“I tot descarregat!”

Foto 12-10-15 8 10 32Els Minyons de Terrassa van signar aquest diumenge una gran actuació en la flamant diada de la Nova Atenes. Els malves van descarregar els quatre castells plantejats, tres dels quals de gamma extra. Segons un piulada al perfil de twitter de la colla, va ser “la seva millor actuació històrica”.

És ben sabut que els malves defugen de valorar els castells amb punts i no calculen el valor de les actuacions a partir de la suma que genera la taula de punts del Concurs –esdeveniment en el que tampoc participen per diversos motius–. Així que la valoració de la diada d’aquest diumenge com la seva millor actuació de mai és a partir de criteris propis de la colla. Els Minyons valoren el conjunt de la diada i sobretot el fet de descarregar tots els castells. Per a ells, la seva actuació a la Nova Atenes queda per damunt de la del passat Sant Fèlix: primant el pilar de 7 amb folre descarregat per sobre del pilar de 8 amb folre i manilles carregat.

11/10/2015 Terrassa Nova Atenes 3de10fm 5de9f 2de9fm Pde7f
30/08/2015 Vilafranca Sant Fèlix 3de10fm 5de9f 2de9fm Pde8fm(c)

La radicalitat dels Minyons és prou coneguda. Sempre s’han mostrat en contra de puntuar els castells, no han acceptat mai la invitació d’anar al Concurs de Tarragona i van ser els primers de no admetre cap despenjament en un castell. Els de Terrassa han donat sempre com a tan sols carregat qualsevol castell en el que algun dels castellers de tronc o pom de dalt hagi caigut, ni que sigui un sol membre. El món casteller va adoptar aquesta mesura tot just fa quatre temporades i va ser inclosa com a norma en el reglament del Concurs. Fins aleshores, la caiguda de dos components del castell es considerava despenjament, i no alterava la consecució de la construcció. és a fir, si només queien l’aixecador i l’enxaneta, el castell es considerava descarregat.

pde7fDes dels Minyons de Terrassa també s’han escoltat veus de destacats castellers en contra de valorar com a èxit els castells tan sols coronats. La valoració de la diada de diumenge per sobre de la del passat 30 d’agost vindria a avalar aquest extrem, un fet contundent, i més, si arriba des del perfil oficial de la colla a les xarxes socials. Fa temps que s’escolten veus sobre la necessitat de matisar el valor de carregar castells i retornar a l’essència de considerar els castells com a assolits quan es completen. En aquest sentit, castellers de renom entre les files malves han dit la seva darrerament a les xarxes socials en aquesta direcció: Jaume Roset (que va ser director director científic i mèdic de la Coordinadora), Albert Carrillo (expresident de la Coordinadora i de la colla) o Lluís Mayolas (excap de colla). Aquesta tendència és creixent en altres colles.

La proposta de no valorar els castell que pateixen una caiguda després de l’aleta és valenta, com ho va ser el no acceptar els despenjaments. Hi ha raons òbvies que li donen sentit i arguments de caràcter històric que confirmen que l’objectiu sempre ha estat descarregar els castells. Recentment, el protocol del Concurs va introduir la possibilitat de provar de nou un castell coronat en la mateixa diada, mesura que tan sols ha estat utilitzada en el marc de la competició i de manera puntual. En certa manera, aquesta norma permet rescabalar-se d’alguna incidència durant la diada (pensat especialment en el cas d’un despenjament) i que permetria completar la feina d’un castell inacabat i que no hagi fet minvar les forces a la colla. La repetició d’un castell coronat tindria lògica en el format de diades amb rondes finals de millora i no amb el tradicional de tres rondes amb repeticions, si cal.

La no computació dels castells amb llenya sona de moment com un opció radical. Fins el moment, només s’ha aplicat un descompte important de punts en els castells tan sols carregats, fet que ha generat controvèrsies entre els partidaris de no puntuar les caigudes i els que donen valor a fer l’aleta a un castell. El descompte de punts en els carregats ha provocat que alguns castells considerats més dificils quedin per sota d’altres en teoria menors: 2de9fm>5de9f(c), 9de8>2de9fm(c) o 2de7>Pde6(c) per exemple.

El món casteller ha d’evolucionar i sovint l’avenç es fa revisant l’origen de les coses, i no partint del que s’hagi pogut anar afegir amb el temps. Fins els anys trenta del segle XX, els castells es consideraven vàlids si ja havia baixat la canalla Si partim de la premissa que un intent desmuntat de 3de10fm amb l’enxaneta a dosos no computa i un 4de7 sí, perquè un pilar de 8 amb folre i manilles carregat ha de ser millor que descarregar un de de 7 amb folre? La resposta la saben els Minyons i s’han posicionat oficialment: millor un descarregat que qualsevol amb llenya.

CARLES ESTEVE

Foto: Pilar de 7 amb folre dels Minyons, ahir (Foto: Mireia Comas)

Articles relacionats:

Quanta llenya pot suportar la gamma extra?

Quan la llenya és excessiva

Descarregar el més difícil

Quines colles cauen menys?