No és el què, sinó el com

IMG_9588 copia
Ahir a la nit no hi va haver moviment al Portal Nou. Per primer cop en molts mesos, el local d’assaig de la Colla Vella no va rebre una legió de castellers disposats a treballar les construccions més grans que avui veu el món casteller. El primer dimecres sense assaig va ser l’evidència que, ara sí, la temporada ha acabat a Valls i que al local de la Vella ha deixat un gust dolç. Molt dolç, amb sabor de glòria.

QCR2HCFPWEAAAEChue els dimecres hagin esdevingut una cita obligada per als castellers de la Vella és una de les causes que explica l’excepcional moment que estan vivint. No és l’única, però sí que n’és una clau. Darrere dels assaigs de dimecres –és a dir, el fet d’assajar més– hi ha bona part de l’explicació que il·lustra el canvi viscut per la colla en els últims anys. No és una tendència exclusiva de Valls, sinó genèrica a tot el món casteller, independentment del nivell de cada colla. Però a Valls adquireix un valor especial, ja que, d’una banda, exposa un canvi de dinàmica històrica i, de l’altra, posa damunt la taula un potencial que, amb el nou sistema d’entendre els castells i els assaigs, es perfila il·limitat. Abans, n’hi havia prou amb anar a assaig un dia a la setmana –i no sempre–. Ara, amb dos és just, perquè l’ambició i les ganes en demanen més. I la diferència és evident: abans, un 3de9f o un 4de9f no tenien garantia d’èxit; ara, l’estol de castells executats parla de manera evident.

Les dades de la temporada de la Vella mereixen tots els adjectius qualificatius possibles. Per primera vegada, una colla ha fet l’aleta a les tres construccions màximes –i mítiques– que avui té el món casteller: 3de10 amb folre i manilles, 2de8 sense folre i 4de9 sense folre. A més, totes tres les va alçar en la mateixa diada. Aquests èxits s’han completat amb el nombre de 4de9 amb folre i agulla més gran aconseguit per una colla en una temporada (sis) i un extraordinari domini de les manilles: deu descarregats i tres carregats, entre 3de10fm, 2de9fm i pde8fm.

Però, probablement, el més important dels èxits de la Vella no és el què, sinó el com. I aquí és on es posa de manifest l’important canvi de cultura implantat al Portal Nou –i que, en certa manera, comença a agafar cos al carrer Gassó–. L’assaig de dimecres –i els de tots els divendres, així com els de canalla i pilars– són els que han teixit un camí que ha donat els resultats extraordinaris del conjunt de la temporada. La continuïtat de l’assistència dels castellers de posicions claus; el rigor i el mètode en el sistema d’assaig, i l’ambició a l’hora de fixar fronteres són conseqüència –i, al mateix temps, la causa– d’una nova manera d’entendre i practicar els assaigs.

IMG_0660 copiaI això –que és una feina eminentment col·lectiva i de grup– no es podria entendre sense un nom clar: Manel Urbano, el cap de colla i, sense cap mena de dubte, líder de la Vella. A finals del 2014, després d’haver realitzat la millor temporada de la història de la colla, i afectat per la lesió en un ull que li va impedir ser a la plaça del Blat en la diada de Santa Úrsula, Urbano tenia assumit que la de Vila-rodona seria la darrera actuació com a cap de colla. Els èxits d’aquella temporada –en què el Concurs va estar a tocar– i el canvi de cultura implantat a la colla el permetien sortir per la porta gran. Així ho tenia previst i bona part de la colla, assumit.

Però no hi va comptar amb l’emboscada de Bràfim. Acabada la temporada i poc abans de les festes anyals, un Manel Urbano conscient del canvi de període que obriria en poques setmanes va ser cridat un vespre a casa del president, Joan Ibarra. L’objectiu era parlar de la temporada vinent i, en certa manera, planificar el relleu. Poc s’imaginava el dirigent rosat que a Ca l’Ibarra es trobaria per sorpresa, sense saber-ho, un bon gruix els castellers de tronc i de l’equip tècnic amb una consigna molt clara: demanar-li que continués. La il·lusió que el cap de colla havia transmès al conjunt de la colla i, especialment, als castellers més compromesos, sumat als resultats de la temporada i al Concurs a punt de guanyar (#hotenimatocar), va provocar la reacció unànime dels pesos pesants per demanar-li continuïtat. Va ser l’emboscada de Bràfim (per cert, què tindrà Bràfim que tres dels quatre terços del 4de9sf viuen allà?).

Aquella reunió –atracament amable– va ser decisiva perquè Manel Urbano continués al capdavant de la colla, amb l’encàrrec de seguir traçant el camí obert i ampliar les fronteres. I prou que ho ha fet. Els integrants de la reunió, a més, es van constituir –gairebé de manera espontània, tot i la predeterminació de la petició– en un grup de whatsapp que ha donat lloc al hashtag utilitzat enguany per la colla. Aquest esperit –que enllaça amb el caràcter lluitador que històricament ha definit la colla i que genera una renovada de cohesió de grup– és l’altra de les causes que expliquen el que s’ha viscut enguany al Portal Nou. El què ha resultat extraordinari, però el com ha estat fonamental.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Alegria pel 4de9sf descarregat a Sant Fèlix

Foto 2: Assaig de 4de9sf a la plaça de l’Oli

Foto 3: El 4de9 senfse folre de Santa Úrsula descarregant-se

Articles relacionats:

Els millors castells i la culpa és de la Vella

Optimisme als locals

Disputa al Quilòmetre 0

Explosió de grans castells a Tarragona i Barcelona

La Vella posa la màgia i les xifres

El Sant Fèlix més gran

Recital i cop d’autoritat de la Vella

Santa Úrsula en tres actes