El Llobregat fa frontera

_FMP7875La divisió entre Zona Tradicional i Zona No Tradicional, que ha marcat l’evolució recent dels castells, es posa de manifest també en l’anàlisi del mapa casteller de gamma extra. 20 places tenen aquest distintiu –16 de les quals el van renovar la temporada passada–, que permeten dibuixar un país amb dos pols claramente diferenciats, amb un afegit al nord, d’extraordinari prestigi.

L’any 2015 van plantar-se castells extraordinaris en 16 places: onze, del sud del Llobregat en el que és la Zona Tradicional (Penedès i Camp de Tarragona); quatre, al nord del Llobregat, en l’àrea d’influència moderna dels castells (Vallès, Barcelonès i Maresme) i un, a l’extrem nord del país (Girona). Damunt d’una mapa, les dues zones castelleres d’influència, queden ben acotades, a excepció de Girona que esdevé un cas singular per la històrica aposta per la plaça que hi ha fet una colla puntera, els Minyons, que hi han dut els seus millors registres. El Baix Llobregat –ja fora de la Zona Tradicional– fa frontera i esdevé terra de ningú: tot i ser la comarca amb més colles pròpies (dotze), no té cap plaça de gamma extra. Més a l’interior, en la Zona Tradicional històrica d’influència, Igualada, hi apareix destacada.

mapaGE

En vermell les poblacions de gamma extra del 2015. En blau les localitats que també han vist algun gran castell en l’Era moderna.

El mapa de municipis amb places de gamma extra també desvetlla que la majoria de poblacions afortunades són del litoral o prelitoral català, zona amb major moviment econòmic i, alhora, on hi ha la Zona Tradicional. Els 108 grans castells realitzats l’any passat (els situats per sobre dels bàsics de 9) es van concentrar en setze localitats. Una plaça s’hi va afegir a aquess selecte grup: Sant Cugat del Vallès, amb el 5de9 amb folre dels Minyons. El 2014, els malves van obrir dues places Igualada i Granollers) portant-hi el 9de8, que els va permetre entrar en aquesta llista, També Torredembarra va afegir-se recentment al grup: el 2014 els verds hi van coronar el 9de8 i l’any passat els Xiquets de Tarragona va ratificar la categoria de la plaça en coronar-hi el 2de9 amb folre i manilles.

Per la seva banda el nombre de localitats catalanes que han vist castells de 9 creix també constanment. Ja en són 66, a les quals cal sumar-ne dues més a l’illa de Mallorca i quatre a l’exterior (Hangzhou, Thane, Milà i Shanghai). L’any passat es va registrar el creixement més alt en la categoria de places de 9, amb la incorporació de vuit escenaris: Amposta, Sant Boi del Llobregat, Milà, Barberà del Vallès, Begues, Vila-seca, els Pallaresos i Cambrils. La ciutat que va acollir més castells de 9 l’any passat va ser, per primer cop, Barcelona, que va superar Tarragona, que ho havia estat en els tres exercicis anteriors. Fins el 2011, aquesta condició era exclusiva de Vilafranca. La proliferació de colles de 9 i d’organització de diades de major nivell n’és la causa d’aquest canvi de posicions. Vilafranca va ser, però, la població que va veure l’estol de castells descarregats més ampli.

JORDINA ARMILLA

Foto: Detall del 2de9fm que els Xiquets de Tarragona van carregar a la diada del Primer Diumenge de Festes de l’any passat (Foto: Fèlix Miró)

Articles relacionats:

El millor del millor any

Els 16 escenaris extraordinaris del 2015

Amb Amposta ja hi ha 70 places de 9

Les 100 diades més completes

Superant registres

Més extraordinaris que mai

Barcelona atreu els grans castells