El viatge en el temps de les muixerangues

CczsJD9WEAA85uACastelló va acollir dissabte la primera Trobada de Muixerangues, amb motiu de les festes de la Magdalena. Quatre colles provinents de les tres províncies del País Valencià es van citar per oferir un espectacle dinàmic, interessant i, fins i tot, culturalment antropològic. Per a l’aficionat casteller, una jornada muixeranguera pot esdevenir un viatge en el temps que permet imaginar com deurien ser les figures del ball de valencians que van donar pas als castells fa més de 200 anys. Les muixerangues valencianes cada cop són més conegudes a Catalunya, especialment les d’Algemesí, amb actuacions cada cop més habituals al Principat. Les seves figures també s’han donat a conèixer a través del Ball de Valencians que han recuperat en algunes poblacions catalanes o a partir dels falcons que executen figures com la torreta, en clar homenatge a les muixerangues –utilitzant fins i tot la música pròpia valenciana–. El fenòmen muixeranguer creix i s’expandeix arreu del País Valencià de la mà de la vintena de colles que hi ha actualment repartides per les tres províncies.

alta5conllogaLa Trobada de dissabte a Castelló va permetre copsar el bon nivell i l’evolució favorable que estan experimentat les torres humanes en terres valencianes. La Nova Muixeranga –la verda– va plantar per tercer cop la Sisena o Alta de 6 fora de casa, possiblement la figura més complicada del repertori. La primera vegada va ser a Vilafranca del Penedès i recentment a Alacant. En aquesta ocasió, la figura tan sols va ser coronada, un contratemps poc freqüent i que mereix un punt i a part en la crònica de la diada. La novella Conlloga, la muixeranga de Castelló nascuda fa tres anys, va completar per primer cop una figura de 5 altures –l’Alta clàssica de 5–. Cal tenir en compte que, per la posició totalment aixecada de l’alçador, ben bé es podria sumar un pis a la valoració d’algunes de les estructures muixerangueres, tal com passa amb la torre o els pilars en els castells. La colla d’Alacant va fer, entre d’altres, una torreta de 4 altures i els de Vinaròs un pilar de 4 alçat de la forma convencional; els pilars de 5 solen aixecar-se per sota i reben en el nom d’aixecat o alçat.

torrentL’actuació va ser programada per dissabte al migdia, coincidint amb altres actes de les festes de la Magdalena. Tot i això, i sent un dia feiner, la cita va aplegar un ampli nombre d’espectadors, que van omplir la plaça Horts dels Corders. El lloc no és un dels epicentres de les festes, però està en ple centre de la ciutat i va despertat la curiositat d’una ciutat en festes. Un protagonisme assolit molt ben valorat pels organitzadors en el seu tercera any de presència a plaça. La puntualitat va ser estricta i les tres rondes i pilars de comiat van enllestir-se en una poc més d’una hora. Un espectacle àgil i ben coordinat, tot i el temps que es requereix per muntar figures que porten pinya i en què les colles col·laboren unes amb les altres en plena germanor. L’admiració entre colles va ser present, tot i el diferent nivell, evitant qualsevol rivalitat, un fet sí existent entre les colles d’Algemesí: la Muixeranga d’Algemesí (la blava) i la Nova Muixeranga d’Algemesí (la verda). En l’apartat millorable de la convocatòria cal apuntar l’excessiva comunicació des de la megafonia –necessària en alguns moments– i la manca d’ambulància en la pròpia plaça, servei que sí era present en altres actes que no tenien un risc aparent. El despenjament de l’alçadora i la xiqueta (enxaneta) en l’Alta de 6 va fer requerir l’assistència mèdica preventiva; uns primers auxilis que es van allargar al mig de la plaça mentre l’exhibició continuava. En l’aspecte de seguretat, el xiquet que corona les figures porta el mateix casc casteller però no l’alçador –com també passa al món casteller en els pilars–, però a València l’alçador no és canalla. Tot plegat, va ser un ensurt i res més, però, va servir per fer una obligada reflexió sobre els protocols sanitaris.

leyrejmLa trobada muixeranguera va ser un èxit, en paraules dels convocants, mostrant un gran nivell d’organització. Com passa en qualsevol plaça castellera, la diada va acabar al so dels músics, en aquest cas de la dolçaina i el tabalet. No va haver polca d’Ours ni toc de vermut, però sí va sonar la Presó del Rei de França i un pasdoble valencià. El dinar, amb paella per a 300 comensals, va oferir imatges de germanor entre colles.

El món muixeranguer, amb una ancestral tradició a Algemesí, s’està recuperant en molts indrets del País Valencià i la seva evolució tècnica i organitzativa també està en fase de desenvolupament. S’escolten veus que advoquen per la creació d’una entitat que les reuneixi a manera de la Coordinadora, una eina al servei de les colles i que els permeti assolir objectius comuns, com l’assegurança, protocols mèdics, calendaris, resultats, catalogació de figures…

Archivo 7-3-16 9 53 56A banda del lèxic propi de l’activitat –cal aprendre el nom de les figures perquè no es basen en números que indiquen la base i altura de la construcció–, un altre dels aspectes que poden sobtar als afeccionats castellers és la indumentàri; no totes les colles segueixen el mateix patró. A Algemesí mantenen el vestit arlequinat (ratlles blaves i vermelles per la muixeranga vella, i verdes i vermelles per la Nova), amb barret amb orelles bonet orellut. El cost d’una tela tan singular ha fet replantejar el model de vestuari a les colles noves: els d’Alacant porten camisa blava, faixa negra i pantaló blanc (un uniforme similar als Capgrossos de Mataró, per exemple), els de Castelló recorden als Bordegassos de Vilanova (però amb faixa vermella), mentre que els de Vinaròs han mantingut un aspecte entre l’històric i el modern (arlequinats a parts iguals de vermell i blanc).

Les muixerangues miren amunt; cada cop hi ha més colles (una vintena en l’actualitat) i no fóra res estrany que el nivell actual sigui superat en els propers anys. Algemesí, com Valls en el món casteller, és el quilòmetre 0, però l’evolució no hi entén de bressols i les ganes de progressar pot portar-los a horitzons inimaginables, tal com ha succeït a Catalunya amb els castells.

ninotsLes muixerangues, com els castells, estan reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. El 2011 van entrar-hi en formar part de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. El proper 12 de març, la Nova Muixeranga actuarà a València en un acte a favor de la candidatura del reconeixement les Falles de València. La previsió era portar-hi la Sisena, tot i que de moment ja hi són presents en forma de ninot.  Les dues colles d’Algemesí visitaran enguany Catalaunya, com és habitual en les darreres temoporades. Des del bressol muixeranguer estan treballant amb la possibilitat de portar una colla puntera en els propers anys i esdevenir la primera plaça de 9 del País Valencià. A Alacant, mentrestant, aspiren a organitzar una trobada nacional i reunir a totes les colles valencianes. Al país de les muixerangues estan al dia de l’actualitat del món casteller, per a l’aficionat casteller segueix sent de descobriment i, a la vegada, de viatge en el temps.

CARLES ESTEVE

Foto portada: Pilars de comiat de la Trobada

Fota1: Alta de 6 de la Nova Muixeranga d’Algemesí

Foto2: Alta clàssica de 5 de la Conlloga, Muixeranga de Castelló

Foto3: Un muixeranguer de la Nova, flanquejat per dos de la de Torrent

Foto 4: Pilars finals, amb els d’Alacant i Castelló en primer terme. (foto: Leyre JM)

Foto 5: Pilar de 4 de la Muixeranga de Vinaròs

Foto 6: Ninots que representen uns muixeranguers, falla de Na Jordana

Articles relacionats:

Les muixerangues miren amunt

El mapa de les muixerangues

El fet muixeranguer s’expandeix cap al sud