El tap al quart

SantsLa irrupció de la dona en els troncs dels castells, ara fa una trentena d’anys, i el seu recent paper predominant de quarts en amunt (en castells de 8), ha estat una de les claus de la progressió tècnica dels darrers anys. Les dones han permès implantar uns troncs més lleugers i aplomar bona part de les estructures: menys pes, menys alçada i més estabilitat, ja que el seu patró és molt més unificat que el dels d’homes. Però, curiosament, la que ha estat la principal porta oberta a la progressió tècnica –i, per tant, a la consecució dels grans registres dels últims anys– es percep cada cop més com un fre al necessari recanvi en un pis clau com és el terç.

Els millors castellers de tronc, per naturalesa, són els que baixen de dalt. Els exenxanetes que han parat al quint, al quart i s’han quedat al terç o a segons constitueixen un pou de prestacions tècniques i experiència. Si més no, per definició. Després, lògicament, la casuística és variada. A Valls, en poden donar extenses explicacions i exemples: tant la Vella com la Joves han bastit alguns dels seus millors troncs amb castellers que havien estat canalla, que a mida que estrenaven pis inferior ho feien exhibint experiència acumulada d’anys. Encara ara, totes dues colles tenen al terç i al quart (i també a segons) castellers que de petits feien l’aleta.

Minyons3de10fm copiaPerò aquest fenomen cada cop costa més de conservar. La proliferació de castelleres ha limitat la producció masculina al terç. Les dones que han estat canalla, efectivament, mostren les seves enormes capacitats al quint i al quart. Els 3de10fm que l’any passat van proliferar a les places difícilment haguessin tingut el mateix recorregut si els pisos de quints haguessin estat, fonamentalment, masculins.

El problema, però, és que a sisens de 10 (quints de 9 o quarts de 8) es genera un tap. La corretja no continua cap avall. Els casos de dones que pugn al terç en castells de 8 són molt escassos i gairebé mai amb regularitat. Un d’aquests casos és el dels Xicots, on l’Aina Mallol i l’Eli Vallejos han fet de terç en castells de 8. De fet, l’Aina puja al quart del 3de9 amb folre i l’Eli ha fet el 5de7 a segons a la rengla. Però són casos puntuals, com els que han protagonitzat els Minyons de Terrassa, la Colla Vella, els Xiquets de Tarragona, els Castellers de Vilafranca o els Castellers de Lleida, amb alguna dona ocasionalment fent el 4de8 al terç. O el 4de9 sense folre que van provar els Castellers de Barcelona el novembre del 2014, on tres dones pujaven al quart. L’any passat, els barcelonins van arribar a fer el 4de8 amb tres dones al terç (el 3 d’octubre, a Sarrià), en una clara prova del que seria un castell amb un pis superior.

eliEl fet que la major part de canalla siguin actualment nenes –enlloc de nens– aporta amplis recursos a les colles per bastir quarts i quints d’elevada qualitat, però al mateix temps limita el planter de futurs terços. Avui en dia ha esdevingut un cas gairebé excepcional que un component del quint sigui un nen. Però això que és un avantatge a l’hora de modelar un pis de quints esdevé un problema a mig o llarg termini, que han de sortejar els caps de colla a l’hora de plantejar les seves temporades, especialment quan es produeix la baixa inesperada d’un terç. El cas dels Capgrossos de Mataró aquest passat 2015 ha estat evident. En els darrers anys, una desena de components de tronc dels del Maresme han deixat la colla –o de pujar–, per motius diversos, generalment personals o familiars. Això va provocar un maldecap pronunciat a la Tècnica per la impossibilitat de substituir aquestes peces amb la celeritat que demana la immediatesa dels resultats d’una colla gran.

No és l’únic cas. També els Minyons de Terrassa, quan fa tres anys van haver d’afrontar un procés de renovació de tronc, van haver d’aparcar la consecució de resultats immediats per la inversió que suposava treballar nous terços que no baixaven de dalt. Certament, en els dos últims anys, Guillem Comas ha aconseguit uns nivells extraordinaris en la seva colla sense deixar de treballar nous terços. Però és un cas gens comú. El treball que requereix posar a punt un terç que puja –o s’estrena als castells– enlloc de baixar, és accentuadament superior al d’adaptar un quart al terç. Pura lògica castellera.

Per exemple, una de les millors fàbriques de castellers, la Joves, ha vist limitada la seva producció de terços, tot i ser la colla gran amb menys dones al quart. A banda de l’arribada del Basi, ha baixat l’Edu Cristino, però ha hagut de fer pujar (des de segons) l’Àlex Frías, a més d’estrenar el que avui és el seu cap de colla, Jaume Galofré, que tocava el timbal amb els grallers i que va començar a pujar arran de fer-ho amb els Arreplegats de la Zona Universitària.

Precisament, les colles universitàries –i, és clar, la importació o fitxatges de castellers– esdevenen una solució ideal per algunes colles grans a l’hora obtenir nous recursos al terç. Els descobriments que generen les colles universitàries –sumat al discutible canvi de camisa de castellers que busquen noves oportunitats o la possibilitat de fer construccions més grans– han suposat una injecció de recursos important per a algunes colles.

La millor solució, però, que disposen les colles per a trencar la tendència de la limitació de castellers masculins que baixin passa necessàriament per l’assaig. El tercer assaig setmanal –o l’aprofitament intens del segon– constitueixen la millor eina per satisfer la necessitat de fabricar nous terços. En els castells, de la necessitat se’n fa virtut.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Un 3de8 dels Castellers de Sants, en què de quarts en amunt són tot dones

Foto 2: 3de10fm dels Minyons de Terrassa –la colla que més va apostar inicialment per la introducción de la dona las castells– a la diada de la Nova Atenes

Foto 3: Eli Vallejos fent un 5de7 de Xicots a segons a la rengla

Articles relacionats:

Dones al terç de 8

I si plega un terç?

El terç de la rengla

Quantes hores assagem?

La darrera prova

L’any dels registres dels Castellers de Barcelona

Els credencials de Mr. Viagra