Entre el Catllar i Santa Tecla

peuQuè va passar entre el Catllar i Santa Tecla? Com es pot saltar de fer la millor actuació de la història de la colla a descarregar només un castell de 9 a la Festa Major? Les tres setmanes compreses entre les dues actuacions –probablement les dues més importants del calendari per als castellers de la Jove de Tarragona–, han mostrat la cara i la creu d’una colla que feia temps que només coneixia una versió dels castells: la del triomf.

El 2015 estava cridat a ser un any decisiu per a la Jove. L’extraordinària trajectòria recent de la colla la situava en un punt clau per a mesurar si es mantenia com una de les punteres o, millor encara, si feia el pas per a poder situar-se en primera línia, al mateix nivell –o, fins i tot, per sobre, si es donava el cas– de les tres colles més fortes. A la Jove no li agrada la pressió. Els seus dirigents –calculadors, intel·ligents i intuïtius– defugen de les comparacions amb la resta de colles punteres i els incomoda que els hi marquin objectius de primer nivell. Però al Cós del Bou tothom era conscient que el nivell i l’estat de forma que havia exhibit la colla la temporada passada els situava en el punt de mira. Qualsevol moviment que fessin era objectiu del focus d’afició, mitjans i resta de colles.

Els números de la temporada de la Jove són positius. Plantar sis gammes extra (tres dels quals descarregats), a més de dos 9de8 i un total de 32 construccions de 9 (29 descarregades) són unes bones dades. De fet, són molt similars a les de fa dos anys –que aleshores va ser la millor temporada de la colla–. Però són sensiblement diferents a les del 2014, això és evident. En el còmput global, la Jove és la quarta colla amb el millor historial aquest 2015, per sobre de la Joves. I si això se li afegeix que aquesta temporada ha firmat la millor actuació de la seva trajectòria, la lectura necessàriament esdevé positiva.

pde8fmPerò les sensacions són diferents. No haver pogut mantenir les xifres de l’any passat i, sobretot, no haver tingut la capacitat de gestionar els bons i els mals moments com una colla puntera ha generat dubtes. Les situacions i els escenaris són radicalment diferents, però la fotografia recorda a la de la segona meitat dels 90, quan la Jove va esdevenir la colla que millor assajava i que pitjor ho reflectia a plaça. El punt en comú entre aquella situació i l’actual és la gestió psicològica de les actuacions i del moment de la colla.

La Jove de Santa Tecla no era pitjor que la del Catllar o la de l’any passat (els canvis de tronc van ser mínims), però no va suportar la doble pressió. En primer lloc, la pressió de la victòria derivada de la millor actuació de la seva història: l’endemà del Catllar, a l’Arboç i a diferència dels Castellers de Vilafranca i la Colla Vella, no semblava la mateixa colla que la tarda abans. En segon lloc, la pressió de l’ensopegada: quan el 5de9 amb folre del Primer Diumenge de Festes cedeix un cop coronat (trencant els catorze consecutius descarregats fins aleshores) el món cau a sobre d’una part de la colla. La caiguda posterior del 3de10fm en fa la resta.

Un dels grans mèrits de la Jove del 2014 va ser sobreposar-se als moments més complexos, als quals hi estaven poc avesats en la història recent. Respondre amb un 5de9 amb folre a la caiguda del 2de9fm carregat de Santa Tecla o amb el colossal 3de10fm a la de l’intent de 3de9fa del Concurs (o, fins i tot, respondre també amb el 5de9f al sorollós esclat d’alegria de la plaça de les Cols després del 2de9fm dels Xiquets) va ser una mostra d’autoritat impactant. No només sabien i feien bons castells, sinó que també se’ls creien. Però el 2015, aquesta faceta –que és crucial no només per a continuar obrint fronteres, sinó per a mantenir l’important territori conquerit– no ha tingut el mateix engranatge. Certament, la reacció de final de temporada amb dos pilars de 8 amb folre i manilles a prop de ser descarregats ha rearmat la moral i ha refermat les conviccions, però no han fet esvair els dubtes de les setmanes anteriors, si més no de ple.

Al Cós del Bou renoven junta enguany. Carles Ribes, com a cap de colla, i Sergi de los Ríos, com a president, acaben el seu mandat, com ja estava previst des del febrer de 2014, quan hi van accedir. De moment, no hi ha candidatura anunciada (a la Jove no són poques les juntes que es decideixen en segona investidura), tot i que sí alguns noms que sonen com a probables. I la gestió dels bons i mals moments serà, probablement, el repte més gran que hauran d’afrontar els nous dirigents.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Peu de la Jove al Catllar (Foto: Emilio Barruz / CJXT)

Foto 2: Pilar de 8 amb folre i manilles a la diada de l’Espiridió (Foto: Neus Baena)

Articles relacionats

La força tranquil·la de la Jove

La nova actitud de la Jove de Tarragona

L’hora de la Jove

La Jove enamora sense límits

La Jove i el 5de9 amb folre