilafranquina fos diumenge hi jugava a favor, però va resultar fonamental el treball social per portar el màxim nombre d’amics castellers possibles.

Segons els càlculs de la Directiva malva al voltant de 370 castellers d’altres colles van formar amb els Minyons a plaça. N’eren tants, que fins i tot alguns no s’hi van posar en cap de les quatre grans construccions que van bastir els egarencs. L’únic problema que va generar la immensa quantitat de peu propi va ser la seva distribució a plaça, ja que no va resultar concèntrica i en alguns segments sobraven cordons (a la part d’esquena a la resta de la plaça), mentre que en altres (en l’angle entre els verds i la façana de l’Ajuntament) anava massa just. Una dada il·lustra la gran quantitat de peu dut pels Minyons a Sant Fèlix: el dinar de la colla –òbviament, més alegre i festiu que mai– va servir 900 plats. Els números no enganyen.

Els de Terrassa van ser els primers, a començament dels noranta, a treure profit de la relació amb colles mitjanes i petites (la creació de la Diada de Colles del Vallès en va ser una bona prova) i ara han recuperat aquesta exitosa fórmula amb resultats encara millors. I és que com va dir una vegada un il·lustre minyó: “per fer castells cal descordar-se el cervell tantes vegades com la bragueta”.

SANTI TERRAZA

Foto 1: 3de10fm (Foto: Rafel Ferrer)

Foto 2: 3de10fm (Foto: Antonio Pérez)

Foto 3: 3de10fm (Foto: FM Vilafranca)

Foto 4: Assaig de dijous 27

Articles relacionats:

El Sant Fèlix més gran

Tornar a assaig

Els Minyons fan feina