Quan la història es planifica

alegriaMdTL’aplaudiment del Centre Cultural de Valls, dissabte passat, mentre a la gran pantalla de l’escenari es projectava el 4de10 amb folre i manilles descarregant-se va ser un reconeixement explícit a la gesta dels Minyons, però al mateix temps una viva mostra de la grandesa dels castells. El sotscap de colla dels malves, Xavi Pinsach, s’ho mirava dalt del mateix escenari, just abans de ser entrevistat per Carles Cortés i Eli Carnicé, entre l’emoció, la satisfacció i l’orgull que implica ser part activa d’aquesta gesta. Si enguany hi havia un premi a la Nit de Castells que era més que previsible era el del Moment casteller de l’any, que té com a jurat els cronistes castellers i que reconeix un castell realitzat la temporada anterior que per la seva dificultat, resultat o valor mereixi un reconeixement especial. Cap com el 4de10fm que van bastir els Minyons a la plaça Vella de Terrassa el 22 de novembre passat. El Moment de l’any… i, per a no pas pocs, del segle.

_FMP0604Però, com hi van arribar els Minyons a construir aquesta complexa immensitat? De quina manera van aconseguir salvar els innombrables obstacles que imposa aquesta construcció? Per entendre la gesta cal analitzar les dues temporades en què Guillem Comas i el seu equip han comandat la nau malva. La precisió i la planificació d’aquests dos anys han permès complir un disseny de màxims en què l’ambició més elevada ha estat degudament traduïda en resultats. Els sis castells de 10 descarregats aquestes dues temporades (més un coronat) atorguen la matrícula d’honor a l’expedient de la Tècnica, però també il·lustren un camí perfectament previst i, fins i tot, programat.

Quan Comas i Pinsach van agafar la direcció tècnica de la colla, a començament de 2014, van situar els castells de 10 com a màxim objectiu d’un recorregut que, inicialment, havia de ser de tres anys, però que finalment ha quedat dues memorables temporades (l’elevat desgast i dedicació que implica estar al davant d’un projecte d’aquesta envergadura ha reduït el mandat de la Tècnica). Els Minyons havien viscut un 2013 pobre en resultats (un 5de9f i un 2de9fm carregats) i en esperit (amb la sensació d’un model esgotat, cada cop més lluny de les colles punteres i fora del cartell de Sant Fèlix). Per aquest motiu, l’entrada d’un nou equip que sacsegés el sistema, accelerés les revolucions i recuperés la il·lusió era, no únicament una recomanació, sinó una necessitat. No es tractava només de rebre benzina, sinó també aigua per tornar a caminar.

6 copiaMalgrat que l’estat de la colla no era el desitjat i la seva diferència amb les punteres (Castellers de Vilafranca i les de Valls, però també la Jove de Tarragona) era gairebé sideral, la nova Tècnica va dibuixar un programa de màxims en què els castells de 10 es comptaven en plural. Un programa que no es va fer totalment públic, ja que en aquells moments pocs se l’haguessin cregut i hagués pesat com una llosa sobre una Tècnica que necessitava treballar sense excessives condicions en els trams inicials.

A més de la seva ambició i crèdits acumulats, l’equip de Comas partia amb dos elements al seu favor. En primer lloc, una Directiva que estava disposada a jugar al mateix nivell d’ambició que la Tècnica –i, per tant, fer créixer socialment la colla, un requisit imprescindible per a un programa com el que s’havia dissenyat–. I, paral·lelament, una tasca de formació i renovació als troncs realitzada en les anteriors temporades (des de Lluís Mayolas fins Màrius Boada, passant per Nani Matas i Albert Pérez), que deixava el nou equip tècnic amb la disponibilitat d’uns recursos elevats i en condicions d’obtenir resultats a mig termini, sense necessitat de passar per les sempre poc agraïdes èpoques de creació de nous tronqueros, que acostumen a alentir els resultats.

FerranJaimeSanchezLa Festa Major de 2014 ja va evidenciar que el crèdit de Comas i el seu equip es renovava amb resultats. Van firmar la mateixa gamma extra que en tota la temporada anterior i, de retruc, hi van afegir un 9de8 que els va obrir noves portes i, sobretot, els va portar esperades alegries. A partir d’aquí, tot va anar sobre rodes; és a dir, complint el que estava programat: proliferació de manilles amb el 2de9fm, assaig d’un 3 portàtil i multiplicant altres construccions, com el 9de8 (nou descarregats el 2014). El premi va arribar a Girona, parcialment repetit a la Diada de la Colla.

El guió es va mantenir al 2015 i, tot i que la Festa Major no hi va arribar al 3de10fm (li van faltar pocs assaigs), els fulls d’excel que movia la Tècnica es complien pràcticament cada setmana, tant a assaig com a plaça. La construcció d’uns folres i unes manilles que combinaven la veterania i la capacitat imprescindible per a determinades posicions claus, amb la renovació d’altres peces, va permetre treballar el 2de9fm, el pde8fm i el 3de10fm amb els recursos suficients per a satisfer un pla de màxims, que va tenir el seu primer premi a Sant Fèlix, renovat a la Nova Atenes (una actuació especialment dissenyada amb la visió més ambiciosa en resultats) i Girona i que a la Diada de la Colla entrava directament a la història dels castells. Res no va ser casual i gairebé tot (amb l’excepció del 2de8 sense folre, que no tenia data) estava previst i degudament programat. És la victòria dels fets i el treball, però també la constatació que la planificació detallada és també imprescindible per acompanyar l’ambició.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Alegria dels Minyons al descarregar el 4de10fm (Foto: Fèlix Miró)

Foto 2: Xavi Pinsanch, veient el vídeo del 4de10fm abans de recollir el premi Moment de l’any a la Nit de Castells (Foto: Fèlix Miró)

Foto 3: 3de10fm a Girona el 2015 (Foto: Mireia Comas)

Foto 4: 4de10fm (Foto: Ferran Jaime Sánchez)

Articles relacionats:

Llagostera, el 4de10fm, els Nens i el conseller Romeva: protagonistes de la Nit

Els Minyons més grans

Les tres colles que manen

Terrassa: escenari de la traca final

Pérez i Matas mouen fitxa als Minyons