El millor del millor any

IMG_9460Efectivament, la del 2015 ha tornat a ser la millor temporada de la història. En registres, actuacions, castells o expansió castellera. Es faci servir qualsevol d’aquests baròmetres, totes les equacions coincideixen en un mateix punt: el que indica que el 2015 ha estat el millor –o més complet o extraordinari– any casteller de la història. Certament, utilitzar aquest qualificatiu ha esdevingut, a banda d’un recurs fàcil –però una veritat com un temple–, una reiteració que té un perill explícit: treure-li valor a les fites assolides.

Què és el que fa històric el 2015?

L’explosió de la gamma extra. El 2015 ha estat l’any que s’ha vist més gamma extra de la història: 108 construccions per damunt del 3de9f (el 2014, en van ser, 92; i el 2013, 47). Si es calcula, però, a partir del 2de9 amb folre i manilles, com demanen moltes veus, la dada és encara més rellevant: 99 aletes el 2015, enfront les 69 del 2014. Un creixement del 30% en un any… un any que havia estat, també amb diferència, la el de la millor campanya de la història.

Més gamma extraordinària que mai. Però probablement on millor s’il·lustra aquest espectacular salt és en els castells de la màxima dificultat: els de 10 (4de10fm, 3de10fm) i els sense folre (2de8sf, 4de9sf). Enguany se n’han descarregat deu i s’han coronat vuit (el 2014 van ser un descarregat i tretze carregats; i el 2013, cinc descarregats, sense cap coronat únicament). Es tracta d’una dada no només a subratllar des del punt de vista quantitatiu, sinó també qualitatiu: que s’hagin descarregat més castells d’aquest nivell que no pas s’han carregat, trenca una tendència clarament en contra i, a més, escenifica el nivell que han assolit les tres colles que han protagonitzat aquestes gestes: Minyons de Terrassa, Colla Vella i Castellers de Vilafranca.

L’any dels castells de 10. Les quatre construccions límit del moment (4de10fm, 3de10fm, 2de8sf, 4de9sf) han estat descarregades (caldria afegir el 2de9sm coronat en tres ocasions pels verds, la darrera el 2012). Això aporta èpica a la temporada i il·lustra el moment històric. Però d’entre tots els castells, els de 10, són els que s’han rebentat. Literalment. Enguany, s’han completat sis 3de10fm (i quatre més coronats) i s’ha descarregat un 4de10fm. L’any passat –la temporada amb més castells de 10– se’n va descarregar un, a més de sis carregats.

14 colles de 9… L’arribada dels Nens del Vendrell i els Xicots de Vilafranca amplia el catàleg de castells de 9 fins les catorze. Mai n’hi havia hagut tantes. A més, dues d’aquestes colles (Castellers de Sabadell i Xiquets de Reus) han ampliat gamma incorporant-hi el 4de9f.

…i 61 que fan castells de 7. El creixement del nivell és plural i generalitzat. No només afecta a les colles punteres o grans, sinó també a les més modestes. Aquest 2015 s’ha arribat a la xifra de 61 colles que han fet castells de 7 en amunt. S’hi han estrenat tres en aquest nivell (Encantats de Begues, Pallagos del Conflent i Castellers de Santpedor) i hi han tornat dues que n’havien fet en etapes anteriors (Xiquets de Vila-seca i Xiquets de Cambrils). La xifra de colles de 7 és com una gràfica a l’alça: 61 (2015), 56 (2014), 52 (2013), 49 (2012), 48 (2011), 44 (2010). El nombre de colles que fan castells de 8, en canvi, es manté estancat en les 26.

A tocar de les 100 colles. Els millors anys de la història castellera abans dels que estem vivint (els compresos entre el 1998 i el 2001) es va arribar a la seixantena de colles castelleres. Era una xifra impensable pocs anys enrere. A partir d’aleshores, però, aquesta xifra es va estancar i, fins i tot, va recular, ja que hi va haver algunes colles que van plegar… fins que, l’any 2010, els castells van entrar a la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquest fet –sumat al creixement generalitzat, el paper cada cop més rellevant a la societat catalana i la pròpia crisi– ens ha situat als nivells actuals, amb anys, com el del 2014, en què l’augment va ser de més de 15 colles noves en un sol exercici. Aquesta expansió, paral·lelament, ha fet més gran el mapa casteller. A hores d’ara, ja no hi ha cap territori del país sense castells. L’aparició de colles a les Terres de l’Ebre (on ja n’hi ha tres) o al Pirineu (amb els flamants Castellers d’Andorra i, en certa manera, els Pallagos del Conflent, a la Catalunya Nord) deixa tota la diversitat territorial catalana amb colles castelleres pròpies.

Creixement generalitzat. 28 de les 61 colles que han fet castells de 7 enguany han realitzat la seva millor actuació aquest 2015. Si el radi de mesura s’amplia també al 2014, arriba a les 40 colles. És a dir, que el 65% de les colles de 7 en amunt han aconseguit la seva millor actuació particular en els últims 24 mesos.

El Top 100 en continu moviment. El debat sobre quina és la millor actuació de la història (un altre cop les maleïdes puntuacions!) si la dels verds per Tots Sants o la dels Minyons a la seva Diada no amaga una altra dada rellevant: 22 de les actuacions compreses en el Top 100 de les més completes de l’Era moderna són del 2015. El 2014 en té catorze; el 2013, deu; i el 2012, cinc. És a dir, més de la meitat de les millors actuacions dels nostres temps han estat firmades en els últims quatre anys.

16 escenaris extraordinaris. El creixement de la gamma extra i del màxim nivell es tradueix també en un augment de les places que són testimonis privilegiats d’aquestes proeses. Enguany, 16 poblacions han vist castells de gamma extra: Vilafranca, Tarragona, Terrassa, Valls, el Catllar, Barcelona, Girona, Reus, L’Arboç, Mataró, Sant Cugat, Altafulla, Torredembarra, el Vendrell, la Bisbal i Vilanova.

SANTI TERRAZA

millors2015

Foto: Els Minyons descarregant el 3de10fm a la diada de Sant Fèlix

Articles relacionats:

Igual quantitat, millor qualitat

La millor diada de cada colla

Les 100 diades més completes

Les tres colles que manen

Superant registres

Els 16 escenaris extraordinaris del 2015

Els punts queden en evidència

Castells assolits per primer cop

Més extraordinaris que mai