El 3de9sf: la propera frontera

i3de9sfJoves00Amb els castells de 10 en casella i amb el 4de9sf i el 2de8sf en els registres globals de la darrera temporada, el 3de9 sense folre ha esdevingut la propera frontera a superar. És l’extraordinària i mítica frontera d’un castell límit en el qual les colles punteres hi han posat l’ull com a projecte de futur no concretat, però sí dibuixat virtualment en la ment dels seus dirigents. L’enorme ombra que acompanya el 3de9sf treu el cap de manera tímida en les ambicions i els anhels de les quatre grans –les quatre que han assolit els castells sense folre–, però espera pacient que algú el situï definitivament en el punt de mira amb un pla i mètode específic per arribar-hi. Fins ara, l’han provat tres colles, la darrera de les quals l’any 2005, i amb resultats diferents, però lluny de l’aleta: Colla Joves, Colla Vella i Castellers de Vilafranca.

i3de9sfVellaParlar del 3de9 sense folre és fer-ho d’un mite. En primer lloc, perquè els interrogants sobre si es va assolir al segle XIX no han pogut ser clarament resolts. Algunes cròniques de l’època conviden a pensar que la Colla Nova el podria haver fet el 1852 i el gloriós 1881 –a la mateixa actuació de Santa Tecla en què la Colla Vella va descarregar el 4de9sf–, però la historiografia castellera –com en altres capítols– no exhibeix consens. El discurs que adoptarà el futur Museu Casteller evitarà una interpretació dels fets i es limitarà a reproduir les cròniques de l’època, en què es parla del castell sense quedar totalment clar si era sense folre o bé es tractava d’un 3de9f ordinari.

I, en segon lloc, el 3de9sf té el caràcter guanyat de mite per la dificultat màxima que acompanya el seu assaig i possible consecució. Un nivell de dificultat per sobre del 4de9sf o el 2de8sf, com recull la taula de punts del Concurs i evidencia els registres de tots tres castells, a més de la lògica castellera.

El 3de9sf, però, viu avui una complexa paradoxa, que el fa estar més a prop que mai, però també més lluny que en anteriors ocasions. L’excel·lent nivell assolit per les colles el situa, sens dubte, com un objectiu més abatible que entre els anys 2000 i 2005, quan va anar a plaça en quatre ocasions. Els èxits en el 4de9 sense folre i la torre de 8 sense folre, però també amb uns 3de10 amb folre i manilles més lleugers que els primers que es van enlairar a finals dels 90, conviden a pensar que arribar-hi és possible.

i3de9sfJoves04bPerò, al mateix temps, aquest extraordinari nivell de les colles grans podria arribar a ser un fre en l’objectiu. L’assaig específic i sobirà que requereix un 3de9sf podria acabar emportant-se altres castells límits que actualment són en l’agenda de les colles punteres. Les hores són limitades, les forces no són infinites i afegir un 3de9sf a una plàning on hi ha el 4de9sf, el 2de8sf, el 3de10fm i el 3 o el 4de9fa requereix no només decisió i dedicació, sinó alguna cosa més que estaria a mig camí entre les matemàtiques i la física. Deu o quinze anys enrere, la gamma de les colles punteres era més limitada i, a més, un 3de9sf era un castell suficient per guanyar un Concurs o imposar-se en una Santa Úrsula o en el conjunt d’una temporada. Ara per aconseguir aquests objectius, amb només el 3de9sf previsiblement no n’hi hauria prou i les colles necessitarien acompanyar-lo d’altres estructures límit.

La primera colla a provar el 3de9sf en l’Era moderna va ser la Joves, l’any 2000. Sota el comandament de Tomàs Gormaz, els diables vermells van esdevenir aquells anys els clars denominadors d’un 4de9sf que van passejar per diverses places. En la darrera d’aquella temporada, Vila-rodona, el 3de9sf va ser objectiu després d’haver carregat el 4. El castell va cedir entrant dosos.

3d9CVassaigLa següent a atacar-lo va ser la Colla Vella en l’última ronda del Concurs del 2004, com a darrera opció d’un triomf que tornava a tenir color verd. Fidels a la seva valentia, la Vella va abordar un castell que no havien treballat i que no va oferir gaires opcions. Aquell mateix any –amb Siscu Sànchez de cap de colla, un altre amant dels castells sense folre–, la Joves el va portar a la diada de Santa Úrsula, el dia en què es va apuntar el seu primer 2de8 sense folre. El 3de9sf, però, va oferir un resultat lluny: el castell va caure amb els sisens col·locats.

La temporada 2005, els Castellers de Vilafranca van protagonitzar el millor intent de 3de9sf vist a l’Era moderna. El castell va acabar cedint quan els dosos ja estaven col·locats i l’aixecador remuntava els sisens. El que van aconseguir a plaça ja ho havien fet abans a l’assaig, on hi van col·locar dues vegades els dosos amb tot el castell damunt del peu.

Aquell any, sota el comandament de Lluís Esclassans, els verds –que per Sant Fèlix havien carregat la primera torre de 9 sense manilles– van posar-s’hi amb el 3de9sf després de la Mercè. Cinc setmanes, un període probablement just per a un castell d’aquesta envergadura en una època en què la torre de 8 sense folre no es descarregava i el 3de10fm completat només tenia un color: el malva dels Minyons. Esclassans havia anunciat que el i3de9sfCV3de9sf aniria a plaça si es descarregava el 3de8 net a assaig. Finalment, a més dels dos cops del peu fins a dosos, van col·locar l’aixecador en la prova neta, amb l’enxaneta fins al quint. Va ser menys del que volia Esclassans, però suficient per a que la colla l’empenyés per dur-lo a plaça.

Els Minyons de Terrassa no l’han provat mai, tot i haver estat la primera collla a assolir un castell sense folre a l’Era moderna. L’any passat, però, Guillem Comas i Xavi Pinsach van sorprendre en mig d’un assaig fent una prova amb els segons a terra i fins a dosos. El 3de9sf no figurava lògicament en les previsions de la temporada… però sí en les ambicions de futur d’una colla que ha esdevingut la clara dominadora dels castells de 10. L’any 2013, amb Màrius Boada com a cap de colla, els Minyons també van realitzar proves de 3de9sf i 4de9sf en el tram final de la temporada, tot i que finalment no van anar a plaça. Del 3de9sf s’hi van posar sisens amb els dosos enfilant-se pel tronc.

3de9sfMinyonsjpgQuan el 3de9sf va anar a plaça –entre els anys 2000 i 2005–, els 3de10fm es feien amb un pis de sisens mixte. De fet, amb més homes que dones, a diferència d’ara, on són les noies les que hi dominen (la Vella i els Minyons hi posen un home; els verds, no). El mateix passava amb la torre de 9 amb folre i manilles, on a sisens també hi acostumaven a pujar, si més no, un home (en el cas dels verds, Joan Antoni Sánchez, Tonet). L’actual configuració d’uns 3de10fm més lleugers i, amb els castells sense folre desvirgats, el 3de9sf comença a veure’s amb més possibilitats. Poques, realment, ja que les fronteres extremes requereixen una dedicació extraordinària i suplementària. Però avui en dia, qui gosa dir que hi ha castells impossibles?

SANTI TERRAZA

Foto 1: Intent de la Colla Joves (Vila-rodona, 2000)

Foto 2: Intent de la Colla Vella (Concurs, 2004)

Foto 3: Intent de la Colla Joves (Santa Úrsula, 2004)

Foto 4: Prova dels Castellers de Vilafranca fins a dosos a l’assaig (2005)

Foto 5: Intent dels Castellers de Vilafranca (Tots Sants, 2005)

Foto 6: Assaig de 3de9sf dels Minyons de Terrassa (2013)

Articles relacionats:

Castells d’una altra galàxia en un any de Concurs

És possible el pilar de 9?

El millor del millor any

Igual quantitat, millor qualitat

La millor diada de cada colla

Les 100 diades més completes

I si plega un terç?